CALA RAJADA DISCO
La primera cançó dedicada íntegrament a glossar les virtuts de Cala Rajada la va crear el grup “La Pera” l’any 1972. La seva portada és d’una honestedat impactant i una modernitat inqüestionable. Ho és pels pentinats hippy i afro dels seus set integrants. Ho és pels pantalons de campana i els colls de les camises de puntes llargues i obertes -cinc anys després, Travolta passejaria per Nova York a “Saturday Night Fever” (1977) vestit igual com a súmmum de la modernitat. I també, perquè la indumentària dels que hi apareixen cobreixen les quatre estacions de l’any: n’hi ha un que va d’hivern; tres vestits de primavera i tres que van d’estiu juntament amb els estiuejants del fons que prenen el sol damunt tovalloles. Aquella portada era el zenit de la desestacionalització.
I què dir de l’Hostal Gili i la seva sala de festes (la futura Xiroi) com a fons? Aquell era l’hotel que els hi donava feina, on tocaven cada nit. Podrien haver girat la càmera cap a l’aigua turquesa de Son Moll, però el fotògraf preferí el paisatge cimentari, amb aquell monument a la balearització caient-los damunt. Un gest honest d’agraïment i, vist amb ulls actuals, d’una lletjor entranyable.
La cançó són tres minuts amb una tornada també molt honesta i certa: “Cala, Cala Ratjada, linda como una perla, por el mar siempre bañada”. Una veritat granítica, d’un profund coneixement, una afirmació només discutible durant els sis-cents trenta mil anys que el Mediterrani va estar gairebé eixut, fa prop de sis milions d’anys. En aquesta època, els turistes haurien pogut venir directament a peu, però els humans encara no existíem.
Una altra de les frases de la cançó és “Verdes pinos, mar y arena. Y en tus noches el amor”. Vers sumptuós afirmant la indiscutible idoneïtat de les nits de Cala Rajada per a ser segrestat pels capricis del cor. O podria ser una afirmació biogràfica del grup sobre l’enfilall de dones vengudes del nord que feien cua disposades a rendir-se als encants d’aquells músics d’hotel.
Paral·lelament, en una lliga inferior, hi havia els picadors. Aquells caçadors furtius, mancaven d’instruments i d’un escenari des d’on exercir el seu magnetisme. S’havien de treballar l’amor forà. Fugisser i fonedís. Com qui treballa la terra: picant, sembrant i esperant si acabaria sortint res per collir-ne els fruits. També hi ha els desgraciats homònims que fitoren els toros sense pietat. Jo soc més partidari de la primera metàfora.
Un dels professionals d’aquest “art”, feia una osca al cinturó per cada conquesta aconseguida. Desconec el temps que va tardar, però el fet és que va acabar amb el cinturó marcat de principi a fi. Feia feina de cambrer i la seva prestància era tal, que hi va haver un vespre en el qual, en comptes d’una, l’esperaven tres dones assegudes a la barra. Quin dilema!
Els picadors eren amants sol·lícits, disposats a satisfer els capricis i fantasies d’aquelles al·lotes nòrdiques a la recerca d’una aventura per recordar tota la vida. En una ocasió, una d’aquestes turistes va sol·licitar fer l’amor en una banyera plena de xampany. El nostre home va comparèixer a l’habitació del tercer pis on s’hostejava ella amb tres caixes d’aquesta beguda. Una vegada complert l’encàrrec -havent generat un rècord inesborrable gràcies a aquell jacuzzi etílic-, tornà a carregar les caixes amb les botelles buides. Baixant les escales ensopegà i hi hagué trencadissa a voler. En sentir-ho, alguns veïns sortiren a veure què havia passat i es descobrí el pastís.
Hi havia històries que acabaven pitjor. Quan l’home mallorquí i la dona alemanya estaven en el clímax a la seva habitació de l’hotel, entrà per la porta el marit d’aquesta. El pobre picador agafà els tupinets tan ràpid com pogué, sortí escapat pel balcó i es llençà a la piscina. El problema és que era a principis d’estiu i encara no hi havien posat aigua. La bufetada va ser grossa. Per sort, estaven en un pis baix i el picador, una mica nafrat, va sobreviure. Si hi hagués un registre sobre el maleït balconing, aquest jove n’hagués estat pioner.
La portada psicodèlica que hagués pogut ser.
Miquel Piris
Articles anteriors:
