Montserrat Santandreu Ginard, 55 anys. Professor d’Educació Secundària. Fou el batle d’Artà entre 1995 i 2003, per tant el seu mandat coincidi amb les primeres marxes.

1- Quina ha estat la teva participació en les marxes pel tren de Llevant?

– Vaig participar i col·laborar en les diferents marxes que s’organitzaren aleshores. El col·lectiu Volem tren de Llevant era molt actiu i es dugueren a terme moltes iniciatives en què els ajuntaments de la comarca estàvem molt implicats. Des de l’ajuntament d’Artà sempre els férem costat i el nostre suport institucional era molt unànime.

2- Perquè ho feies?

– Ho feia perquè creia -i crec- que el restabliment de la línia de tren Artà-Palma seria una bona alternativa per descongestionar les carreteres, per fomentar el transport públic i per contribuir a un nou model socioeconòmic més sostingut i respectuós amb l’entorn. Mallorca va cap al col·lapse i s’imposen reaccions i canvis valents.

3- Quins records tens de les marxes? Allò de què et sents més orgullós/osa  per haver-hi pres part?

– Eren una festa. Molta de gent contenta i animada, disposada a fer una bona caminada per a una causa que crèiem justa. Han passat els anys i el temps ens dona la raó: carreteres saturades, embussos, estrés, el parc automobilístic disparat, contaminació…

4- Recordes amb qui anaves, anècdotes?

– Hi anava amb la família, amb la resta de regidors, amb els amics. Tot plegat era una moguda en què t’hi trobaves molta gent coneguda, d’Artà i de la resta de la comarca.

                                                Marxa de 1999

5- Com explicaries a un jove de vint anys (que a la darrera marxa en tenia 8) el que eren les marxes i el moviment pel tren de Llevant?
– Eren unes trobades de gent molt diversa, festives però reivindicatives alhora, en què la gent reclamava la tornada del tren al llevant mallorquí. Demanàvem un tren ràpid i modern que connectàs els municipis de la comarca amb Palma, un mitjà de transport públic alternatiu a la carretera que contribuís a reduir l’ús dels vehicles privats, que millorava la mobilitat de les persones.

6- Si en vint-i-cinc anys no ho hem aconseguit és perquè des de la plataforma, des de la societat civil, hem comès errades… Quines creus que han estat les errades de la plataforma?
– La reivindicació que es feia aleshores no era forassenyada. Ni crec que ho sigui ara. Les mobilitzacions cíviques que hi va haver varen estar molt bé, eren molt justes i raonables, una aposta de futur. Però ha mancat valentia política per implantar una infraestructura que hauria aportat solucions a problemes actuals greus.

7- Podries pensar que després de vint-i-cinc anys això acabaria així com està ara?
– Confiava que a hores d’ara s’haurien fet passes molt més fermes, que ja s’haurien executat fases d’un projecte que no ha anat més enllà dels papers.

8- Si haguessis de fer una reflexió cap al futur, què diries?
– Que els problemes estructurals que té la nostra illa, i el del transport n’és un, passa per implementar projectes com el del tren.

9- Creus que és una reivindicació vigent i justificada a dia d’avui?
– Completament.

10- Si es fes una altra marxa hi aniries? Creus que tindria ressò, èxit o serviria per alguna cosa?
– Segurament hi aniria. Es tracta d’una reivindicació amb la qual s’ha d’insistir. Els polítics actuals haurien d’actuar amb responsabilitat i mirar el futur amb més perspectiva.