Montaura 1 – Escolar 1

Al meu únic lector…

Benvinguts siau, estimats tots quan sou!

Partit corresponent a la tercera jornada de lliga. Aquesta patxanga, segons calendari, tocava jugar-se  dissabte passat amb l’Escolar de local. Però, per xirimandangues del Montaura —coses seves, millor no demanar massa—, el partit s’ajornà. Clubs i federació vingueren a bé —cosa estranya— jugar-lo ahir, dimarts dia trenta. Ara bé, com que al Figueral la il·luminació brilla per la seva absència —manca de lúmens digna d’un museu de les tenebres—, el partit s’ha jugat dins el mini estadi del Montaura. Escolti… collonut!

Senyores i senyors, benvinguts a la inauguració oficial de la Fira de la Pilotada, edició limitada. El resum del partit és tan senzill com això: un monumental festival de pilotades sense remitent, sense destinatari i sense cap més futur que aterrar als peus del porter rival o enviar-la al barranc de Mancor de la Vall. M’atreveixo a dir que, en un patí d’escola, amb quatre pedres com a porteries, els nens i nenes, fan més futbol que el presenciat al municipal de Mancor. Trist, però cert!

Estimats afeccionats de l’Escolar, benvinguts, de nou, a la realitat. No sé si dura o blana, però, al cap i a la fi, realitat. Ja sabem que no sempre surten les coses com un vol: ho sabem! Però, després de dues jornades èpiques, on l’Escolar ens ha il·lusionat i ha tret faves d’olla, a la tercera tornem a tocar de peus a terra. És bo recordar, de tant en tant, qui som, on som i, sobretot, d’on venim…

No fa molt li vaig dir una filosofada de les meves al bon amic Bestard, testimoni d’escut i de graderia: mentre Javi Maya jugui, l’Escolar rendirà; quan es lesioni, hola mediocritat. I, tatxan! Ves per on… ahir Javi Maya estava lesionat i: se acabo el futbol de tanto usarlo… Vius i orelles dretes!

Alineacions:

• Alexis (2): El nostre llançador oficial de pilotades llargues.
• Rodríguez (1), Franco (1) i Quintana (—): tres homes seriosos al darrere, que tenen clar que la pilota lluny és pilota segura.
• Garcia (1), Joan Sard (1), Salazar (—) i Lucas (1): el motors i cervells de l’equip… però ahir més aviat semblaven telegrafistes de pilotades llargues.
• Morales (2), Mario (—) i Sansó (2): els nostres davanters. Molt de córrer i molt de lluitar. Sansó, almenys, va estar espavilat i va treure petroli del no-res.

Canvis:

• Minut 58: Surt Garcia, entra Sureda (1) aire fresc.
• Minut 58: Surt Mario, entra Martin (—) intercanvi d’homes.
• Minut 76: Surt Martin, entra Lluís Maya (—) debut esperat.
• Minut 76: Surt Salazar, entra Barroso (—) canvi d’energies.
• Minut 82: Surt Morales, entra Pablo Fabian (—) entrada tardana.

Targetes:

• Brian (groga): va protestar més que jugar, i al final l’àrbitre li va dir —toma, per la teva col·lecció de cromos—.
• Franco (groga): contundència extra que no va passar desapercebuda.
• Sard (groga): insistència al mig del camp.  

El partit:

 En descàrrec dels nostres jugadors, s’ha de dir que el mal anomenat, camp de futbol del Montaura, sembla més un futbolí de bona mida que no pas un camp de futbol convencional. Dins aquella capsa d’espardenyes, qualsevol intent de jugar a futbol amb cara i ulls és un puta miracle.

Tàctica de l’Escolar? Aquí la teniu:   

• Pilotada cap endavant, justament allà on mai hi ha ningú.
• Pilotada a Joan Sard, que la pentina i a veure qui és l’agraciat, company o rival, que l’agafa.
• Pilotada d’Alexis, mentre els companys la miren com vola, tot dret al porter contrari.

Un pla mestre de manual.

De veritat, com més vell torn, manco entenc les coses. Com un equip amb la qualitat tècnica de l’Escolar, una màquina dissenyada, pensada i capacitada per fer futbol, pot dedicar-se durant els noranta minuts a pegar pilotades? Que et passí els primers quaranta-cinc i al descans es rectifiqui, ja va bé. Però, que es continuï, tretze són tretze, amb el mateix credo durant tot el partit, sincerament, és per fer-s’ho mirar. Almenys proveu… cony!

Minut trenta-set, errada defensiva i pam, ens claven el primer gol de la temporada. Cinc minuts més tard, en Mamadou, assistent de banda de l’àrbitre falòrnies, no li ve de gust donar gol a una pilota que ha entrat dins la porteria més de quaranta centímetres. Talment, un atracament amb traïdoria, nocturnitat i banderí en mà. Un suborn?

Té dallonses que tots els aficionats del Mancor vessin i acceptessin el llanci com a gol, però l’amo Mamadou, enrocat, no: “No gol; no party!” 

Al minut cinquanta-sis, en Xisco Sansó, el més llest del col·legi, pispa la pilota a un porter esburbat i amb el pijama posat. Aquest, en flagrant delicte, li fa la traveta. Tanta sort que en Colau, l’altra assistent, li marca, banderí en horitzontal, la falta a l’àrbitre Xarogues. No sé jo, si haguera estat en Mamadou, que haguera passat… Morales executa brillantment el càstig i marca el gol de l’empat.

Empat injust per culpa de l’àrbitre; empat just vist el poc joc desplegat i les pilotades arriades. En poques paraules: dos punts que ens han volat, i que, al final de tota aquesta festa, ens poden fer molta falta. Malgrat tot, per mitjana de gols, continuem al cap d’amunt de la classificació. Ja va bé!

La pròxima jornada, l’excursió serà fins a Ses Salines. Un equip força salat, que n’ha guanyat dos i n’ha perdut un. Si no es recuperen sensacions, lesionats i qualque cosa més, l’assumpte pot ser complicat. Com va dir aquell: Ja ho veurem quan sigui cuit…

Almenys, a la pròxima Fira de la Pilotada que hi posin barra lliure, menjar tradicional mallorquí i una orquestra per entretenir al personal. Estaria be… eh?

Fins aleshores: salut i pa cuit!

Visca l’Escolar victoriós!

Biel Torres