La representació teatral i musical anà acompanyada per les professores i professors de l’Escola de Música

Dies 20 i 21 de juny al Teatre de Capdepera (al programa sortia al Cap Vermell) , a les 20h es va dur a terme la representació de l’obra El taller dels somnis amb la composició i direcció de Víctor Ferragut. Destaquen notablement les lletres de Xisca Asensio i la coreografia de Maria Antònia Gomis, i com no podia ser d’una altra manera Arnau Serra a la dramatúrgia i direcció, a més de la direcció vocal (molt important) de Maria Eugenia Lavochnik. Tot això sense oblidar els principals protagonistes: l’alumnat del Taller de Teatre Musical de l’EMMC.

Primerament, l’expressió «ningú no és profeta a la seva terra» no és exactament el que passa amb la creació d’aquesta obra, car tothom que hi ha participat ha apostat per fer teatre de km 0, amb producció cent per cent gabellina. I no és d’estranyar que en aquesta combinació la música tengui un pes important en el que és la composició. Cançons fresques i belles, plenes d’idealisme i d’il·lusió, que contrarresten amb la densitat depressiva a la que ens té acostumats la realitat, plena de guerres, rivalitats i violències de tota mena. Per mostra un botó:

Si el que vols és ser feliç

si tu vols un món millor

primer ho has de somiar

primer ho has de desitjar.

I de somnis versa aquesta història ambientada en un vell taller de costura, on les dones confeccionen somnis per als nins. La capatàs, interpretada magistralment per Nicole Serapio, serà el punt d’inflexió i màxim exponent del món dels adults, que no saben escoltar el dels infants. Ells, riallers i somniadors, hauran de lluitar, perquè la «Cruella De Ville» d’aquesta obra, davalli els seus ponts i cedeixi davant de la il·lusió dels nens. Amb aquest paper Nicole demostra ser, una tot terreny interpretativa, amb un registre que li és poc habitual, però que broda dels peus fins als rínxols del cap, sense menystindre la resta d’interpretacions, incloses les de les altres sastresses. D’altra banda, el vestuari i el decorat també han estat molt treballats i fins i tot el rellotge central que es converteix al final de l’obra en pantalla improvitzada, on projectar il·lusions i somnis i així ser el punt de fuga sobre l’escenari. La composició escènica i el gran treball per part dels músics i l’esforç de les actrius per cantar les cançons converteixen aquesta peça musical en una obra de solera i de gran potencial quant a l’originalitat (anam molt mancats!) i la creativitat artística, que de ben segur posaria les dents llargues fins i tot a la mateixa factoria Disney, salvant les distàncies.

Finalment, destacar la importància de la composició musical i l’entrega del professorat que fan de la peça una obra única i genuïna. L’esforç col·lectiu que fan les petites actrius per aprendre un guió i les cançons amb marcades escenes fa encara més gran l’obra. El temps és un factor fonamental en moltes obres literàries, ara mateix em ve el cap aquell conillet blanc que sempre frissava a l’obra d’Alícia en terra de meravelles, de Lewis Carroll, perquè també quelcom de fantàstic té aquesta obra, amb un públic entregat a cada cançó, i amb una imaginació desbordant d’aquella que et fa botar la llagrimeta ( una de les petites actrius s’imagina una gavina presumida per superar la por que travessa els somnis!) L’ocurrència, l’espontaneïtat i la innocència sorgeixen d’aquest taller per retornar a l’espectador la infància i els seus somnis perduts, allò que no hem pogut arribar a ser. Només un retret, no s’entén que amb tanta microfonia ambiental penjada a l’escenari (vaig contar més de sis micròfons) les veus no quedassin realçades. Però bé, això són figues d’un altre paner! L’enhorabona a tothom que hi va participar durant aquests dos dies, especialment als petits intèrprets. I ja ho sabeu: somiar també és viure!

Vina a cantar amb nosaltres

I a ballar vora el riu

Soparem sota les estrelles

jugarem a prop del caliu!

Joan Cabalgante Guasp

Aquí un tast: