El dissabte 28 de gener del 2023 recuperàvem les despulles de Catalina Flaquer i de les seves filles Antònia i Maria Pascual. Amb aquell homenatge finalitzava una etapa, eren els darrers cossos de gabellins dels quals hi havia l’esperança de poder ser localitzats. Uns anys abans s’havia recuperat en el cementeri de Porreres el cos de Baltasar Moyà Bauçà, un dirigent obrer i socialista. Després d’anys de documentar la maldat patida pels republicans teníem la comprovació del que havia passat: aquells gabellins no havien estat posats en llibertat, com asseguraven els repressors, sinó assassinats. 

He suggerit un canvi de rumb perquè és hora de centrar-nos en els altres grans temes que planteja la Guerra Civil: d’on sorgia aquella necessitat de ser tan cruels amb els seus conciutadans? Per què sempre han estat els republicans els malvats i no aquells que fomentaren la violència? Com és possible que encara es lloï el franquisme? Per què és vigent la necessitat de perseguir, calumniar i castigar persones que es consideren honorables? 

Alguns historiadors plantegen el fet que a Espanya el passat no acaba de passar, que no som capaços de retre comptes amb el dit passat. El fet que la dictadura duràs quasi quaranta anys i que el dictador finàs en un llit d’hospital va impedir que es fes. Quan acabà la cruel II Guerra Mundial els països involucrats revisaren el que havia passat, demostraren qui havien estat els violents i d’on sorgia aquella violència. A Espanya no ha estat possible fer-ho i el que és demostrable encara és qüestionat i moltes evidències són negades. 

Plantejats aquests interrogants, un inquietant rerefons, pas a exposar-vos alguns aspectes de la vida de na  

L’any 1913 va ser un any important per al socialisme gabellí. L’1 de maig s’anunciava la constitució d’una Agrupació Femenina Socialista; unes dones prenien la determinació de col·laborar en les tasques que desenvolupaven els homes del partit; no passava, certament, de ser una feina complementària i elles n’eren ben conscients de la seva subordinació. Magdalena Coll, que exercia un mestratge dins l’Agrupació, va deixar escrit l’any 1918: La dona està doblement explotada; la societat li exigeix iguals deures en la cosa social i la cosa jurídica, però no se li reconeixen els mateixos drets; està igualment obligada a treballar, però la seva remuneració és brutalment inferior a la de l’home; les lleis no li reconeixen les virtuts pròpies d’un ciutadà, ni pot elegir ni ser elegida per desenvolupar càrrecs públics o administratius, perquè consideren que estan incapacitades… 

Les dones plantejaven aquella lluita a llarg termini. A l’esmentat acte de presentació Magdalena animà les dones assistents a participar en la política al seu costat perquè així aprendreu a ser lliures, a emancipar-vos de les imposicions dels patrons i de tots els homes que es troben amb el dret d’humiliar-vos. 

Catalina viuria amb satisfacció aquell esdeveniment. El bessó del grup feminista eren les dones metodistes, una gent a la qual Catalina coneixia prou bé perquè hi mantenia contactes. La filla Antònia va assistir a l’escola metodista entre el setembre de 1910 i l’abril de 1913; la secretària de l’Agrupació era la seva cunyada. 

La comunitat metodista de Capdepera era una missió de l’Església Metodista anglesa, de la qual rebia ajuda econòmica i suport polític. El metodisme anglès havia participat en el naixement del Partit Laborista i del seu moviment sindical; malgrat ser una creença religiosa havia sorgit a barriades pobres i lligades a reivindicacions socials, cosa que identificava el metodisme. Per tant, establir lligams amb el socialisme es degué viure amb certa normalitat.

L’escola metodista d’aquí seguia les directrius pedagògiques que li marcaven des de la direcció de l’Església. Per a nosaltres és sorprenent que ja llavors s’impartís una educació laica, oberta a tothom. El metodisme anglès agombolava creients de diferents ideologies polítiques i acollia alumnes que no eren metodistes; allò que prioritzaven era la tasca social que representava ensenyar coneixements i socialitzar els nins. 

La família de Catalina era republicana, defensora d’uns valors laics, una ideologia que ella va fer seva. L’agost de 1895 s’havia casat, amb denou anys, únicament per la via civil, cosa que enrabià el vicari i provocà que sol·licitàs el canvi de vicaria. En la qüestió política Catalina era partidària de la supremacia dels valors civils. 

Entre els trets més personals cal destacar una primerenca reivindicació feminista; és a dir, fer-se valer, exigir respecte i emancipar-se de les servituds no desitjades. L’any 1914 Catalina i les dues filles migraren al Molinar, un barri de Ciutat; ho feien en unes difícils circumstàncies: ella embarassada de na Maria i n’Antònia, amb onze anys. Parir a 38 anys degué ser el contratemps que acabà amb una difícil convivència matrimonial. Segurament na Catalina fou víctima de maltractaments i digué prou. Rafel quedà a viure a Capdepera, a casa de la família de la mare. 

També hi podia haver altres motivacions que contribuïren a abandonar Capdepera; per exemple, una incipient crisi econòmica local o la certesa que a Ciutat hi havia més futur per a Antònia. Aleshores ja no hi havia cap vincle familiar proper que fermàs Catalina. Els seus pares ja feia uns anys que havien finat. 

La família Colau Torreta, el pare, sempre havia viscut al quarter situat entre el poble i la mar cala-rajadera. Per tant, Catalina escolliria el Molinar per ser un barri mig pagès i mig pescador. A la nova residència també tendria un corral on sembrar i cuidar algunes aus. 

Al Molinar continuà confeccionant obra de pauma com feia a Capdepera. Els traginers locals, com Antoni Fuster Ranxer, subministraven alguns magatzems de Ciutat situats entorn de la plaça de Sa Quartera, un indret al qual acudiria na Catalina a comprar paumes i a vendre-hi la seva obra. 

Les alumnes de l’escola metodista eren molt llegidores; la mestressa Isabel Oleo dedicava un especial esment a la lectura perquè era fonamental per adquirir l’hàbit del comentari bíblic. L’escola disposava d’una biblioteca amb llibres de temàtica molt diversa. 

Una vegada, al Molinar na Catalina va mantenir la seva activitat lectora. Assistiria a alguna biblioteca pública on descobrí l’obra escrita de Concepción Arenal (1820-1893), una gallega a la qual s’atribueix el naixement del feminisme a Espanya. Amb 21 anys entrà com a oient a la Facultat de Dret de la Universitat Central de Madrid i ho feia vestida d’home perquè eren els únics que hi tenien accés. L’any 1868 fou nomenada inspectora de les cases dedicades a la correcció de dones. Va col·laborar en la creació a Espanya de la Creu Roja dels Socors i va atendre ferits per arma de foc a la Tercera Guerra Carlina (1872-1876), treballant a un hospital de campanya situat a Miranda de Ebro. 

La Constitució de la II República, aprovada el desembre de 1931, reconeixia per primera vegada la igualtat jurídica entre l’home i la dona; ja pogueren ocupar càrrecs públics i disposar del dret de vot; també reconeixia de manera general la llibertat de consciència. Quant als drets de la família, concedia plena llibertat als cònjuges per a dissoldre, per mutu acord, el vincle matrimonial. També es podia demanar el divorci sense que hi hagués acord, però s’havia d’al·legar una causa justa. Una constitució no confessional no podia considerar el matrimoni com un sagrament, per la qual cosa es considerà que el matrimoni era un acord i, per tant, es podia rompre; una interpretació capdavantera per la seva modernitat dins la jurisprudència europea. 

 

L’aprovació del divorci animà Rafel a demanar a Catalina la dissolució del vincle matrimonial; pretenia refer la seva vida amb un nou matrimoni. Per a Catalina aquella opció arribava tard. A més, no estava disposada a perdonar-li el mal que li havia fet. Rafel es presentà a casa de Catalina al Molinar; li entregà l’imprès amb la petició de divorci i la dona ni el llegí, el va fer trossos, se’l posà dins la boca, el mastegà i se l’empassà. 

L’any 1946 Rafel finava a Capdepera a una casa del carrer del Regueró. A l’acta de defunció, al costat de les dades personals, consta: vidu de Catalina Flaquer.