A la tertúlia es comentà el llibre de Pierre Lemaitre amb nombrosa participació.
Divendres 12 de juny, a la biblioteca pública de Capdepera, un gran nombre d’assistents participà en la tertúlia dedicada a l’autor francès Pierre Lemaitre. No sé quins astres es combinaren, però tothom volgué fer acte de presència, molts pocs foren els qui no vengueren.
Primer de tot, la bibliotecària comentà la trajectòria literària de l’autor, considerat un dels millors del país veïnat, té una vasta obra començant la sèrie comandant Camille Verhoeven, i la Trilogia Les Enfants du désastre, i aquesta dels Anys gloriosos, que inclou El gran món (2022) i El silenci i la ràbia, entre d’altres, a més d’una sèrie de novel·les independents com Vestit de núvia o Recursos inhumans.
Seguidament, es donà pas a la tertúlia amb disparitat d’opinions: a alguns els hi havia agradat el marc històric, d’altres pensaven que era un llibre poc versemblant i sense ànima. Molts coincidien en què la recreació va ser bona, amb els ambients de Saigon ben descrits, així com el retrat dels personatges. Sigui com sigui, no es pot negar que estàvem davant d’un gran autor i que alguns confessaren haver viatjat a països propers com Laos, Cambodja o Vietnam, d’allà sorgí l’expressió «Anar fins a la Conxinxina».
Posteriorment, hom va parlar de l’escena d’una execució amb búfals, indicant que l’autor sabia descriure els moments violents sense recrear-s’hi. També es parlà del destí d’alguns dels personatges protagonistes, fins arribar a definir-los molt bé psicològicament. Tot i que no tothom havia acabat el llibre o l’havia acabat per poder seguir el compromís amb el club de lectura, es veia que s’havia llegit a fons. Per a molts, l’època històrica que s’hi retrata, l’ocupació francesa i l’aixecament anticolonial, origen i desencadenant segurament del que va ser la guerra posterior. També s’hi retrata la corrupció i la trama de crims que ben bé pot recordar a l’estructura de la novel·la negra.
En definitiva, el llibre va donar molt de sí i va servir per clausurar una temporada del club de lectura que, com no podia ser d’una altra manera, acabà amb un àpat suculent en el que no hi faltà l’ensalada russa, la carn, les panades, i uns pastissos dolços que segurament farien la boca aigua del mateix Lemaitre i de tota la família Pelletier. La fotografia de grup va ser un colofó inoblidable per a una nit irrepetible, la nit del club de lectura. Ens veiem el curs vinent amb més llibres i més històries!
Joan Cabalgante i Guasp
