L’escaineg continuat, monòton, de la dreta – i no tan dreta- unionista és que els independentistes han portat els catalans a la divisió. No només els han dividit, segons ells, sinó que els han enfrontat irreconciliablement. Afirmen, per tots els altaveus possibles, que no són pocs, que en aquest enfrontament hi ha uns dominants, seduïts, abduïts, fins i tot l’exministre Bono ha parlat d’enverinar,  que, segons la seva manera de comptar, són una minoria  i que aquesta vol abassegar una majoria abnegada, submisa, patriòtica, heroica que no fa altra cosa que contribuir a la riquesa dels catalans i dels espanyols. Hi ha, en definitiva, uns prepotents i unes víctimes marginades. Les armes usades per enfornar a aquesta minoria tal grau de follia, ja ho saben, són dues: una televisió i l’escola. A vegades, no hi ha com sacralitzar l’argumentari per caure en el fanatisme més encegador i elevar aquesta obturació visual i mental  a la categoria de veritat immutable. 

Acaba de llegir l’article clicant damunt la icona: