Amb tristesa, però també amb gratitud per tot el que ens ha aportat, ens toca acomiadar-nos d’en Sebastià Terrasa Melis «Mecu», que ens ha deixat el 24 de gener de 2026 als 85 anys.

      Ens ho ha pres una sèrie lligada de malalties que ha sofert amb silenci, i amb la mateixa paciència i dignitat amb les que ha afrontat sempre la vida.

     De família humil, de pagesos, en un espai i un temps difícils, prest va entendre que el treball era l’única forma de tenir cura dels seus i que el silenci era la manera de resistir. La violència i la injustícia d’aquell temps de repressió i misèria marcaren la seva infantesa i el seu caràcter: aprengué a no ser rancorós, a caminar amb prudència i ha fer front a la vida amb honestedat i fortalesa interior.

     Pagès per herència i pescador de vocació. De foravila les arrels, de la mar el consol i una espurna de llibertat. Entre solcs i cops de mar, aprengué a esperar, a acceptar el que ens ve i agrair el que se’ns dona.

      La seva fe, discreta i profunda, en una manera de viure senzilla i entregada a la família sense demanar res a canvi, és el que l`ha sostingut fins el final. Parteix com ha viscut: sense renou, deixant una empremta que no es borra, feta d’exemple, sacrifici i amor.

       Ara descansa amb pau. I a noltros ens deixa la seva memòria, la seva manera d’entendre el mon i la certesa de que una vida senzilla i humil també pot ser immensa.

      Que la terra et sigui lleu, Sebastià.

Joan Mercant «Castus»