Abans de ser la discoteca més guapa de tot Mallorca, aquest espai va ser la sala de festes de “Sa Gili”.

“Sempre volia més. Anar a tota velocitat, arrossegar el cos per damunt de l’aigua i tornar a pujar damunt la post. Surfejar les onades i utilitzar-les de trampolí….” Miquel Piris

“A Cala Agulla hi havia un ambient únic que en les dècades següents no es va tornar a repetir” / Miquel Piris

A l’entrada del bar La Madrileña, en Martínez ho deixava clar en alemany —Hier wird auch Spanisch gesprochen— i en castellà —Aquí también se habla español—. Però ningú sospitava que allà dins hi havia un jove escrivint en tibetà a la seva llibreta mentre feia el cafè.

“Fa uns estius que només trepig la seva arena blanca un pic o dos, però quan tenia desset anys, vivia més a Cala Agulla que a ca nostra”./ Miquel Piris

Per Miquel Piris. “Biel Barona, cantant amb “40 putes”. El casc no era per defensar-se del públic, ans solien actuar disfressats”.

“…anava descambuixat a l’estil Robert Smith, de The cure, un pentinat que s’havia construït amb diverses tones de laca” /Miquel Piris

“Hi ha un tipus de música que era Sérpens Oil, que no sonava enlloc més, i que qualsevol client d’aquella època podria identificar”. / Miquel Piris