
DE LES CASES DE BETLEM FINS A CALA TORTA: UNA LLARGA EXCURSIÓ DINS EL COR DEL PARC NATURAL DE LLEVANT
Diumenge dia 19 d’Octubre els grups excursionistes de Son Servera i Capdepera partiren d’excursió per a realitzar un dels trams més bells que hi ha en el Parc Natural de la Península de Llevant. Després d’agafar un autocar que ens apropà a la zona, començàrem l’itinerari des de l’entrada que hi ha una mica abans de les cases de Betlem, la zona està senyalitzada i no té pèrdua.

Primerament, pujàrem pel rost que hi ha a Betlem i ens endinsàrem en els espadats que conformen el coster de la muntanya que puja cap a l’ermita. Mentre avançàvem el camí es feu més lleuger gràcies a la conversa i a les hermoses vistes sobre Son Serra i la badía d’Alcúdia, amb la mar poderosa al fons. Entre càrritx i còdols pujàvem xino-xano, fins que arribàrem a la font de l’ermita, on berenàrem sota l’atenta mirada dels plataners i pins i l’auspici de la mare de Déu de Lourdes. Després de berenar reprenem el camí que ens portaran a les cases de l’Alqueria Vella.



Seguidament, tornam una mica enrera per iniciar la pujada per una pendent no tan pronunciada com l’anterior, en un dia assoleiat, que fins i tot a alguns excursionistes els semblà calorós. Passam pels Establits, font d’una tesina per part d’una estudiant artanenca. El guia ens recorda que hi ha una zona reservada a l’observació dels voltors i pots ésser penalitzar per passar per allà. De voltors en veim un de magestuós i negre. Després de davallar entre pedres grosses ens topam amb les cases de l’Alqueria Vella i aprofitam per fer una petita aturada per reparar forces, alguns miren el gran mapa que hi ha a l’aparcament mentre d’altres aprofiten per beure un glop d’aigua.


Posteriorment, seguim el camí que ens portarà fins a les cases des Verger, després d’obrir i tancar un parell de tanques i després d’una petita pujada, ens apropam per la pista encimentada a les cases. D’altra banda, ens creuam amb algun ciclista i més d’un corredor, a l’altra banda del camí es pot albirar la mar, que es presenta com un punt d’arribada a prop de les platges del parc, una d’elles cala Torta, serà el nostre objectiu. Les cases no tenen ja la utilitat que tenien fa un temps i sembla que la font des Verger ja no porta aigua, i les vaques ja no regenten els estables. D’altra banda, el camí és bo de dur, mentre que impressiona que a banda i banda hi hagi grans muntanyes algunes d’elles reforestades per mor dels incendis tal i com narra el guia, que hi formà part. Seguim fins a les cases d’Albarca, passam pel pi que roman totsol vora el camí i abans d’arribar a la torre des Matzoc, cercam una esplanada per poder-hi dinar.



Després de l’àpat generós i tranquil arribam fins a la torre des Matzoc, del segle XVII, situada dins el litoral de sa Cova, dalt del promontori de sa Falconera, on aprofitam per fer la fotografia de grup i explorar els espais de la torre. El sol és a dalt i el vent comença a fer una mica d’acte de presència sobre la torre.



Davallam fins a Cala Matzoc on els estrangers més atrevits aprofiten per banyar-se en una època ideal per visitar la zona. Entre l’alga i l’arena ens apropam a la part muntanyosa de la costa per arribar fins a cala Mitjana, davant la torre veim el Faralló d’Albarca. Segons conta Cosme Aguiló la platja des Matzoc està orientada cap a Llevant. Té aigües navegables de fons arenós, segons conta un informant artanenc la platja és de llauretó, és a dir pedra menuda. L’antropònim era tant d’àrabs (Mazûrq) com jueus. El llit del torrent principal és una rambla, plana, com si fos un camí.



Quan pujam pel vessant dret de la platja el grup es divideix i es distancia, fins arribar a Cala Mitjana, allà es decideix separar-se definitivament i alguns aniran a cercar des d’aquest punt l’autocar i d’altres arribaran fins a cala Torta per a després pujar per la carretera. Sigui com sigui, ambdós ens topem al vehícle que ens ha de portar fins a casa, aquesta vegada amb un trajecte fet de 16 km, amb un desnivell de 300 mts positius i 300 negatius per un sender de muntanya i camí de carro, per esser de tornada a les 16h aproximadament. Una excursió al cor del parc natural de Llevant molt recomenable.


Joan Cabalgante i Guasp