Recentment, el diari Última Hora va publicar un article explicant que hi ha 14 municipis de Mallorca on els habitatges buits ja superen aquells que constitueixen la residència habitual d’algú. Aquests habitatges buits ho poden ser per diversos motius: habitatges que fan de segona residència a l’estiu o en vacances, habitatges dedicats al lloguer vacacional o també aquells en mans de fons d’inversió o bancs que esperen a poder-ne treure un major profit.
L’evolució a Mallorca en els darrers anys ha estat implacable i el nombre d’habitatges que ja no són l’habitatge principal d’una família o d’una persona s’ha disparat. De fet, ja hi ha 14 municipis on el nombre de cases ocupades permanentment és menor que el de les cases buides.
Capdepera, tot i que pugui semblar el contrari, no es troba dins aquest grup de 14. En realitat, ocupa la posició 22a, amb un 46% d’habitatges buits la major part de l’any. D’un total de 9.119 habitatges censats en el nostre municipi n’hi ha 4.923 que són la residència principal d’algú, és a dir, un 54%.
Intentant esbrinar què passa amb aquest 46% d’habitatges que no són residència habitual, hem de dir que, d’acord amb les dades oficials, a Capdepera un 6,02% dels habitatges censats es dediquen oficialment al lloguer vacacional, és a dir, amb llicència. Això suposaria un total de 549 habitatges que es lloguen turísticament de forma legal.
Què passa, per tant, amb la resta d’habitatges buits, que serien 3.647? Doncs com hem dit abans la casuística és diversa. En primer lloc, hi ha les segones residències de tota la vida, és a dir, unifamiliars i apartaments que només s’habiten durant els mesos d’estiu o en temps de vacances.
En aquest segment no parlam tan sols dels clàssics estiuejants, també s’hi inclouen persones nascudes a Capdepera amb una propietat en el nostre municipi, però que, per un motiu o un altre, ara viuen en un altre lloc. I també, no cal dir-ho, els estrangers que quan venen de vacances s’allotgen a ca seva. L’any 2024 a Mallorca quasi un milió d’estrangers s’allotjaren a ca seva.
Després una altra causa l’hem de trobar en el lloguer turístic il·legal, aquell que es fa sense llicència. I en aquest grup hi trobam un fenomen cada cop més estès: el popularment conegut com a “cases d’amics”. Són molts els estrangers que compren habitatges a Mallorca i que per treure’n una rendibilitat les lloguen a compatriotes perquè hi venguin a passar les vacances. La publicitat i l’operació de lloguer se sol fer des del seu país d’origen, fora del control de les administracions mallorquines. 2,2 milions de turistes vengueren a Mallorca l’any 2024 a “cases d’amics”.
I finalment hi ha l’especulació nua i crua realitzada per fons d’inversió, fons voltor i bancs, propietaris d’un bon nombre d’habitatges buits, i que les tenen fora del mercat esperant una major rendibilitat o una millor ocasió per posar-los a la venda o en el mercat de lloguer. De fet, ens hem fixat com en algunes de les promocions més recents en el nostre municipi bona part dels habitatges han estat tancats tot l’estiu. És el cas, per exemple, de la darrera promoció d’una coneguda promotora a sa Font de sa Cala, on durant l’agost més de la meitat dels apartaments han tengut les persianes baixades.
En resum, hem d’insistir que algunes de les pràctiques descrites han d’obtenir una resposta contundent per part de l’administració, com ara les cases d’amics i el lloguer turístic il·legal, causa important de la manca d’habitatges i de l’augment del seu preu. Falten inspeccions i sancions.
En general, en tot cas, seria convenient limitar la compra d’habitatges a estrangers i a fons d’inversió, que acaparen immobles amb l’únic objectiu d’especular o treure’n una rendibilitat econòmica.
Allò que és inacceptable és que, mentre bona part de la població mallorquina no pot accedir a un habitatge a causa del seu preu desorbitat, tenguem a Mallorca tal quantitat d’immobles buits en mans de persones o societats que hi especulen.