En un any marcat per la calor extrema i els grans incendis forestals, l’Aliança reclama reforçar el pla perquè compleixi de manera efectiva els objectius del Reglament europeu de restauració de la natura: recuperar els ecosistemes degradats, frenar la pèrdua de biodiversitat i reduir la vulnerabilitat del territori i del medi marí davant el canvi climàtic i els fenòmens extrems.

Després de la presentació per part del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO) del primer esborrany del Pla Nacional de Restauració (PNR) davant la Comissió Europea, l’Aliança per la Restauració de la Natura demana al Govern i a les comunitats autònomes que mantinguin l’impuls i aprofitin els pròxims mesos per incorporar millores que permetin que el pla compleixi realment els objectius del reglament europeu. Espanya necessita que aquest pla passi del paper al territori i a la mar i es comenci a traduir en ecosistemes més sans i resilients davant fenòmens extrems cada vegada més freqüents.

La urgència és cada vegada més evident: Espanya afronta una tendència cap a estius més càlids i prolongats, amb onades de calor cada vegada més intenses i freqüents i una irregularitat creixent de les precipitacions, que agreuja els períodes de sequera i l’estrès dels ecosistemes. Enguany, els incendis forestals han afectat més de 275.000 hectàrees forestals, un 153 % per damunt de la mitjana de 2016-2025, i s’han registrat 45 grans incendis forestals. El medi marí també ha patit condicions excepcionals: Copernicus va registrar durant l’estiu onades de calor marines a la Mediterrània occidental i temperatures superficials rècord per al mes d’agost en àmplies zones de les mars europees.

Per a l’Aliança, aquests episodis mostren la urgència de restaurar la natura per reduir la vulnerabilitat del territori davant aquests fenòmens extrems.

Malgrat la seva clara insuficiència, la presentació del primer esborrany del Pla Nacional de Restauració ha estat una passa important, però la fase decisiva comença ara. El document tramès a la Comissió Europea és provisional i encara queda pràcticament un any per definir el pla. Espanya té ara l’oportunitat de dotar-se d’un full de ruta capaç d’actuar sobre aquestes vulnerabilitats. El pròxim any serà crucial per aconseguir que el Pla Nacional de Restauració sigui una eina eficaç, amb prioritats clares, recursos suficients i resultats mesurables, que compleixi com a mínim els objectius del reglament europeu, i que la restauració deixi de ser una suma de projectes per convertir-se en una política capaç de transformar i recuperar realment els nostres ecosistemes. Així mateix, ara que ja existeix un esborrany concret del PNR, és fonamental que les pròximes fases permetin una participació real sobre el seu contingut, de manera que les administracions, la comunitat científica, les organitzacions i altres sectors socials puguin analitzar les prioritats, les mesures i els àmbits seleccionats, plantejar alternatives i contribuir a millorar el pla abans de la seva aprovació definitiva.

L’Aliança reclama també incorporar un diagnòstic previ de les causes de degradació que condicionen la recuperació de cada ecosistema i explicar amb més claredat com s’han definit les superfícies i els objectius d’actuació inclosos en l’esborrany. Abans de 2030, el PNR preveu actuar sobre 9.475 km² d’hàbitats terrestres, costaners i d’aigua dolça, 288 km² d’hàbitats marins, 3.241 km² d’ecosistemes forestals i 1.982 km² d’ecosistemes agraris, i recuperar 65 km de rius de flux lliure, a més d’intervenir sobre planes al·luvials, ecosistemes urbans, pol·linitzadors i hàbitats d’espècies. Per a l’Aliança, la revisió ha d’aclarir quins criteris ecològics, territorials i de priorització sustenten aquestes xifres i com es traduiran sobre el terreny i les àrees marines, evitant una mera suma de superfícies i actuacions disperses. El pla ha de respondre a una lògica estratègica, amb coherència territorial i connectivitat entre actuacions, i garantir que els objectius quantitatius es tradueixin en millores ecològiques reals, verificables i duradores tant en el territori com en el medi marí.

«La restauració requereix una priorització ecològica i territorial i no pot dependre d’actuacions aïllades d’una única administració. Necessita continuïtat i objectius compartits», afirmen les organitzacions integrants de l’Aliança. Per això, reclamen reforçar la cooperació i la coordinació entre el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO), el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació (MAPA), les comunitats autònomes, les confederacions hidrogràfiques i la resta d’organismes competents. En el medi marí, on l’Administració General de l’Estat i el MITECO exerceixen competències especialment rellevants i directes, l’Aliança reclama un esforç molt més gran per elevar l’ambició del pla i concretar actuacions suficients per assolir els objectius de restauració.

Per traslladar el pla al territori i a la mar caldran, a més, recursos econòmics. L’esborrany actual estima unes necessitats financeres mitjanes d’uns 596 milions d’euros anuals fins al 2050. Per a l’Aliança, aquesta estimació s’ha de convertir en una estratègia financera pública, estable i suficient, capaç de garantir no només l’execució de les actuacions, sinó també el seu manteniment i seguiment, en consonància amb la fita 19d del Marc mundial de biodiversitat de Kunming-Montreal. L’èxit del pla no es pot mesurar exclusivament pel nombre d’hectàrees o quilòmetres quadrats en què s’hagi actuat; el seguiment haurà de comprovar si augmenta la biodiversitat, millora l’estructura i la funcionalitat dels ecosistemes, es recupera la connectivitat, disminueixen les pressions que varen provocar la seva pèrdua i degradació, i augmenta la resiliència del territori davant els fenòmens extrems i el canvi climàtic.

Per a l’Aliança, els pròxims mesos seran decisius per convertir l’esborrany en un veritable full de ruta de restauració. Per això, les organitzacions demanen reforçar-ne l’ambició i la base científica, millorar la governança i prevenir noves degradacions, garantint, a més, recursos suficients i orientant les actuacions cap a resultats ecològics mesurables i duradors.