La derogació de la democràcia
Miquel Llull, Bibliotecari del Golea
«[Franz von Papen] va enderrocar un dels darrers pilars de la democràcia i va aplanar el camí a Hitler».
Ullrich, Volker (2024). Schicksalsstunden einer Demokratie. Das aufhaltsame Scheitern der Weimarer Republik. München: C.H. Beck oHG.
Marga von Papen i Adolf Campos se saluden sota l’atenta i emocionada mirada de Gabriel Göring, president del Parlament de les Illes Balears. Aquesta foto simbolitza els tres anys que han passat des de que la dreta nacionalista governa a les illes Balears i Pitiüses: una contínua derogació de la democràcia.
Et giris cap a on et giris es veu la mà de l’extrema dreta en totes les lleis, decrets i gests que surten del govern de von Papen: derogació de la Llei de Memòria Històrica, atacs jurídics i judicials contra la gran i mil·lenària llengua catalana, i un odi extrem a tot el que no faci oloreta d’espanyolisme radical… i ultraliberalisme a ultrança que, com tots sabem, vol dir afavorir els fons de voltors, les grans fortunes, les grans cadenes hoteleres, les empreses subvencionades de l’IBEX 35, etc.
L’ou de la serp ha crescut entre les mans calentes de les Margas von Papen que s’han posat al servei d’una idea d’un Regne d’Espanya supremacista i radical que permet la destrucció física i espiritual de Mallorca, com també la de tot Catalunya.
Sembla que aviat l’ou de la serp romprà la closca i, és clar, la cara que farà el pollet feixista s’assemblarà més a Adolf Campos que a Marga von Papen.
Ja va passar a Alemanya el 1932 i 1933: von Papen va incubar l’ou de la serp pensant que el pollet seria domesticable, que de primer li riurien les gràcies, però després el podrien ficar dins el sac sense gaire problemes.
Però el pollet que va sortir de la serp va ser Adolf Hitler i, a partir d’aquell moment, tota la dreta alemanya va ballar al so que marcaven els bastons i les pistoles de les SA i la cosa no es va aturar fins que va passar el que va passar, com tothom que ho vol saber sap.
Ara la dreta nacionalista ha tornat a jugar a incubar un altre ou de serp per tal de fer por als «pobres» republicans i a tots els que encara creuen en la democràcia.
Però la por no és fictícia. Tots sabem que quan les Margas von Papen siguin arraconades pels Adolfs Campos i els Gabriels Göring d’avui, el perill serà real i imminent. La por no farà rialles.
I aquí som gràcies a les Margas von Papen que no han aprofitat l’ocasió per a aprofundir en la democràcia i s’han dedicat a subvertir-la amb els seus camarades de l’extrema dreta. Sí, com ja va passar a Alemanya el 1933.
I, per tant, els vents que venen de la dreta són calents i auguren un canvi climàtic que pot arrossegar tot el que encara queda de la civilització, perquè, a més, aquests vents calents de la dreta bufen per tot el món i en totes direccions.
La temperatura ens avisa. Caldria posar l’ou de la serp al congelador.
Adolf i Franz somriuen: qui és l’ou i qui és la serp?
