A la nostra localitat hi ha una situació que, de cada vegada més, preocupa molts veïnats: una dona que viu al centre del poble conviu amb molts de cans, entre vuit i dotze segons el dia, ja que alguns els acull i d’altres els dona en adopció. A l’entrada de la casa té penjades les corretges que pertanyen a cada animal. Tot i que els més menuts no en tenen; perquè també acull cadellets abandonats a l’espera de poder-los trobar una llar. El seu esperit animalista és, sens dubte, digne d’admiració —no tothom dedica temps i esforços a rescatar animals abandonats—, però la realitat és que la convivència amb aquest “refugi improvisat” s’ha convertit en un problema seriós per als veïnats.

Els veïnats asseguren que el renou dels lladrucs és constant, sobretot a la matinada i a l’horabaixa, i encara més quan hi ha cadellets, que ploren gairebé tot el dia. També s’han detectat problemes de brutor, males olors i fins i tot l’aparició de rates i un excés de moscards a la zona. “No tenim res contra els animals, però això ja és massa”, comenta una resident del carrer afectat. “Això no és una casa, és com una canera sense control”, afegeix un altre. “És una situació difícil de suportar, sobretot a l’estiu, quan tenim les finestres obertes”, comenta una veïnada afectada.

El que més preocupa, però, és la manca de permisos i de control sanitari. Mantenir tants animals dins un habitatge particular, encara que disposi de jardí; sense llicència ni supervisió veterinària adequada, pot suposar riscos per a la salut pública i per als mateixos animals. Les autoritats locals han rebut diverses queixes, però fins ara no han iniciat cap acció per resoldre el problema.

Molts de veïnats reclamen que es trobi un punt d’equilibri: reconèixer la bona intenció d’aquesta veïnada, però garantir alhora unes condicions mínimes de convivència i higiene. Potser la solució implica ajudar-la a traslladar l’activitat a una finca més adequada, o bé per crear un conveni amb alguna protectora legalment establerta.

 El que és clar és que la bona voluntat, tot i ser necessària, no pot substituir la responsabilitat i el compliment de les normes. Perquè estimar els animals també vol dir respectar les persones que viuen al nostre voltant.

Una veïnada