Hi ha llibres que s’escriuen per publicar-se. D’altres s’escriuen per viure. Casialgo pertany a aquesta segona categoria.
Al llarg de més de cinquanta anys, Marcelino López Sirer, «Marce» (1919-1994) va deixar sobre el paper les reflexions d’un home que observava el món amb una gran sensibilitat. Sense pretendre fer filosofia ni donar lliçons, anotava allò que més ens preocupa a tots: el pas del temps, l’amor, el dolor, la llibertat, la fe, la justícia, la natura, la mort o el sentit de la vida.
Marcat per les limitacions físiques i per la tràgica pèrdua del pare durant la Guerra Civil, va convertir l’adversitat en una escola de lucidesa. Les seves paraules, d’una senzillesa desarmant, no busquen impressionar, sinó acompanyar. Cada text és una invitació a pensar, a reconciliar-se amb un mateix i a mirar la realitat amb una serenor que avui sembla més necessària que mai.
Llegit des del present, Casialgo sorprèn per la vigència de les seves intuïcions. Molt abans que proliferassin els llibres de creixement personal, Marce ja parlava de l’acceptació, de la resiliència, de la dignitat, de la necessitat d’estimar i de trobar sentit fins i tot en el sofriment.
Aquest és el llegat d’un home singular que va fer de la paraula un refugi i una manera d’entendre la vida. Un llibre per llegir sense presses, per tornar-hi una vegada i una altra, i descobrir que, de vegades, les reflexions més senzilles són també les més profundes.

Biel Torres a la presentació del llibre diu: “Hi ha persones que necessiten tota una vida per revelar-se i n’hi ha d’altres que, en un sol instant, mostren la grandesa de la seva ànima. En tu vaig descobrir la bondat més pura que he conegut mai. Una bondat sense càlcul, sense orgull, sense cap altra voluntat que fer el bé als altres.
Tu eres així, Marce. Eres un místic salvatge fet de tendresa i de tempestes, d’innocència i de profunditat. Caminaves pels marges d’aquest món sense acabar d’encaixar-hi, perquè pertanyies a una altra mena de paisatge; Un paratge interior on la sensibilitat és una força, on la bellesa és una necessitat i on l’amor no és una paraula gastada. Miraves el món amb els ulls d’un infant i la fondària d’un savi. Veies allò que molts passaven per alt i conservaves intacte una capacitat de meravellar que el temps no aconseguí erosionar.
Hi ha silencis que reclamen veu. abraçades que arriben tard. Converses truncades que es mereixen acabar. I també hi ha persones que guanyen el dret de ser recordades amb la mateixa generositat que han viscut.  Aquest llibre és la manera de dir que encara ets aquí, en la memòria, en les paraules, en els gestos que ens ensenyares. i també, és clar, és una manera de fer justícia”.

Marcelino López Sirer, conegut com a Marce (Capdepera, Mallorca, 1919-1994), fou tot una figura a la Capdepera del segle XX. La seva vida, marcada per les limitacions físiques des de la joventut, la pèrdua del pare -afusellat durant la Guerra Civil- i les dificultats de la postguerra, es con vertí en un exemple de superació.
Mestre de vocació, humanista auto didacte i profund coneixedor de la condició humana. Arrelat a Capdepera i Cala Rajada, deixà una empremta ines borrable entre tots els qui el conegueren per la seva generositat i el seu esperit lliure.
Com escriu Miquel Llull, «es pot considerar un gran somiador i un gran artista gabellí, l’obra més important del qual és ell mateix»: una vida viscuda amb una dignitat i una llibertat que ni l’adversitat ni el pas del temps no han pogut esborrar.

Aquest és un llibre molt especial, com l’autor, en “Marce”. CASIALGO. No tenia clar que aquestes reflexions poguessin formar un llibre, però les deixà publicades en una edició molt limitada. Ara, dimarts dia 25 d’agost a les 19,30 h a Tortuga Capdepera (carrer Centre, 7) tendrà lloc l’acte de presentació del llibre. Hi intervendran: Biel Torres, Guillem Garau, Miquel Llull i Ricard López.

Estam convençuts que a ell li hagués agradat que tothom el llegís.

Llegir-ho és mantenir viva la seva memòria.

Vos hi esperam!