Cala Rajada Disc

Mallorca es converteix en “Malle” en el cartell d’aquest festival fotografiat aquest estiu a l’aeroport de Palma. 

 

Quan molts alemanys diuen “Malle”, en Wilfried Marek es revolta. S’indigna perquè darrere aquest malnom hi veu una manera d’entendre l’illa que rebutja. Per ell, Mallorca no és un parc d’atraccions ni un lloc on desfogar-se una setmana. És una terra amb història, amb cultura i amb gent que hi vivia molt abans que arribassin els primers vols xàrter. És d’agrair.

En Wilfried va arribar per primer pic a Mallorca l’any 1976 per fer feina al Càmping de Sa Font de Sa Cala. En aquells anys, es passejava amb una vespa taronja per una Mallorca que rebia entre tres i quatre milions de visitants. Avui en venen prop de catorze. 

Entén perfectament el mallorquí i si l’animes un poc, el xerra. De fet, parla sis idiomes fruit dels seus anys de guia turístic al municipi quan encara no havia arribat el monocultiu germànic.  Rus i tot, xerra aquest homo!

-Llavors tot era molt més sa. Bé, també vàrem beure bastant i mos moríem de riure per beneiteries. Ara la gràcia és pixar-se a la font, al mig de carrer, amb el cul enlaire.

En sentir aquesta frase vaig entendre que no parlava només amb un alemany enamorat de Cala Rajada. En Wilfried, ha vist desaparèixer el món que el va fer feliç mentre la seva joventut també s’anava allunyant. Però el seu relat és tan viu i ple d’energia que vaig tenir la sensació que podíem quedar en mitja hora per anar a tocar la guitarra a la zona dels windsurfs de Cala Agulla, com quan el vaig escoltar per primer pic, als anys vuitanta. 

 

Wilfried Marek a Cala Agulla amb Eberhard Paul asseguts damunt el simulador que es feia servir a l’escola de windsurf als vuitanta. Atenció al 4×4 aparcat damunt l’arena que hi ha entremig dels dos. Si es descuida, aparca dins la mar.

En Wilfried cantant a una de les festes setmanals del Club Font de Sa Cala. El que es tapa la cara amb la guitarra és Adi Krebs i el del mig, Peter Schulz. 

Avui té setanta-un anys, viu entre Düsseldorf i Colònia i la vida li ha passat factura. L’han operat del maluc, dels dos genolls i de l’esquena. Això no impedeix que continuï dedicant hores i hores a la música, als vídeos i a una comunitat de Facebook formada per milers de persones que comparteixen la mateixa nostàlgia per la Mallorca d’abans, quan ningú s’atrevia a dir-li “Malle”. En aquest perfil, recorda la revista que va editar sobre el poble, “Cala Ratjada News“, les festes que va organitzar a Alemanya amb el mateix reclam i publica fotos històriques de Cala Rajada, desenes d’elles.

L’autèntica “Cala Ratjada News”.

 

Marek va editar un llibre de cuina mallorquina en alemany on explica com fer un arròs brut, frit o tumbet. 

 

En Wilfried coneix la història dels alemanys que arribaren a Mallorca fugint del nazisme, recorda les famílies que es varen establir a l’illa molt abans del boom turístic i parla nostàlgicament de persones de les quals només en queden records. Va arribar a conèixer una Mallorca que encara conservava una certa innocència. Una illa on moltes coses estaven per inventar i on Cala Rajada continuava tenint aquell punt de frontera on s’obria un món diferent, únic. 

En aquells anys, observava amb curiositat qualsevol novetat. Encara avui s’esclata de rialles quan recorda la primera vegada que va veure una taula de windsurf. Pujar a l’autocar aquell artefacte enorme que traginava un jove de Düsseldorf, Gerd Optenberg, no va ser tasca fàcil.

-Jo no havia vist mai una cosa igual, em pensava que era una taula de planxar gegant.

Veient els problemes que tenia el jove Optenberg per arrossegar aquella andrònima, ningú no podia imaginar que aquell esport acabaria convertint-se en una de les icones de Cala Rajada. Aquella enorme taula va ser la primera que va comprar en Heinz Lewandowski. Fins llavors, només oferia classes d’esquí. Llavors, es va convertir en pioner d’aquest esport al municipi i va obrir l’escola de Windsurf a Font de Sa Cala on vaig “estudiar” amb més ganes que mai.

Però més enllà de les anècdotes, el que realment enyora no són les activitats ni els negocis. Són les persones. Els amics. Les nits interminables parlant davant la mar. La sensació que Cala Rajada encara era un lloc on tothom es coneixia. La majoria dels visitants arribaven amb ganes de passar-ho bé, no de destrossar res. Hi havia respecte pel poble, pels veïns i pel paisatge. Ara, quan qualcú el contacta per parlar d’aquell temps de sol i alegria a Cala Rajada, en Wilfried és feliç. 

 

 

Quan ha tornat al poble durant els darrers anys hi ha trobat els mateixos carrers i, més o manco, els mateixos edificis. Però no hi ha trobat la mateixa ànima. Em va dir una frase que em va quedar gravada: «Ja no té gràcia». Ho va dir així, amb una senzillesa desarmant.

Potser la gràcia eren les persones que ja no hi són. Potser eren els bars i discoteques desaparegudes, les converses improvisades o aquella sensació que cada nou estiu era com una caixa plena de sorpreses i moments únics. Una caixeta llesta per obrir i gaudir des de juny a setembre. Sigui com sigui, la seva mirada té alguna cosa de valuosa perquè prové d’algú que va estimar Mallorca quan encara no era una destinació de consum ràpid.

Quan vaig penjar el telèfon vaig pensar que en Wilfried representa una espècie en extinció. Forma part d’aquella generació d’alemanys que no varen venir simplement a passar unes vacances, sinó que varen incorporar Mallorca a la seva biografia. Per això continua corregint qualsevol que parla de “Malle”. Per això continua gravant vídeos i recopilant records. I per això, quan parla de Cala Rajada, ho fa amb la mateixa estima amb què qualsevol de nosaltres parla de la seva terra.

Perquè, al capdavall, la pàtria no sempre és el lloc on has nascut. A vegades també és el lloc on has estat feliç. D’alguna manera, en Wilfried encara habita aquella Mallorca des de la distància física i temporal. I encara que no hi torni mai més, serà gabellí fins al final. 

Per cert, tant va estimar Cala Rajada que li va dedicar una cançó que es va convertir en un èxit local i un petit himne sentimental per a molts alemanys. Però aquesta ja és una altra història, i mereix ser contada a part.

 

El single editat per Wilfried Marek als anys vuitanta “Cala Ratjada” va vendre milers de còpies.

Els canals d’en Wilfried Marek:

Música a Youtube: Wilfried Marek – Topic – YouTube 

Vídeos de viatges i sobre Cala Rajada: Holiday-Insider – YouTube

Facebook: CALA RATJADA CLUB – Das Original | Facebook

 

Miquel Piris