Poques persones bastaren per celebrar una convidada més a la conversa literària sobre el llibre Canto jo i la muntanya balla a la biblioteca de l’antic escorxador de Capdepera. Així i tot, la sala contigua s’omplí de lectors que gaudiren del llibre de manera diferent.
Com ja és habitual, la bibliotecària presentà el llibre de la joveníssima autora, i també d’altres, celebrats i premiats. Tothom coincidí amb la singularitat del llibre, que té com a protagonista la Natura, un escenari per on desfilen les diferents veus que conformen el ventall de personatges de cada capítol. Alguns consideraren que el gènere llibresc oscil·lava entre el realisme màgic dels llibres de Gabriel García Márquez i la tradició popular de certes llegendes, com ara les cèltiques. Sigui com sigui, les diferents maneres d’enfocar el llibre anaren sorgint per part de cada tertulià, qui s’enamorà de certes escenes i dels personatges com n’Hilari, el Domènec o la Dolceta.
Seguidament, es pot dir que el llibre es presenta com ho fan les grans epopeies (“Primer hi ha la tempesta, i el llamp i la mort…”), amb mons màgics com puguin ser el de les bruixes, fins i tot la bibliotecària mostrà una cançó d’Adrià Cid inspirada en el llibre, una novel·la telúrica, que a molts dels lectors sorprengué per la originalitat d’algun dels seus capítols com el de la Pangea i la formació de les plaques tectòniques que cobren veu; l’intercalament de gèneres com el poètic (amb aquest últim vers de “canto jo i la muntanya balla”) o el vocabulari específic d’indrets naturals com pugui ser el “cabirol”.
En definitiva, el llibre fou una gran contribució a l’enorme llistat del club, i digne de ser comentat , no sabem encara si per ser “un dels millors llibres que s’han escrit en català” (jo no diria tant) o per ser un relat ple d’Història i de mitologia, ple de tendresa i emocions, que et transporta al món pagès amb l’amplitud del seu llenguatge metafòric. L’àpat final, amb bones i suculentes coques, a més d’uns dolços exquisits, confirmà que la reunió, tot i les baixes, havia estat tot un èxit, que es recordarà durant molta d’estona, perquè canti el club i els lectors ballin. D’altra banda, ara que ja s’entra en temps nadalencs, no us podeu perdre la tradicional xocolatada i l’últim exemplar que es destinarà a omplir el gavatx intel·lectual dels contertulians: Una historia ridícula, de l’afamat autor d’Alburquerque Luis Landero. Un poc de fina ironia intel·lectual tampoc vendrà gens malament a un club de lectura que es consolida com un dels més potents del Llevant mallorquí. Feliç lectura!
Joan Cabalgante i Guasp