Un any marcat pel canvi de batlia

La notícia política més important de l’any 2025 ha estat segurament el canvi de batlia. Núria Garcia, de Més per Capdepera, es va convertir en la segona dona en ser batlessa del municipi i en la desena persona en ostentar la màxima representació gabellina en democràcia, després de Salvador Moll, Joan Pascual, Antoni Alcover, Antoni Muntaner, Josep Gallego, Joan Ferrer, Bartomeu Alzina, Rafel Fernàndez i Mireia Ferrer.

Més per Capdepera, un partit que històricament havia estat a l’oposició, tendrà un any i mig per intentar dur a terme les promeses realitzades en el seu programa electoral. Capdepera no és un municipi nacionalista si hem de fer cas dels resultats electorals, ja sigui a les eleccions estatals o a les autonòmiques, que és on es pot analitzar amb més detall la base ideològica d’una societat, però sí que és un municipi amb inquietuds de caire social i mediambiental.

Els de Més, conscients d’aquesta realitat, anaren adaptant el seu discurs a la composició social i politica de Capdepera, i a força de picar pedra i de saber canalitzar el descontent de bona part de l’electorat amb l’anterior equip de govern, aconseguiren uns resultats a les eleccions de 2023 impensables temps enrere.

Però governar és una altra cosa, i és on es demostra la solidesa d’un projecte polític. S’haurà de comprovar si els ecosobiranistes són capaços de fidelitzar aquells nous electors que les donaren la confiança l’any 2023, possiblement en part com a vot protesta o de càstic a l’anterior govern. Una tasca complicada, però que en tot cas la faran reconciliats amb Més per Mallorca, després de l’enfrontament arran del pacte amb el PP.

Els canvis en política són complexes, més encara en els municipis, on els governants estan condicionats per inèrcies socials i econòmiques que no controlen, així com per tota una sèrie de limitacions pressupostàries i legals imposades per normativa superior.

Veurem quines són les decisions que es prendran o els gestos que es faran en aquest any i mig i, en definitiva, la capacitat de Més per Capdepera de confirmar que són una alternativa política sòlida en el nostre municipi.

Pel que fa al PP les toca ara acabar la legislatura a l’equip de govern però sense tanta visibilitat. La seva part de batlia possiblement hagi estat de perfil baix, si bé la gestió en un municipi sovint depèn de la feina que no surt als diaris, és a dir, d’aquella consistent en arreglar els problemes particulars dels ciutadans. Al seu favor juga una certa inèrcia estatal d’augment de les expectatives de la dreta, una inèrcia que sol ser limitada en les eleccions municipals, però que en el cas de llocs amb poc arrelament social, com és Cala Rajada, sí que pot tenir més incidència.

El PSOE es troba immers en una època de reconstrucció a nivell local. La renúncia i sortida de Fernàndez no foren tan pacífiques com s’ha volgut vendre, i ara la tasca principal és la de recomposar una agrupació dividida durant l’època de l’ex batle. Els socialistes han començat a fer una oposició més visible, necessària en qualsevol democràcia, però possiblement amb la idea d’intentar refer ponts amb Més per Capdepera.

Perquè aquesta serà una altra de les qüestions de futur: amb un escenari polític general cada cop més escorat cap a la dreta i l’extrema dreta, està per veure si l’esquerra tendrà vots suficients l’any 2027 per sumar. Socialistes i ecosobiranistes saben que Capdepera és un municipi progressista, però el vent bufa en contra.

D’El Pi no se’n sap res. Fa mig any que no compareixen per l’Ajuntament ni van als plenaris. Una manca de respecte als seus electors i a les institucions democràtiques. Ningú dona explicacions. El Pi acaba d’incorporar-se a Coalició per Mallorca, una nova formació on també hi és el nou partit fundat per Joan Lladó, ex líder d’ERC a Mallorca. Veurem si es presentaran a Capdepera, on és segur que cercaran persones per formar una candidatura.

Per altra banda de cada cop són més insistents els rumors que apunten a que Rafel Fernàndez crearà una nova formació a Capdepera. De fet s’han fet reunions i ha convidat a persones diverses a trobades personals. N’hi ha que diuen que podria aprofitar la creació de Coalició per Mallorca per ser el cap de llista i d’altres afirmen que cerca fundar un partit nou, totalment independent, que podria dur el nom de Capdepera ets tu. El temps ens ho dirà.

I finalment hi ha VOX. Alguns donen per fet que tard o prest aconseguiran formar una delegació en el nostre municipi, aprofitant l’auge de les seves idees a nivell estatal. Si agafam de mostra els seus resultats a les darreres eleccions generals tendrien un regidor, pentura dos. Però una cosa són les eleccions a l’Ajuntament i una altra les eleccions al govern espanyol. La seva presència, en qualsevol cas, provocaria un petit terratrèmol polític a nivell municipal.

Estabilitat

Més enllà de les valoracions personals o de les expectatives de cadascú, el cert és que el pactde PP-Més s’ha caracteritzat per certa estabilitat. De moment poc renou intern i manca de discrepàncies públiques, inclús quan alguns dels seus membres han estat acusats d’il·legalitats, com en el cas de la denúncia de Fernàndez contra Núria Garcia i Joan Campins, després arxivada, o quan va sortir el tema de les obres sense permís a l’immoble on resideix Mireia Ferrer.

Centrant-nos en accions de govern concretes durant l’any 2025 podríem destacar l’inici de les obres del carril bici de Canyamel -el segon després del de s’Heretat-, la reobertura de la pasarel·la de sa Mesquida després d’anys de demandes ciutadanes, la posada en marxa de la primera zona del municipi amb restriccions per als vehicles o la contractació dels catàlegs de patrimoni i de camins públics, elements que fa anys que esperaven.

També varen finalitzar les obres d’embelliment de sa Font de sa Cala i s’han iniciat les de Canyamel, indret aquest darrer que ha estat el més afortunat el 2025 pel que fa a inversions, ja que el Consistori també hi va invertir 200.000 € en asfaltar els carrers de la urbanització Costa de Canyamel.

Però també hi ha hagut qüestions més polèmiques, com ara l’aparcament de Cala Agulla, que després de clausurar l’antic en el mes de febrer resulta que no es va tenir preparat el nou a temps per a la temporada turística, el que va provocar crítiques. L’alternativa de sa Gravera no ha acabat de funcionar. Tot plegat a l’espera que el Govern de les Illes Balears atorgui la urgència per a l’ocupació de la parcel·la on s’ha d’instal·lar el nou.

També hi ha hagut més moviments en el serial de sa Pedruscada. Els veïnats i el GOB varen interposar un recurs judicial contenciós administratiu contra la reparcel·lació del solar. Després de la suspensió de llicències de 2023 l’equip de govern va arribar a un acord amb la promotora per rebaixar el projecte dues alçades i en una vintena d’adossats. En tot cas, l’Ajuntament ja ha manifestat que no desclassificarà el sòl ni expropiarà la parcel·la, ja que no podria fer front al seu cost. Veurem com acaba tot.

I finalment la Policia Local, com ja és habitual, dividits en diverses faccions, una de les quals està enfrontada amb els actuals governants i amb els inspectors que aquests trien, el darrer Pau de Maria. És el conte de mai acabar, mentre la ciutadania s’ho mira estupefacte.