La menció més famosa sobre Cala Rajada la va fer un català: Joan Manuel Serrat. 

“Los Beta” publicaren “Ojos de España”, que a la cara B duria una cançó relacionada amb una discoteca calarajadera: “Búfalo Club” /Miquel Piris

“En Wilfried representa una espècie en extinció. Forma part d’aquella generació d’alemanys que varen incorporar Mallorca a la seva biografia”. Miquel Piris

“No bastava tocar bé. Havies de saber llegir una sala. Havies de saber llegir la gent. Aquesta és la part invisible de l’ofici” / Miquel Piris

A l’entrada del bar La Madrileña, en Martínez ho deixava clar en alemany —Hier wird auch Spanisch gesprochen— i en castellà —Aquí también se habla español—. Però ningú sospitava que allà dins hi havia un jove escrivint en tibetà a la seva llibreta mentre feia el cafè.

“Fa uns estius que només trepig la seva arena blanca un pic o dos, però quan tenia desset anys, vivia més a Cala Agulla que a ca nostra”./ Miquel Piris

Per Miquel Piris. “Biel Barona, cantant amb “40 putes”. El casc no era per defensar-se del públic, ans solien actuar disfressats”.

“…anava descambuixat a l’estil Robert Smith, de The cure, un pentinat que s’havia construït amb diverses tones de laca” /Miquel Piris

“Hi ha un tipus de música que era Sérpens Oil, que no sonava enlloc més, i que qualsevol client d’aquella època podria identificar”. / Miquel Piris