Les Festes deth Haro (Festes del Far -un avet de 10 metres que es planta enmig de la plaça, on els ciutadans fan voltejar entorn d’aquest tronc les “halhes”, una mena de torxes fetes d’escorça de cirerer) formen part de les Festes del Foc del Solstici d’Estiu als Pirineus, reconegudes i inscrites en la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO des de l’any 2015.

Els actes d’inauguració del Museu de l’Haro com a centre d’interpretació s’emmarquen en un intens Programa de la trobada de fallaires que ha tingut lloc els dies 24 i 25 d’octubre.

L’Alei-alei de Capdepera ha estat l’única festa convidada a aquesta trobada que no forma part de les Festes del Foc als Pirineus, la qual cosa valora i deixa constància de la nostra festa agermanada amb el Pirineu.

Del programa de la trobada en destaca la conferència «De festes locals a patrimoni cultural immaterial de la UNESCO. La patrimonització de les festes del foc als Pirineus», a càrrec de Mirelha Guil Egea, en la qual s’ha fet una anàlisi dels deu anys d’aquestes festes com a patrimoni de la UNESCO.

També s’han fet tallers de falles i tallers artesanals, una desfilada de fallaires fins a la Plaça deth Haro i la inauguració museu de l’Haro, en què cada poble ha aportat la seva faia. Així doncs, una faia de l’Alei-alei de Capdepera formarà part del centre d’interpretació de les Festes deth Haro de Les. El programa d’actes ha acabat amb danses típiques araneses a càrrec dels Corbilhuèrs de Les i, finalment, una crema de falles.

Amb aquest projecte les institucions contribueixen al reconeixement d’aquest patrimoni cultural, de valor excepcional i únic al món.

Han assistit a la trobada de fallaires quatre membres de l’Alei-alei de Capdepera juntament amb el regidor de Cultura de Capdepera, que s’han sentit gratament acollits per la resta de fallaires del Pirineu i ens han desitjat que qualque dia puguem formar part d’aquest conjunt patrimonial immaterial.

També cal esmentar l’èxit del taller de faies de l’Alei-alei de Capdepera, fetes amb la flor del càrritx que han portat de Mallorca. Les faies de Capdepera són molt senzilles de fer, en comparació amb les falles o torxes de l’Alt Pirineu, que es fan amb troncs de fusta massissa, ja que les de Capdepera estan pensades per manejar-les els infants. També hem de dir que els dos pobles que celebren la festa del foc el solstici d’hivern, Bagà i Sant Julià de Cerdanyola (a l’Alt Berguedà), fan les faies (les anomenen igual que nosaltres) com la de Capdepera, amb una herba, cosa que fa la faia més lleugera.

Una mica d’història
Cada any, coincidint amb la celebració del solstici d’estiu, a bona part dels pobles del Pirineu s’hi celebren les festes de foc de les falles, haros i brandons. Aquesta festa consisteix a baixar des de les muntanyes fins a la plaça del poble unes torxes, o falles, enceses amb un foc vital i renovador, que culminen en una foguera a l’entorn d’un arbre de foc. Hi ha diverses modalitats d’aquest esquema festiu, tant en la confecció i la tipologia mateixa de les falles com en la forma de manipular-les, variacions que responen a les especificitats locals de cada indret. També s’inclouen en aquesta modalitat de celebració les festes de foc que se celebren a Bagà i a Sant Julià de Cerdanyola, a l’Alt Berguedà, durant el solstici d’hivern.

El gener de 2020 es va fer una troballa molt important que ens aproxima a l’origen històric d’aquesta celebració, ara per ara desconegut. En un pergamí que recull una sentència de delimitació dels termes de la Seu d’Urgell, Alàs, Cerc i Torres d’Alàs es fa referència a l’espai de la serra on cada poble podia fer “fars i falles”. El document en qüestió està datat el 5 de febrer de 1543, i constitueix la notícia més antiga de què disposem fins ara de la celebració d’aquesta festa.

Les falles dels Pirineus són en l’actualitat un dels màxims exponents del patrimoni cultural de la serralada pirinenca i constitueix, per tant, un element cultural que aplega pobles i valls d’aquesta extensa àrea en una gran celebració de caràcter transfronterer.

63 pobles fallaires d’Andorra, Aragó, Catalunya i França que celebren anualment aquesta important tradició van elaborar una candidatura única, encapçalada per Andorra, la qual el mes de desembre de 2015 va ser reconeguda pel seu gran valor patrimonial i inscrita en la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO.