L’any passat, na Greta Thunberg va anar a la COP26 i els va dir que manco «bla, bla, bla» i més actuar. Enguany no hi ha anat. No m’estranya. Igual s’ha adonat que també l’estan utilitzant, com a la resta de joves: els deixen cridar, manifestar-se, assistir a la COP amb pavelló propi, fan veure que els escolten i l’any que ve farem la COP28 i aquí no ha passat res. Han convertit a aquests joves en actors d’una comèdia on res no canvia tret del número creixent d’afectats severs pel desastre climàtic: de moment, 1.600 milions de persones. I, alhora, em trec el capell davant d’ells i em deman on som tota la resta: la lluita definitiva de la humanitat contra la sexta extinció massiva i continuam narcotitzats mirant Netflix i escoltant a n’Ayuso desbarrar.
Qui no ha fallat a la cimera és Coca Cola: l’empresa que fabrica 100.000.000.000 botelles de plàstic d’un sol us cada any, líder destacada en la tasca d’ofegar-nos de plàstic (només t’has de fer una prova d’orina per comprovar com el plàstic ja circula per dins el teu cos, sí, el teu), és el principals sponsor de la COP27. Amb Nestlé i Pepsi, és la responsable del 45 % de tot el plàstic que emmerda el medi ambient. És tan natural com si Amnistia Internacional fos la patrocinadora del mundial de Qatar que comença just 48 hores després que la COP27 tanqui les seves portes. Però Qatar és un país coherent, per això la FIFA ja ha prohibit a Dinamarca que entreni a aquest país amb un lema com ‘Drets humans per a tots’ a la samarreta. Seria molt més propi que totes les seleccions sortissin al camp amb un 6.500 estampat al pit fent referència als treballadors immigrants morts des de 2010 en la construcció dels estadis en condicions d’explotació i abús. O tal volta una esvàstica, la cara d’Ayuso o de Millán Astray (feixista franquista idolatrat per l’alcalde de Madrid) seria més gràfica. A veure què se li acut a
Banksy, no crec que s’ho perdi.
