Avui matí, la plaça Cap Vermell s’ha omplert d’energia, color i reivindicació amb la celebració de la XII Marxa per la Dona, amb les activitats de pintacares i una sessió plena de ritme de zumba que han creat un ambient alegre i participatiu que ha unit famílies, infants i persones de totes les edats.

La Sortida de la Marxa 8M ha estat, un any més, un moment simbòlic i potent, que ens recorda la importància de caminar juntes per la igualtat, la justícia i els drets de totes les dones.

Gràcies a totes les persones que hi heu participat i que, amb la vostra presència i energia, heu fet d’aquesta marxa una celebració viva i plena de sentit. Continuam avançant, pas a pas, cap a un futur més igualitari.

Manifest llegit durant la cursa

“Manifest del 8M de 2026

El 8 de març no és només una data de reflexió, sinó una celebració del potencial il·limitat que les dones aporten a la nostra societat. El Dia Internacional de les Dones ens convida a mirar endavant amb optimisme, reconeixent que una societat vertaderament lliure és aquella on el talent no té gènere i on cada persona pot desenvolupar el seu projecte de vida sense barreres.

La igualtat no és una concessió, sinó un pilar fonamental de la llibertat individual i de la prosperitat econòmica. La igualtat no pot ser un principi retòric ni una fita donada per assolida, és una responsabilitat permanent de les institucions públiques i del conjunt de la societat.

Defensar la igualtat d’oportunitats és, en essència, defensar una societat justa i pròspera. Quan eliminam els obstacles que frenen el talent femení, no només hi guanyen les dones: hi guanya tothom. Per això, és fonamental que les administracions públiques reforcin les polítiques d’igualtat, amb una mirada transversal i amb especial incidència en infants i joves, per assolir una transformació social profunda i duradora.

Les llibertats que avui gaudim són el llegat de dones emprenedores i perseverants que varen obrir camí. Aquest patrimoni ens impulsa a seguir eliminant traves, especialment per a les que encara no poden exercir la seva autonomia de manera plena, perquè l’autonomia de la dona és l’indicador més clar del progrés d’una nació.

D’acord amb les darreres dades de l’Enquesta de població activa (EPA) de l’INE, quart trimestre de 2025, la taxa d’atur a l’Estat se situa entorn del 10 %, en un context general de creació d’ocupació. Tot i això, la desigualtat de gènere persisteix: la taxa d’atur femenina (12,11 %) continua sent superior a la masculina (8,97 %), la qual cosa evidencia les dificultats més grans que tenen les dones per accedir al mercat laboral i aconseguir-hi estabilitat.

A més, la participació femenina en el món laboral es veu condicionada per una presència més gran en jornades parcials i per trajectòries professionals interrompudes o limitades per responsabilitats de cura, fet que incideix directament en els ingressos, la promoció professional i la protecció social de què podran gaudir en el futur. En aquest sentit, la bretxa salarial de gènere a Espanya reflecteix encara les desigualtats estructurals que hi ha en les remuneracions.

Pel que fa a l’àmbit domèstic, dades recents del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) mostren que les dones dediquen més temps que els homes a les tasques de la llar i a la cura de fills, filles i persones dependents. Aquesta distribució desigual del temps consolida una càrrega de treball no remunerat que limita la participació plena de les dones en la vida econòmica, social i política.

L’objectiu ha de ser que cap dona hagi de triar entre la seva carrera professional i la seva vida personal, la conciliació ha de ser una eina de llibertat i no una càrrega més.

Per aquest motiu, cal posar en valor l’èxit de les Illes Balears, on trobam una evolució positiva i la bretxa salarial de gènere al 2022 es reduí fins al 7,4 %, gairebé la meitat que l’any anterior, segons un informe d’UGT. Aquesta dada situa Balears entre els territoris amb menor bretxa salarial de l’Estat, tot i que encara hi ha diferències entre els ingressos que perceben les dones i els que perceben els homes.

Així mateix, és important ressaltar les polítiques públiques, com algunes del Govern de les Illes Balears, que contribueixen a avançar en corresponsabilitat i conciliació, com la gratuïtat de l’etapa educativa 0-3 anys, les iniciatives de lleure adaptat gratuït o els programes de respir que alleugen la càrrega de cures, faciliten la participació laboral i promouen la igualtat d’oportunitats.

En l’àmbit internacional, enguany les Nacions Unides proposen el lema: «Drets, justícia i acció per i per a totes les dones i nines».

Un missatge que crida a transformar els compromisos en accions efectives, per garantir els drets reals, l’accés a la justícia i les polítiques que tenguin en compte les diverses situacions que viuen les dones i les nines al llarg de la seva vida. Per això, aquesta institució manifesta:

1. Reivindicar el 8 de març com una jornada per celebrar el talent femení i potenciar el protagonisme de la dona en tots els àmbits de la vida pública i privada.

2. Instar l’Estat i la Comunitat autònoma perquè reforcin les polítiques d’ocupació, que han d’afavorir la inserció laboral de dones en sectors de qualitat, per reduir-ne la temporalitat i millorar-ne les condicions laborals.

3. Instar el Govern de les Illes Balears que consolidi les mesures de conciliació i corresponsabilitat familiar que faciliten l’equilibri entre vida laboral, familiar i personal, com la gratuïtat de l’etapa educativa 0-3 anys, el topall de menjador, el suport a activitats de lleure adaptat. I també impulsar les mesures previstes a la Llei de conciliació de les Illes Balears, elements clau per ampliar l’autonomia de les dones.

4. Fomentar polítiques educatives i de sensibilització en igualtat des de la infància i l’adolescència, que promoguin una cultura de respecte, corresponsabilitat i eliminin els estereotips de gènere, especialment entre la joventut, per assegurar una transformació social profunda.

5. Continuar i intensificar la lluita contra totes les formes de violència masclista des del Consell de Mallorca i totes les institucions competents, ja que es tracta d’una vulneració greu dels drets humans de dones i nines. I reclamar recursos suficients, una coordinació interinstitucional i l’atenció integral a les víctimes, en el pacte d’Estat contra la violència de gènere.

6. Garantir l’accés a uns serveis públics de qualitat, inclosos els serveis de cura i suport a persones dependents, per a la igualtat entre dones i homes i la justícia social.”