Teníem aquesta conversa amb en Marc Forteza pendent des de final d’estiu. En acabar la “temporada de concerts” de la Coral Jove de Capdepera vam decidir deixar passar un temps i en parlar poder contar les “novetats” al voltant de la formació musical que dirigeix.

A la fi vam fer coincidir les agendes i en una breu trobada ens va fer cinc cèntims del nou projecte que ara ha engegat, com una evolució del Cor Jove. Serà ell qui ens ho expliqui.

Abans de tot una presentació…

– Marc, professionalment parlant, tu ets professor de l’Escola de Música de Capdepera…

– Exacte, som professor de l’Escola de Música de Capdepera i del Conservatori de Manacor. Faig classes de Llenguatge musical, de saxo, de piano, de clarinet i… els cors tant a Manacor com a Capdepera (ara que s’ha jubilat na Bàrbara).

– És dir que dirigir un cor no et ve de nou.

– Si, quan estudies pedagogia musical és una part important de la carrera i tot el que és direcció i conducció de veus, la veritat és que m’agrada i crec que estic ben preparat. El cant coral en el Conservatori de Manacor i a l’Escola Municipal de Música de Capdepera és una assignatura que entra dins el currículum d’estudis elementals i professionals.

– A més dirigeixes la Coral Jove de Capdepera. Com va començar la Coral Jove?

– Teníem clar que havia de començar l’alguna manera i va arrancar com una iniciativa compartida amb una altra, que duia la part administrativa. Al final vam decidir separar camins i ara ens constituirem com una associació i, a partir d’aquí, nosaltres mateixos ens podrem organitzar tant pel que fa als concerts, com la part econòmica. Constituir-nos en associació és una passa important des del moment que ens separem d’aquesta entitat. Nosaltres hem de menester d’una via legal per poder fer concerts o qualsevol activitat. Quan estigui l’associació en marxa (queda molt poc per acabar el procés) iniciarem aquesta nova etapa d’Encoratjats.

– La Coral Jove de Capdepera canvia de nom i passa a anomenar-se “Encoratjats”. Però no és només un canvi de nom?

– Hi ha canvis, per exemple el tema de “joves”, no ens volem estancar. Pensa que jo ja som el primer que ja tinc trenta anys i altres en el cor ja en tenen més de quaranta… Sí que volem cercar un perfil de cantaire d’acord amb la feina que estam fent ara, però tampoc limitar-nos a ser sempre el “cor jove”. Obrir-nos i, tot i que ens sentim joves, no limitar-nos a una etiqueta. Però volem mantenir un tipus de perfil que ens interessa a l’hora de fer tota aquesta feina que al final ens du a crear els concerts tan dinàmics i tan potents.

– I també està el tema de la ubicació, en el nom desapareix també “de Capdepera”…

– Independentment del nom, nosaltres som i serem una associació, un cor que està creat i format per gent de Capdepera i pensat per la gent de Capdepera. Ara hi són tots benvinguts i benvingudes. Tenim gent d’Artà o Manacor, gent que ha deixat de formar part del seu cor, veuen el nostre i s’animen a integrar-se. O comparteixen pertànyer a dos corals, que els fan il·lusió participar en el nostre projecte i se sumen a ell. En els primers anys de la nostra associació hi havia una al·lota de Felanitx que venia a posta per assajar i actuar amb nosaltres.

No ens desfermen del poble de Capdepera perquè, al cap i a la fi, és allà on hem sorgit, on feim més actuacions (a Cala Rajada i Capdepera), però Encoratjats és una manera d’obrir fronteres tant d’edat com d’ubicació.

– Amb això té a veure el projecte que presentau…

– Sí, no és el típic cor que avui en dia (desgraciadament encara existeix) té la concepció que el cor ha de ser superclàssic que només actua a esglésies. Es poden fer coses molt potents i molt dinàmiques com hem demostrat aquests dos anys de recorregut. Es tracta d’obrir una barrera més i que la gent pensi “Ostres és molt diferent del que jo tenia pensat” o fins i tot, un dels comentaris que vaig sentir després del concert al moll de Cala Rajada quan van començar, va ser “això ha estat una bomba damunt el moll!”. Perquè ningú s’esperava, pensaven anem a veure un concert de cor i es va trobar amb tot un espectacle. El que intent és anar més enllà, crear uns concerts espectaculars on la gent se senti implicada, que digui “ostres, aquesta cançó la conec i l’estic cantant mentre estic assegut i el que estan fent m’està agradant. Ho fan amb músics, amb pantalla i altres coses que van més enllà de la música coral en si”.

Per exemple si dius a gent de la meva edat “He muntat un cor!”, et miren una mica estranyats. Però després veuen vídeos i el que fem realment i alguns et diuen “Ostres! Això m’agrada. Això pot estar súper!”. Crec que és una opció diferent del que es fa a Capdepera on no hi ha un tipus de formació així, sigui coral o instrumental, però que sigui tan completa (per dir-ho d’alguna manera).

– Un aspecte important és com trieu el repertori.

– No hem començat i ja n’hi ha dues setmanes de feina triant el repertori. La tipologia de concerts sí que la propòs jo. Per exemple, el primer any va ser un concert amb peces de pop-rock, per tant, vam dur músics als concerts (bateria, guitarra, baix, teclats i vent); l’any passat van fer bandes sonores, per això vam dur la pantalla. Una de les coses que han comentat enguany és que està va estar molt bé el vam fer amb els músics el primer any (enguany hem treballat amb bases i en el tema visual) i ens plantegem recuperar-ho i més amb la gran quantitat de cançons de pop-rock que hi ha és difícil trobar una cosa que segueixi un mateix estil … Però deix que les i els cantaires puguin aportar quina cançó els agradaria (evidentment és impossible fer totes les que es proposen, perquè és una bogeria de recerca i canvis d’estil).  Continuant el vessant i el camí que vull seguir, d’aquest concepte de cor més modern, propòs cançons més actuals, sense deixar de banda grans clàssics com hem fet enguany amb ABBA i està previst fer amb Queen. Volem seguir aquest vessant més modern perquè la gent més jove se senti també identificada i tingui la il·lusió de formar part del nostre projecte.

Enguany la idea és tornar a fer un concert de pop-rock, òbviament canviant tot el repertori, tornant a dur músics damunt l’escenari.

– Ara quants cantaires sou?

– Érem vint-i-quatre i ara, amb el procés de matrícula, ja som a prop dels trenta.

– I d’homes?

– (Rialles) Uf! Això és complicat. Als homes en general els costa molt participar en la part artística. Ja des de petits veus que ens costa més ser-hi. Ara som sis, o sigui una ratio d’un home per cada sis dones. L’important és que som més, va in crescendo… (rialles).

– Com associació tindreu altres activitats a més de preparar els concerts…

– Com a propostes d’activitats pel curs vinent, tenim els quatre concerts que en principi estan fermats, que són Santa Cecília, Nadal, Festes del Carme a Cala Rajada i Sant Bartomeu a Capdepera. L’any passat vam anar a Menorca (per cert, va agradar molt) i per ventura es pot tornar a aconseguir tornar-hi o anar a altres llocs. L’any passat vam rebre la visita d’una coral de Barcelona a tall d’intercanvi, i la idea és que nosaltres els tornem la visita i cantar a Barcelona, que pot ser una experiència molt guapa.

No sé si en aquest curs, però a la llarga m’agradaria convidar altres corals de Mallorca o inclús fer un festival de corals amb corals de Mallorca o de fora.

També, cada any, tenim un taller formatiu, en el que convidam un especialista.

I clar no faltaran activitats lúdiques com sopars o sortides conjuntes.

– Una cosa que volíem demanar-te. Per formar part de la coral fa falta certs coneixements musicals?

. No, no t’ho pensis. De fet, tot el contrari, la gran majoria tenen una formació bastant elemental, inclús n’hi ha que no saben llegir una partitura. La gent no s’ha de pensar que han de tenir uns coneixements musicals per poder formar part del cor. Òbviament, com més tinguis millor, més còmode es pot sentir, però la gran majoria han començat i han anat agafant confiança a base de pràctica i d’amollar-se cantant.

Jo els explico com és la seva veu, com funciona una partitura… però, al cap i a la fi, no som un cor professional. No deixem de ser un projecte coral d’un poble, de gent que li agrada cantar i al que tothom està més que convidat a participar i a venir a provar-ho. En aquest aspecte no és professional, malgrat que oferim uns concerts molt treballats en moviments, tot ben afinat, tot molt ben preparat, partim d’una base beta (no professional) i aquest és el gran repte meu, reconvertir aquesta situació en un espectacle, en un projecte il·lusionant de cara al públic.

– Des de fora, com a públic tenim la impressió que els cantaires s’ho passen molt bé damunt l’escenari…

– És del que més orgullós estic. Més enllà de què podem crear espectacles molt vistosos, del que estic més content és de l’ambient tan sa i agradós que s’ha creat en el cor. Al final tots som més o manco de la mateixa edat, tots ens coneixem i sempre anem una mica més enllà del que és l’assaig. O prenem un refresc, o sopam junts o fent activitats lúdiques que ens ajuden a fer una pinya.

Quan veus un grup de persones que s’ho estan passant bé que gaudeixen del que fa, el públic també ho valora molt. I potser qualcú s’anima i pensa a formar part d’aquest grup que s’ho passa tant de bé cantant. La música és la base que ens uneix a tots i totes, però va més enllà.

– Vols afegir alguna cosa, Marc?

– Aviat començarem els assajos, i esteu més que convidats a venir a provar aquesta experiència i sortir d’aquesta zona de confort, que de vegades fa una mica de por, però val la pena provar-ho. Si t’agrada estàs convidat a seguir i si no ja ho has provat i et lleves aquesta espineta.

Moltes gràcies Marc i molta sort amb Encoratjats!