David Flaquer, actual gerent de l’empresa, va donar la benvinguda al públic, participants i autoritats, a l’acte de lliurament dels premis a la casa del Governador del Castell de Capdepera.

S’han previst dos modalitats amb tres premis cada una. Una dedicada a la peça tradicional i altra a la innovació

Els guanyadors i guanyadores han estat:

Categoria peça tradicional

• 1r Miquel Ferriol
• 2a Margalida Capó
• 3a Catalina Riutort

Categoria peça inovadora

• 1r Miquel Ferriol
• 2a Llícia Hernàndez
• 3a Margalida Ferrer

Enhorabona a tots i totes les aprticipants en el concurs. Les peces guanyadores de les dues categories, han estat cedides al Museu de la Llata per l’autor.

Text llegit per n’Antònia Flaquer amb motiu de la commemoració  del 90è aniversari de la Palmera

“Estic molt contenta de poder celebrar amb tots vosaltres els 90 anys d’existència d’una empresa “La Palma” dedicada a l’artesania d’obra de palma. Avui és ja la tercera generació que s’hi dedica.

Ara m’agradaria parlar-vos un poquet de la història de la palma, de allò que ha suposat per Capdepera i també per a la meva família.

Com ja sabeu si Capdepera és coneguda per una cosa és per l’indústria artesanal de l’obra de palma. Els homes feien feina de conradors, fusters, picapedrers, etc. I les dones es dedicaven a fer senalletes, bressos, cofes, etc. Cap als anys 30, el meu pare juntament amb el seu germà, el tio Miquel, varen tenir la idea de crear un negoci, “La Palma”, que consistia a comprar l’obra de palma que feien les dones i després vendre-la a ciutat, la península i inclús a l’estranger. El fet queles dones cobrassin un petit sou, cosa que no era habitual en la resta de pobles i que, per tant, poguessin contribuir en l’economia familiar va fer que poguessin sentir-se més independents i amb més dignitat.

Qui va estar sempre al davant de La Palma va ser mon pare, per a ell va ser la seva vida, sempre record els dinars a ca nostra, quan jo era petita, on un dels temes importants de conversa entre el meu pare i els altres grans (els padrins i ma mare) era La Palma i a jo i a la meva germana ens feia molta ràbia. Aquestes converses de negocis no ens agradaven gens.  Però a més d’ell hi va haver dues persones molt importants en el desenvolupament del negoci, els germans Aso, en Santiago i en Juanito, sense ells no hauria estat el mateix.

Als anys 60 i 70, amb el començament del turisme de masses, la confecció d’obra de palma va baixar moltíssim, les dones varen anar a fer feina als hotels i botigues de souvenirs i deixaren de fer senalletes. Llavors varen haver d’anar a cercar obra de Palma a altres llocs perquè la producció local no era suficient per cobrir la demanda. I així la dugueren del Marroc, la Xina i inclús Madagascar.

Quan mon pare es va jubilar es va pensar en tancar el negoci, però gràcies a en Tòfol i en Geroni que es varen posar al davant, va ser possible la continuïtat de l’empresa. Però també arribà la jubilació d’ells dos i llavors va ser l’hora que entrés la tercera generació de la família, en David. En David que ha modernitzat i ampliat l’empresa posant-la on correspon als temps actuals”.