Emma Goldman: Una dona perillosa

Miquel Llull, Bibliotecari del Golea

No sabia si incloure aquest articlet en aquesta secció alemanya o en una altra. Però finalment m’he decidit per aquesta, per l’alemanya, perquè Emma Goldman (1869-1940) va néixer a Kaunas, Lituània, en aquell temps part de l’imperi rus. De família jueva, parlaven ídix a ca seva i, a més, va viure i estudiar a Königsberg i, entre una cosa i l’altra, l’alemany també era la seva llengu, i a més parlava rus.

De jove emigrà als Estats Units amb la seva germana Helena, on ja n’hi vivia una altra, de germana. Finalment s’hi va reunir tota la família, però Emma mai no hi va tenir una bona relació familiar, i només amb Helena va mantenir un vincle afectiu tota la seva vida.

Aquest article no té per objectiu fer-ne la seva biografia, que per això hi ha aquests dos llibres que vull destacar:

La seva pròpia autobiografia –Living my Life–, una obra monumental que ens permet conèixer de primera mà els seus sentiments, les seves accions i les seves dissidències.

I la biografia, molt més curta però explosiva, de Vivian Gornick –Emma Goldman: la revolució com a forma de vida–, que omple alguns dels buits del primer llibre. La seva implicació en la Guerra Civil (1936-1939), per exemple.

El que vull, bàsicament, és remarcar que una anarquista com Goldman va viure en perill tant en la democràcia nord-americana com en el comunisme soviètic

A la primera etapa americana curiosament la llengu principal, sobre tot els primers anys, va ser l’alemany i l’ídix. Cal puntualitzar que ídix i alemany no són estrictament la mateixa llengu, però les dues són germàniques i els parlants d’una podien, i poden, molt fàcilment aprendre l’altra.

La premsa en ídix i en alemany a Nord-Amèrica era molt més potent del que podem pensar i, entre aquesta premsa, l’anarquista era una de les més llegides i interessants. Són coses de l’internacionalisme!

Johann Most (1846-1906) i la seva revista Die Freiheit en són un gran exemple que, a més, va inspirar Goldman. Most i la seva «propaganda pel fet» va donar sentit a la seva indignació pels assassinats «legals» d’alguns dels obrers de Xicago en la Revolta de Haymarket del 1886.

I a partir d’aquí va ser un no aturar. Com deia, primer en ídix i en alemany, i més tard també en anglès –especialment en la seva revista Mother Earth, Goldman es va enfrontar al capitalisme cru i dur d’aquells Estats Units ple de malparits que havien declarat la «llei de la selva». Pensau que aquells «pares d’aquella pàtria» al matí signaven una constitució plena de bones paraules i als horabaixes se n’anaven a les seves finques plenes d’esclaus. I tant tranquils!

Aquells Estats Units, però, es varen topar amb una dona valenta i perillosa. Juntament amb el seu company Alexander «Sasha» Berkman (1870-1936) formaren un gran equip i desafiaren la pau del cementeris. Sasha passà molts anys a la presó després d’un atemptat fracassat i Goldman també, encara que no tants com el seu company.

Però no es rendiren.

El capitalisme nord-americà va veure en aquella dona alegre i combativa el seu dimoni particular i la va perseguir sense aturall, i el binomi jueus i anarquistes es va convertir en anatema per als «benpensants» capitals i un perill greu pels seus negocis.

Res de nou sota el cel, i fins ara mateix.

Emma Goldmann, amb els seus escrits, les seves conferències i el seu exemple, va ser un gra al cul de la democràcia nord-americana, que no va aturar de perseguir-la fins que va aconseguir que deixàs el continent americà i anàs a parar, deportada després d’algunes peripècies, a la «pàtria revolucionària dels soviets d’obrers i soldats» en plena efervescència.

Recoman la lectura dels capítols soviètics a comunistes irredempts i a revolucionaris de saló. La seva desil·lusió soviètica va ser sonada, i el 1923 va publicar My disillusionment in Russia, on s’enfronta a la dictadura del partit comunista d’una manera clara i amb totes les conseqüències.

En fi, Goldman és un gran exemple de l’anarquisme conseqüent, que no es casa amb ningú, ni a Amèrica ni a Rússia, i destrossa tant el capitalisme com el comunisme d’una manera tan natural que et deixa corprès i pensatiu. I, a més, és una gran expressió de l’internacionalisme alemany i ídix que també va fer tremolar el món d’orient a occident o viceversa.

I tot això amb alegria, sense tristesa, sense manies sensibleres.