El faroner del far de Capdepera
La menció més famosa sobre Cala Rajada, sense anomenar-la, la va fer un català: Joan Manuel Serrat.
“Y el farero de Capdepera
Al vigía de Occidente”
Joan Manel Serrat – ”Cada loco con su tema”
Hi ha persones malintencionades que ha volgut jugar a la confusió mundial publicant la lletra d’aquest tema adulterada referint-se a “el alfarero de Capdepera”, però no. Serrat no xerrava d’un terrissaire sinó de fer llum damunt la mar per a orientar vaixells aperduats o que pesquen calamars.
El Far de Capdepera està dins Cala Rajada, al costat de la Punta de Capdepera, l’extrem més oriental de Mallorca. Aquest topònim apareix per primera vegada al Llibre dels Feyts de Jaume I, escrit cap el 1244: “Cap de la Pera”, és a dir, “de la Pedra”. Per tant, el far de Cala Rajada es diu “de Capdepera” i, alhora, la vila de Capdepera troba la gènesi del seu nom a Cala Rajada en aquest topònim.
Qui sí que existia quan Serrat va compondre aquesta cançó, publicada l’any 1983, era el faroner al qual es refereix, un home de trenta anys de Santanyí anomenat Pere Vidal i Vidal que Cap Vermell va entrevistar amb motiu de l’èxit de la cançó. El cas és que ells dos, segons explica Serrat en una entrevista amb Maruja Torres, només es varen conèixer de vista.
-Perquè jo anava al far a fumar-me canuts, i l’únic que en veia d’ell eren els ulls, que em miraven a través del requadre d’un espiell.
Tenint en compte les paraules del cantautor i els materials possibles amb què farcia els porros -haixix, marihuana, tabac, damiana, menta o camamilla-, és probable que aquest contacte visual no existís.
Costa d’imaginar a Pere Vidal observant a Serrat per una finestrella mentre aquest fumava porrets. A més, tots dos havien d’estar a una distància suficient per a veure’s els ulls. En tot cas, si la situació es va donar, com és que el faroner no va sortir a saludar a tan il·lustre visitant? Va veure la típica vermellor boirosa dels ulls del fumador de canuts i no volia tallar-li el viatge? Era massa tímid per a saludar a una estrella de la cançó? En la meva humil opinió, si la intenció del faroner era actuar amb prou discreció per a no acabar sent el protagonista d’uns dels èxits del noi del Poble Sec, ni tan sols havia d’haver mirat mai per l’espiell.
Jo vaig ser més caut. Una horabaixa vaig veure sortir a l’autor de “Mediterráneo” de la farmàcia del poble i, sabent qui era, el vaig mirar de reüll, només un instant i sense cap possibilitat que s’adonàs que ho havia fet. No em vaig haver d’esforçar: és el que ens surt natural de l’ADN mallorquí en veure un famós: la majoria dels nascuts en aquesta illa preferim el camuflatge emocional més absolut a deixar entreveure, ni que sigui lleument, que allà hi ha res que alteri la normalitat més absoluta.
Sort de la meva intuïció insular! Què hauria estat de la meva vida si aquell home m’hagués inclòs a un dels seus versos? Segur que l’impacte de la seva obra hagués desbordat la meva petita i anònima existència. Exagerat? És possible, però val a dir que en la mateixa entrevista Serrat explica que el faroner havia mort recentment, amb només trenta anys! No va poder suportar la fama sobtada, la pressió d’haver de ser superior al sentinella d’occident al qual era confrontat a la cançó, patí un accident? La resposta està en un altre article de Cap Vermell, en aquest cas signat per Bartomeu Melis “Meyme”.
“El faroner que va conèixer el cantautor, en Basilio, que era hipocondríac fins a l’exageració (tant que el seu metge sempre li deia: “Diguem per quina malaltia vols que et faci el diagnòstic”), i que ja no hi és entre nosaltres.”
El faroner finat era en Basilio i no en Pere!
Ara que hem aconseguit sortir de dubtes, val a dir que en aquest vers, Serrat contraposa dues figures que observen des de perspectives diferents. El faroner ofereix un servei i il·lumina camins. El guaita d’Occident vigila a gran escala per qüestions de poder i control. Un vers que, traslladat al segle XXI, és més vigent que mai. En comparació al que tenim ara -i que encara serà més sofisticat ben aviat-, el Big Brother de George Orwell era un tamagotxi. La vigilància amb càmeres i reconeixement facial amb intel·ligència artificial ja és una realitat a l’Estat espanyol. I si voleu veure una sèrie excel·lent sobre el tema, no us perdeu la britànica “The capture”.
Miquel Piris
