Dia 31 de gener estàvem convocats a participar en l’Encesa de torres, talaies i talaiots de la Mediterrània pels Drets Humans. Recordem que Capdepera participa amb 4 punts d’encesa: la talaia de Son Jaumell, la talaia Nova del Cap Vermell, la torre Esbucada /Far i el Castell de Capdepera. A causa de les condicions atmosfèriques adverses en un primer moment s’anul·la la convocatòria de les 13 hores. Només tenim constància que, de forma testimonial, s’obrí un pot de fum a una torre del Castell, es desplegà la pancarta i es va llegir el manifest.

Malgrat que l’horabaixa resultà evolucionar favorablement en la Comarca de Llevant, des de Palma s’anul·là, ja que hi havia previsió de forts vents. Els distints grups que tenien prevista la pujada les talaies van comparèixer. Només al Castell s’encengueren les bengales. Les altres torres es comunicaren amb les llanternes, a simple vista a penes eren visibles, però amb prismàtics es podien veure els llums perfectament.

A la Talaia Nova del Cap Vermell pujaren els responsables de l’encesa i un reduït grup, llegint el manifest.

A la Torre Esbucada/far el grup va ser prou nombrós i també llegiren el comunicat.

A la Talaia de Son Jaumell, també es trobà un petit grup. A més dels responsables, també participaren alumnes i professors de l’IES Capdepera que llegiren el manifest i gaudiren d’una preciosa posta de sol.

El passat dissabte 31 de gener de 2026 es va celebrar una nova edició de l’Encesa de torres, talaies i talaiots de la Mediterrània pels Drets Humans, una acció col·lectiva que enguany arribava a la seva desena edició i que ha tingut un protagonista inesperat: el fort vent i les alertes meteorològiques activades a bona part del territori.

Les ratxes intenses i les alertes decretades per les autoritats van obligar a suspendre o modificar diversos actes, especialment a Mallorca i a les Terres de l’Ebre, on per responsabilitat i seguretat es van cancel·lar la majoria de les activitats previstes. En altres punts, els actes es van readaptar a recintes tancats o accions simbòliques, amb una il·luminació alternativa i lectures del manifest, mantenint intacte el sentit de la convocatòria.

Malgrat les dificultats, la resposta del territori ha estat clara: la voluntat de sumar-se a l’Encesa ha persistit. La majoria de punts participants van trobar la manera de fer visible el seu compromís, demostrant que aquesta acció va molt més enllà del foc o del fum: és una crida col·lectiva, un acte de memòria, protesta i esperança en defensa dels drets humans a la Mediterrània.

Aquesta edició preveia prop de 180 punts d’encesa repartits per les Illes Balears, Catalunya, País Valencià, Aragó, Múrcia, Andalusia i Astúries, així com punts internacionals al Marroc i a Palestina (Cisjordània). A Catalunya, el País Valencià i la Franja, la coordinació ha anat a càrrec de l’Institut Ramon Muntaner, amb la participació de 52 punts d’encesa en 45 municipis, gràcies al treball conjunt de més de 150 entitats.

Un any més, l’Encesa ha estat possible gràcies a la coordinació d’entitats com l’IES Marratxí, el Consell de Mallorca, el Fons Mallorquí de Cooperació, el Fons Menorquí de Cooperació, el Fons Pitiús de Cooperació, Amnistia Internacional i l’Institut Ramon Muntaner, als quals s’han sumat moltes altres entitats col·laboradores.

El Manifest de l’Encesa 2026, elaborat conjuntament pels Fons de Cooperació de les Illes Balears, torna a posar el focus en la dramàtica realitat migratòria al Mediterrani. Segons dades de l’Organització Internacional per a les Migracions, almenys 2.186 persones van morir o van desaparèixer durant el 2025 intentant arribar a Europa per mar, una xifra que podria ser molt superior.

En aquest context, l’Encesa transforma simbòlicament les antigues torres de guaita, històricament vinculades a l’autodefensa, en fars d’acollida, llums que indiquen el camí cap a un port segur i que recorden que els drets humans són innegociables, perquè aquesta llum encendre una llum és la nostra manera de mostrar el nostre compromís a favor de la vida, de la justícia i de l’acollida.

A més a més, la iniciativa també vol reivindicar i posar en valor les torres, talaies, talaiots i fortificacions com a patrimoni històric i cultural compartit, present arreu del territori. En molts casos, aquests elements es troben en un estat de conservació deficient i l’Encesa esdevé també un crit d’alerta per garantir-ne la preservació, la dignificació i la transmissió a les generacions futures.

Des de l’Institut Ramon Muntaner volem agrair sincerament a totes les entitats, voluntàries, voluntaris i persones assistents que han participat en l’Encesa 2026 i han fet possible, un any més, aquesta acció col·lectiva. En el context actual, aquest compromís compartit és més necessari que mai. La iniciativa vol continuar enfortint els lligams entre territoris per defensar, conjuntament, els drets humans que totes les persones mereixem, sense excepcions.

MANIFEST:

Avui, 31 de gener de 2026, encenem de nou les torres, les talaies i els talaiots que guaiten la nostra mar comuna. Monuments del nostre patrimoni cultural que, per unes hores, esdevenen fars de memòria, dignitat i esperança. Amb cada bengala, afirmam que la Mediterrània ha de ser espai de vida i no de mort; pont d’humanitat, i no frontera de dolor.
Som aquí perquè creim que cap persona és il·legal. Som aquí perquè sabem que la por i l’odi no poden governar la mar ni els nostres cors. Encendre és la nostra manera de mostrar-nos a favor de la vida, de la justícia, de l’acollida. El fum i la llum que avui s’alcen no són un espectacle: són un compromís col·lectiu que ens recorda que cada trajecte, cada cos, cada història mereix ser protegit.

Aquest acte és una abraçada que travessa municipis, illes i ribes. És una crida a totes les veus que rebutgen la indiferència. No hi ha d’haver distància entre qui mira des d’una talaia i qui navega cercant refugi; la mateixa humanitat ens sosté. Si encenem és perquè no volem resignar-nos a la fredor de les xifres davant l’agonia dels relats que redueixen les persones a estadístiques. Per açò, avui aixecam una llum de protesta i també d’esperança.
La Mediterrània és bressol de cultures, llengües i camins compartits. Ho ha estat sempre. I més enllà, l’Atlàntic és també espai de trobada, travessies i anhels. No podem permetre que cap mar es converteixi en cementeri invisible o en trinxera d’odi. No podem acceptar que es jutgi qui rescata, qui acompanya, qui dona menjar, qui estén la seva mà. Tota acció solidària és un acte de decència, d’humanitat.
Avui, encendre és fer memòria. Memòria de qui no hi és. Memòria de les mans que han rescatat, cuinat, acollit, acompanyat. Memòria de les places que s’han omplert per exigir dignitat.

Avui, encendre també és fer futur. Un futur en què el Mediterrani torni a ser casa compartida, on la diferència no fa por i s’encén la flama de l’acollida. Un futur en què cadascú de nosaltres es miri la mar i hi vegi possibilitat de convivència, no de frontera.
Avui, quan el fum s’alci i la llum s’estengui, guardem silenci un instant. Pensem en els noms que no coneixem, en les abraçades que no han arribat, en les il·lusions ofegades. I, tot seguit, trenquem el silenci amb el compromís de convertir aquesta encesa en una reivindicació quotidiana.

QUE DES DE CADA TORRE, TALAIA I TALAIOT S’ESCAMPI UN MISSATGE ALT I CLAR: ELS DRETS HUMANS NO ES NEGOCIEN. NO SÓN UNA OPCIÓ NI UN PRIVILEGI. SÓN LA BASE DEL NOSTRE PACTE SOCIAL I DE
LA NOSTRA DIGNITAT COL·LECTIVA.
Si avui encenem és perquè ens resistim davant la injustícia. Perquè sabem que cada gest, per petit que sigui, suma. I perquè, la nostra unió ens enforteix en la defensa d’una humanitat compartida i la igualtat de tracte per a tothom, vingui d’on vingui.
Continuarem encenent, continuarem oferint llum.
Per una mar plena de vida, d’acollida i de drets.
Que la llum d’avui sigui espurna de futur. I que, quan la mar torni a estar fosca,
ens recordi que tenim el deure d’encendre-la, juntes i junts.