En aquest primer any d’investigació sobre la memòria sonora de Cala Rajada he anat topant petites grans joies. Entre elles, un grapat de cançons desconegudes dedicades a aquest poble. Per triar-ne una i fer qualque cosa amb ella (encara no se sap ben bé què), Cap Vermell ha decidit organitzar aquest concurs que també recupera la vella i oblidada “cançó de l’estiu”. 

Aquí teniu quatre candidates i dos premis que se sortejaran entre tots aquells que hi participeu: un abonament de deu sessions pel cinema de Capdepera i un sopar amb una consumició a Sa Cerviseria per a dues persones.

 

1. “Oh, Cala Rajada”

“Oh, Cala Rajada” és la primera candidata i una de les favorites. Un tema avançat al seu temps gravat pel grup Tumbet de saupa poc abans de la seva separació. El seu contingut és extremadament naïf i positiu, com ha de ser una bona cançó estival (“Un rayo de sol, oh, oh, oh!”), i enalteix i glorifica l’amor per aquesta vila a un nivell exagerat. Però alerta que darrere versos simples i rimes fàcils, de vegades, s’hi amaguen càrregues de profunditat -que Blai Bonet i Miquel Àngel Riera em perdonin. La banda hi incorpora instruments del folklore mallorquí com la xeremia, el tamborí, el flabiol o el guitarró, tot i que acaben ofegats per l’estil rumber peretià de la peça i els arranjaments de la mescla final.

 

 

2. “Caka Rajada SA”

La segona participant és un tema punk titulat “Caka Rajada SA”. Es tracta d’una maqueta que el grup 40 Tutes no va arribar a publicar. La lletra critica la deriva cap a la massificació que ja patia el poble a principis dels noranta, data en què suposam que es va enregistrar.

 

Els 40 Tutes carreguen contra la putrefacció del capitalisme i el desastre cap al qual, segons ells, ens aboca. Saben que tenen la partida perduda des del començament, però no renuncien a cridar la veritat als quatre vents. La urbanització de Sa Pedruscada, els terrenys de l’entorn del far, les requalificacions… tot sembla dat i beneït. Però volen que consti en acta que suposa aprofundir encara més al desastre.

En el videoclip, molt similar al primer amb alguns retocs estilístics, hi surten diversos emissaris, també coneguts popularment com a merderes. Són tubs que surten de les depuradores i duen les aigües residuals a través del fons de la mar fins a una distància que, supòs, algú en qualque moment va considerar “prudencial”.

N’hi ha un davant Son Moll i molts altres envoltant les Balears (només a Palma, n’hi ha una cinquantena). Els 40 Tutes, per tant, ja ens avisaven: quan la població turística creix més aviat que les infraestructures, la merda acaba arribant a la mar en quantitats desorbitades.

Un temacle punk que, així com estan els ànims, també apunta a guanyador.

 

 

3. Anestèsia

És curiós el gir copernicà que, amb els anys, donen certes coses.

Abans, les depressions eren més de fred, foscor i pluja. Ara hom les agafa a l’estiu, de patir calor, cercar aparcament desesperat i veure tanta gent.

“Anestèsia”, dels Vida coixa grunge band, parla d’una Cala Rajada hivernal, la dels carrers deserts i els vidres pintats de blanc. Una Cala Rajada paradisíaca per a uns; un infern de foscor per a altres.

Alguns cercaven en la química l’energia per viure que no trobaven enlloc més.

Sabem que aquest tema no guanyarà. Però mereixia ser aquí.

 

 

4. Malalts de Cala Rajada

I per acabar, una peça inèdita del conegut grup local Haciendo el poni.

Reinventats com els Van Halen de gabella, enlairen les seves guitarres vuitanteres per retre homenatge a la festa dels dissabtes vespre. “Malalts de Cala Rajada” honora les marxes remullades d’alcohol amb final feliç a can Patilla: menjar aquells panets o aquelles ensaïmades que acabaven de sortir del forn veïnat acompanyades d’una llet freda. Ni Ferran Adrià ni els germans Roca. Allò sí que era nèctar dels déus!

Nogensmenys, com diuen els Haciendo el poni a la lletra: “érem immortals”. Fins que arribava la ressaca.

 

 

 

 

I ara, ja podeu votar. Entre tots els participants sortejarem un abonament de 10 entrades per anar al cine de Capdepera, un sopar a Sa Cerviseria o el llibre CASIALGO de Marce López. Però votau senzillament, per riure i veure on acaba tot això. El sorteig es farà amb el programari que empra les Festes del carme per fer els sortejos.

Miquel Piris