El llibre de Biel Torres Malpesa continua la seva «gira» per la comarca de Llevant
El passat dimecres 11 de Novembre (un dia de vaga general, tot s’ha de dir) es presentà en societat manacorina el llibre de Biel Torres Malpesa «Supositoris de verí». Els elegits per a l’ocasió foren el bibliotecari i escriptor Miquel Flaquer «Llull», el poeta i professor Joan Cabalgante (que conjuntament amb l’autor conformaven el trident intel·lectual gabellí), l’editora de Marga Serrano i el presentador i periodista Gaspar Caballero.
Primer de tot, després de la fotografia oficial a s’Agrícola a la sala d’autoritats, es pujà al cadafal del famós cafè a la sala de dalt, llarga i plena de quadres, on passades les vuit del vespre es començà aquesta presentació, que juntament amb la de son Servera va reunir també a molta de gent, tot i que l’assistència «manacorista» va ser més gran. El mestre de cerimònies va ser Gaspar, qui moderà la presentació amb format d’entrevista, que encetà amb unes preguntes a l’editora, com per què decidí publicar aquesta obra. Marga Serrano contestà que havia vist en Biel, un autor que era capaç d’escriure sense deixar de dir la veritat, crua i punyent, però també amb una tendresa que l’honora com a persona i autor. Ella trobà que va ser un risc publicar «Supositoris», però que al final s’ha vist com també ha estat tot un encert. D’altra banda, la participació del següent convidat, Miquel Llull, confirmà la trajectòria de l’autor gabellí amb la representació física de cada una de les seves obres. Pam a pam, esteranyinà cada un dels seus llibres: des de la primera obra del ploma de ferro dedicada al padrí «Roqueta», fins al llibre memorialístic de Pupil·les de llegums i aquest darrer llibre de contes «Supositoris de verí», sense oblidar les seves cròniques futbolístiques de l’escolar, una vertadera joia literària. De fet, es repassà el currículum de jugador i entrenador de Torres, que comptava fins i tot entre el públic amb un bon nombre de companys de generació que també havien jugat amb ell i que es sorprengueren d’aquesta nova vessant literària de l’autor.
Posteriorment, parlà Joan Cabalgante, hàbilment interrogat per Gaspar Caballero, que explicà els detalls estilístics i literaris de l’obra de Biel; a la pregunta d’aquesta combinació de la crueltat i la tendresa alhora d’escriure, Cabalgante comentà que aquesta característica parteix d’una dicotomia que el fa estar descontent amb el món que veu, que el mateix autor qualificà de ser «una merda» (amb perdó), i de criticar el poder establert. Cabalgante afirmà que l’estil de Torres s’ha depurat en els darrers anys i que de mica en mica ha anat mostrant una personalitat pròpia que sol parlar sense embuts ni «pèls a la llengua». L’última pregunta va estar dedicada al llenguatge usat en el llibre. El seu estudiós el qualificà de necessari des del moment que empra paraules que ja no formen part del parlar quotidià de la gent com ara «extorquir» i «aüc», entre d’altres i expressions com «saber on es colga el dimoni» que formen part del corpus lingüístic popular del que pot presumir l’autor, tot i que la seva modèstia de vegades no ho vulgui.
Finalment, el moderador donà pas a la veu més esperada de la vesprada, la de l’autor Biel Torres, que confessà estar un poc impressionat d’haver de presentar un llibre a un espai tan significatiu com s’Agrícola de Manacor, i també un honor fer-ho entre companys, amics i familiars. Mig bromejant, també la seva dona hi sortí a tomb, amb una demostració més de l’estima que té Biel per la gent, fet que va fer que el públic del lloc es fiqués més a la presentació, ell es presentà com una persona a la que li cau gros parlar amb públic, en una espècie de captatio benevolentiae, però sincera i amable, i a més va comentar que se li donava millor escriure. La taulada prometia i no decepcionà ningú. També va dir que tot i que denunciar una realitat crua és un risc, cal que el correguem, i que ell ho fa a pit descobert. En definitiva, va ser una vetllada que no s’oblidarà durant molt de temps i que serví també de retrobament amb la calidesa de l’amistat compartida, que no és poca cosa. Després d’una llarga cua per a les signatures de rigor. L’escamot literari gabellí tornà cap a casa, sota el llum de gas ambre de l’atmosfera nocturna i manacorina, amb la sensació d’haver fet la feina ben feta. Ara caldrà esperar la presentació a Capdepera, amb candeletes!
Joan Cabalgante i Guasp
