L’any passat es van visar a Mallorca 1.841 habitatges unifamiliars, amb un augment del 49,6%, però 511 corresponien a legalitzacions extraordinàries, corresponents a residències ja existents en sòl rústic de forma irregular o en les quals s’havien realitzat obres il·legals, com ara ampliacions o construcció de piscina. Si no es tenen en compte aquestes regularitzacions, l’augment dels unifamiliars es redueix a un 8,1%, encara que això suposa igualment un bon nivell d’activitat.

Els habitatges visats durant el 2025 es mantenen estables, amb una xifra similar a la de l’any anterior. En canvi, augmenten els plurifamiliars, que en llocs com a Palma suposen un 50% més respecte del 2024. Així es desprèn del balanç de 2025 del Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Mallorca.

Els habitatges visats durant el 2025 han estat 2.139, una xifra similar a la del 2024 en què la diferència és només de 3 habitatges. S’inverteix, en canvi la tendència, ja que augmenten els habitatges plurifamiliars en prop d’un 12%, tot i que no s’arriba encara als nivells de fa cinc anys. En el cas de Palma s’han visat prop de 700 habitatges plurifamiliars, enfront dels poc més de 130 d’unifamiliars.

En canvi, encara preval la construcció d’habitatges unifamiliars a municipis com Capdepera i Calvià. La reducció d’habitatges unifamiliars respon també a la saturació del mercat de luxe que, segons el Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Mallorca, ha arribat al límit.

Per municipis, Palma lidera aquestes actuacions, amb 861 plurifamiliars i 174 unifamiliars. Al primer grup, Capdepera apareix en segon lloc, amb 138 pisos, mentre que al segon es destaca el cas de Pollença, amb 152 xalets, encara que en aquest últim municipi es destaca el pes de les legalitzacions.

Per tant, gran part de l’increment registrat a l’activitat constructora el 2025 està vinculat a l’amnistia urbanística aprovada mitjançant el Decret llei 3/2024 i la Llei 7/2024.