La Conferència del 2026 torna a Europa, i aquesta edició celebra el 50è aniversari de la primera celebrada a l’oest d’Austràlia. La UIB està orgullosa d’acollir la ICWL a la Mediterrània, un bressol de cultures i el mar que va ser l’origen de la recerca científica sobre les llagostes.

El tema de la Conferència del 2026 és “Cap a la conservació sostenible dels grans decàpodes” . La conservació és un dels principals objectius actuals en els oceans. A nivell mundial, els Objectius de Desenvolupament Sostenible presten especial atenció al medi marí, i la UNESCO ha declarat aquesta dècada la “Dècada dels Oceans”. Aquesta conferència ofereix una gran oportunitat perquè investigadors i gestors comparteixin i trobin solucions per treballar en la conservació dels grans decàpodes a Europa i més enllà.

La conferència d’aquest any continua centrant-se en tots els tipus de llagostes i inclou una sessió especial dedicada al cranc blau  (Callinectes sapidus). Aquesta espècie es considera una espècie al·lòctona a la Mediterrània i és objecte de molta recerca a Europa i arreu del món.

Aquesta conferència (ICWL) està organitzada pel Centre Oceanogràfic de les Illes Balears de l’Institut Espanyol d’Oceanografia.

El Centre Oceanogràfic de les Balears (COB) és un dels nou centres costaners de l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO), un Centre Nacional del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) dependent del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, dedicat exclusivament a la investigació marina. El CSIC és la institució nacional de recerca més gran, amb fins a 17.000 membres.

Les instal·lacions de l’IEO tenen una àmplia cobertura geogràfica, amb una seu central, nou centres oceanogràfics costaners, cinc instal·lacions d’aqüicultura experimental, dotze estacions mareògrafes, una estació receptora d’imatges de satèl·lit i una flota de quatre vaixells oceanogràfics de diferents eslores, així com embarcacions més petites.

L’IEO es dedica a la recerca en ciències marines, especialment en les àrees de coneixement científic dels oceans, la sostenibilitat del medi marí i els seus recursos vius. La seva recerca està dissenyada per donar suport al seu paper assessor i proporcionar respostes concretes a les administracions públiques pel que fa al mar, el seu ús racional i la seva protecció. En aquesta capacitat, l’IEO serveix com a òrgan de recerca i assessorament de la política pesquera del Govern i el representa davant les organitzacions i comissions oceanogràfiques internacionals.

Actualment, el COB té una plantilla de més de 120 persones, entre investigadors, tècnics, personal administratiu, estudiants en pràctiques i estudiants. La seva activitat de recerca se centra en l’estudi multidisciplinari del medi marí, els seus ecosistemes i els recursos vius. Aquesta conferència està organitzada pel RESMARIEO del COB. El 1997, la Dra. Raquel Goñi va crear el Grup de Recerca de Reserves Marines de l’IEO (RESMARIEO), principalment dedicat a l’estudi dels beneficis de les Àrees Marines Protegides i la millora del coneixement sobre la biologia, l’ecologia i la pesca de la llagosta espinosa europea. L’equip encara treballa en els mateixos temes i ha desenvolupat la sèrie temporal més llarga de la població de llagostes espinoses a la Mediterrània.
L’Institut de Recerca i Formació Agroalimentària i Pesquera de les Illes Balears (IRFAP) és una entitat pública del Govern de les Illes Balears dedicada a promoure el coneixement mitjançant la recerca, la innovació, la formació i la transferència de coneixement en agricultura, pesca, recursos marins i sistemes alimentaris. En aquest marc, l’IRFAP juga un paper clau en la promoció de la gestió sostenible i la comprensió científica dels ecosistemes marins de la Mediterrània.

Una pedra angular d’aquest esforç és l’IRFAP LIMIA (Laboratori de Recerca Marina i Aqüicultura) , establert originalment el 1982, que representa un compromís de llarga durada amb la recerca marina a les Illes Balears. Situat al Port d’Andratx (Mallorca) i integrat a l’IRFAP des del 2022, LIMIA és actualment l’únic centre de recerca marina autoritzat per a l’experimentació animal a la regió. Aquest estatus únic el converteix en una infraestructura essencial tant per a la recerca fonamental com aplicada sobre espècies marines, aqüicultura, conservació i benestar animal. La seva ubicació costanera privilegiada permet l’accés directe a sistemes d’aigua de mar de flux obert, permetent el treball experimental en condicions ambientals altament realistes.

L’IRFAP LIMIA ofereix instal·lacions especialitzades per a la cria, el manteniment i l’estudi experimental d’organismes marins, juntament amb laboratoris avançats d’histologia i biologia molecular. A més, les seves plataformes marines i unitats d’aqüicultura proporcionen una capacitat distintiva per dur a terme investigacions en condicions marines reals i per escalar els desenvolupaments tecnològics cap a contextos aplicats i industrials.

El centre està reconegut com a Unitat d’R+D Associada del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i manté fortes col·laboracions amb institucions científiques líders, com ara l’IMEDEA, l’IEO-CSIC, el SOCIB, l’IRTA, la Universitat de les Illes Balears (UIB), l’INAGEA i el COFIB. Aquestes col·laboracions potencien la recerca interdisciplinària i contribueixen a la publicació de resultats científics d’alt impacte en revistes internacionals de primer nivell.

L’IRFAP LIMIA també ha jugat un paper pioner en la investigació de la llagosta a les Illes Balears. Cal destacar que els primers treballs sobre l’etiquetatge de la llagosta i la cria en captivitat es van dur a terme a les instal·lacions en col·laboració amb el Dr. Goñi, la Dra. Mallol i el Dr. Díaz. Aquesta col·laboració continua sent especialment rellevant avui dia amb els col·legues del Centre Oceanogràfic de les Illes Balears. Aquesta conferència és una prova que la col·laboració continua sent estreta i representa un vincle científic i institucional clau entre l’IRFAP LIMIA i la comunitat investigadora en general implicada en aquest esdeveniment.

Es d’esp’erar que no plogui i que les goteres del Centre Cap Vermell deixin en evidència l’acollida del municipi.