3. Nota de premsa d’Aliança per l’Aigua sobre la depuració d’aigües a les Illes Balears

Amb el títol“El creixement poblacional i la massificació turística porten les depuradores de les Illes Balears al límit de la seva capacitat”, l’Aliança per l’Aigua alerta sobre la capacitat de depuració de les aigües residuals. El volum d’aigua residual que reben les depuradores creix als últims cinc anys a totes les illes menys Formentera: Mallorca +15,1%, Menorca +10,1%, Eivissa +6,8%, i Formentera -19,0%. A més aquest increment es produeix de manera més forta a zones costaneres amb un 30,3% en cinc anys, davant del 0,8% dels nuclis de l’interior.

En relació amb la qualitat i salinitat de l’aigua residual que arriba a les depuradores empitjora de manera sostinguda des del 2023, dificultant la seva depuració i reutilització. L’aigua depurada de sortida a les illes compleix legalment de manera general pel criteri de % de reducció, però l’elevada càrrega contaminant d’entrada provoca que a moltes depuradores aboquin aigua depurada amb concentracions tres vegades més elevades que el límit legal.

L’informe s’han elaborat a partir de les dades obertes de l’Agència Balear de l’Aigua i la Qualitat Ambiental (ABAQUA) sobre les 80 depuradores que gestiona directament a Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera. L’anàlisi no inclou les depuradores gestionades pels municipis, entre d’altres, Palma, Calvià i Manacor, ni les depuradores privades, ja que l’Aliança per l’Aigua va sol·licitar aquesta informació al Govern sense obtenir resposta. Les conclusions confirmen una tendència que l’entitat ja alertava en anteriors informes sobre recursos hídrics i aqüífers: el creixement  poblacional i la massificació turística estan portant al límit el bon funcionament de les depuradores de les Illes Balears.

El 2025 es van depurar 49,3 hm³ d’aigua residual a les depuradores gestionades per ABAQUA. Aquesta sobrecàrrega de les depuradores respon a la forta pressió humana que pateixen les illes, tant poblacional com turística. «Les depuradores estan absorbint en silenci la pressió d’un creixement poblacional i una massificació turística que no s’atura. Moltes instal·lacions no van ser pensades per a la població que hi ha d’arribar avui. El resultat és el que veiem en aquest informe: depuradores que superen la seva capacitat cada mes de l’any i una aigua d’entrada cada vegada més carregada que, tot i complir la llei, arriba a triplicar els límits legals de contaminació», assenyala Rafael Tur, portaveu de l’Aliança per l’Aigua.

Ens centrarem en Mallorca. A Mallorca: la costa creix, l’interior s’estanca i quatre depuradores ja no donen l’abast.

El volum d’aigua residual d’entrada a les depuradores de Mallorca creix un 15,1% entre el 2021 i el 2025, però el repartiment territorial ha canviat clarament: Cales de Mallorca (gairebé triplicat), Cales de Manacor (+114%) i Camp de Mar i Son Servera (+65% cadascuna) encapçalen el creixement, totes urbanitzacions de la costa, mentre Banyalbufar (-22%) i Campanet (-19%), nuclis rurals de l’interior, en perden.

A més, a aquesta pressió de cabal d’entrada s’hi suma una elevada càrrega contaminant de les aigües residuals provinents del clavegueram: 38 de les 56 depuradores de Mallorca (el 68%) van rebre entrada amb incompliment algun mes del 2025. Aquesta càrrega d’entrada es trasllada a la capacitat de depuració i a la qualitat de l’aigua depurada de sortida, superant en algunes depuradores fins a quatre vegades el límit legal de 125 mg/l.  Pel que fa al DBO5, 17 de les 56 depuradores de Mallorca superen el llindar (25 mg/l) algun mes d’estiu: A Capdepera el supera lleugerament  (30 mg/l). El 76,2% del volum d’entrada de Mallorca supera el llindar de salinitat el 2025. Malgrat aquests casos, Mallorca compleix majoritàriament fins 90,5% en l’avaluació anual gràcies al percentatge de reducció del cabal de sortida.

L’Aliança destaca que el parc de depuradores de les Illes Balears és, en conjunt, un parc envellit: l’any mitjà de construcció de les 80 EDAR d’ABAQUA és el 1995, el 82,5% es van construir abans del 2000, i la meitat no han rebut mai cap remodelació. L’execució d’obres de millora a les depuradores va sempre darrere del ritme de creixement.

L’Aliança per l’Aigua reclama:

· Que les administracions competents condicionin qualsevol nou creixement urbanístic a la capacitat real de les infraestructures de sanejament que l’han d’absorbir.

· Accelerar les actuacions de depuració que el mateix PHIB 2022-2027 ja preveu i pressuposta per a Campanet, Consell, Campos, Inca i Ferreries, 24,19 milions d’euros en aquest tercer cicle, dels quals només s’ha arribat a licitar el 45%, i quatre de les cinc actuacions encara no tenen cap obra licitada.

· Que els municipis competents en la gestió de les xarxes de clavegueram, accelerin la reparació per aturar les infiltracions d’aigua marina i augmentin el control d’abocaments il·legals al clavegueram.

· Finalment, reclama fer possible la reutilització de l’aigua depurada per a usos agrícoles, urbans i de recàrrega d’aqüífers, com a solució prioritària per revertir la greu situació d’esgotament i contaminació dels aqüífers de les Illes Balears.

Tota la informació es pot consultar als nous capítols de sanejament i depuració de l’informe anual 2025 de l’Observatori de l’Aigua de les Illes Balears promogut per l’Aliança per l’Aigua.

https://observatoridelaigua.org/informe-anual-2025/

https://observatoridelaigua.org/visors-cartografics