Informes d’Aliança per l’Aigua i Terraferida sobre el problema de l’aigua a les Illes Balears / 1

Aquest estiu s’ha parlat molt de la massificació turística i de la pressió que provoca sobre els recursos limitats de les Illes Balears. S’insisteix que no es tracta d’anar “contra el turisme, ni contra els turistes” sinó de cercar una certa limitació per returar els efectes negatius que es detecten. Per bé que s’ha visibilitzat certa crítica al model del “creixement sense límits” en mode de manifestacions populars, articles d’opinió o el documental ”Suportant el paradís” de Marga Melià, fa anys que hi ha veus que denunciaven cap a on anàvem. A Cap Vermell l’any 1991 ja publicàvem un acudit d’Els Gorans d’una rabiosa actualitat:

L’aigua, més aviat la seva escassesa, durant l’època estival, ha estat un tema recurrent durant molts anys.  S’han fet passes per millorar la distribució (evitant fuites a les xarxes), s’han construït depuradores, s’han promogut campanyes d’estalvi, reutilitzant aigua depurada per alguns usos, … Però davant l’increment de la demanda, provocada per l’increment de la població i del turisme, el problema persisteix. Just necessitem més aigua (els mesos d’estiu) quan manco n’hi ha.

A la redacció de Cap Vermell ens han arribat tres informes que ens parlen de l’aigua en tres aspectes importants: la seva qualitat, el consum i la depuració. Anem a parts:

1. Valoració d’Aliança per l’Aigua de l’informe d’avaluació de la qualitat de l’aigua de consumhumà a les Illes Balears.

La nota de premsa d’Aliança per l’Aigua fa una valoració de l’informe d’avaluació de la qualitat de l’aigua de consum humà a les Illes Balears. El titular és “Més de 145.000 habitants de les Illes Balears viuen en zones amb aigua de consum humà no apta o en risc”. Aquest estudi s’emmarca dins del seu projecte d’Observatori de l’Aigua de les Illes Balears i s’ha elaborat a partir de les dades del Sistema d’Informació Nacional d’Aigua de Consum (SINAC) del Ministeri de Sanitat.

Per illes, Menorca és l’illa amb el nivell d’incompliment més alt, amb un 26,1% de les analítiques no aptes; Mallorca concentra el nombre més gran d’habitants afectats per incompliments crònics de nitrats; Eivissa registra incompliments i aigua de consum en risc per a la salinització dels aqüífers.

Les conclusions són preocupants: l’any 2025, 98.452 habitants censats de les quatre illes van viure en zones on l’aigua es va declarar no apta per al consum en algun moment de l’any. I no es tracta d’episodis aïllats: en diverses d’aquestes zones els incompliments es repeteixen any rere any des de 2016 o 2017 sense interrupció. Si s’hi sumen les 22 zones addicionals «en risc» —aptes, però amb incompliments recurrents que poden precedir la no aptitud—, la xifra total arriba a 145.027 habitants, un volum que l’entitat denuncia com a conseqüència directa de la sobreexplotació i salinització continuada dels aqüífers, causada per dècades de creixement urbanístic i pressió demogràfica sense límits.

La desalació és una alternativa cara i molt contaminant

L’informe avalua els 67 municipis de les Illes Balears i analitza 992 analítiques del 2025. El nivell d’incompliment global és del 9,4%, però aquest percentatge oculta diferències notables entre illes i, sobretot, l’existència de zones amb incompliments que es repeteixen any rere any sense que s’hi hagi posat remei.

El portaveu de l’Aliança per l’Aigua, Rafael Tur, ha assenyalat «Això no es resol amb més cloració ni amb més analítiques. Mentre continuem creixent, urbanísticament i en població, continuarem sobreexplotant i salinitzant els aqüífers, i hi haurà pobles que mai no podran garantir aigua de qualitat als seus veïns. El que surt de l’aixeta és el símptoma; la malaltia és sota terra».

En aquest informe surten dues referències del nostre municipi.

NO APTES / URB. CALA MESQUIDA

Cala Rajada · Capdepera (illa de Mallorca)

Població: 3.381 habitants censats

Data d’incompliment: 10/04/2025

Causes: Cloruro; Hierro; Indice de Langelier; Manganeso; Turbidez

EN RISC

NA TACONERA

Carregador (Es) Taconera (Na) · Capdepera (illa de Mallorca)

Població: 107 habitants censats

Dates de superació: 29/11/2024, 07/03/2025 – 07/03/2025, 24/10/2025 – 03/11/2025; 29/11/2024 – 03/11/2025

Causes: Conductividad; Sodio

Aclariments:

Aquest informe avalua la qualitat de l’aigua de consum humà a 67 municipis de les quatre illes (Mallorca, Menorca, Eivissa, Formentera) durant l’any 2025, a partir dels butlletins analítics oficials notificats al Sistema d’Informació Nacional d’Aigua de Consum (SINAC), depenent del Ministeri de Sanitat. Identifica les zones d’abastament amb alguna incidència tipus AB (microbiològica o química) que en determina la no aptitud per al consum de manera continuada. Un altre capítol d’aquest informe anual, “Risc de l’aigua de consum humà”, elaborat amb les mateixes dades i metodologia, identifica un altre grup de zones actualment aptes, però amb incompliments recurrents d’un paràmetre indicador, sense arribar encara al llindar de no aptitud: es tracta d’una alerta primerenca, no d’una llista de zones incomplidores.

De les 189 zones d’abastament de l’illa, 26 van registrar almenys un butlletí no apte en 2025, repartides en 13 municipis.

(*) L’Índex de Langelier (o Índex de Saturació de Langelier, ISL) és un paràmetre que indica si l’aigua és corrosiva, incrustant o està equilibrada. Per a l’aigua potable, el valor ideal s’ha de situar al rang de -0.5 a +0.5, i el 0.0 és el punt d’equilibri perfecte.

-Interpretació de l’Índex:

• ISL = 0: Aigua perfectament equilibrada. No és corrosiva ni incrustant.

• ISL > 0 (Positiu): L’aigua tendeix a formar incrustacions (tosca) i precipitar carbonat de calci.

• ISL < 0 (Negatiu): L’aigua és corrosiva i té tendència a dissoldre les capes protectores de les canonades i equips metàl·lics.

So voleu consultar l’informe complet i el mapa per veure les zones afectades aquí teniu els enllaços:

Mapa d’incidències de qualitat de l’aigua de consum humà: https://mapaincidencies.alianzaagua.org/

Informe: https://alianzaagua.org/publicacions/?e-filter-e157bcc-filtrepublicacions=indicadors-de-laigua