Què tal, unes galtes de porc?
Han passat quinze dies, volant, i ja hi tornam a ser. Ni ens hem pogut aturar de menjar ni, naturalment, d’anar a comprar. Molta tecnologia, molt Internet i molta IA, però la primera i ineludible necessitat humana és la de menjar, d’ençà que els animals poblam aquesta engruna d’univers. Ja diuen que les butzetes obren primer la boca que els ulls.
Ai!, anar a comprar… Els qui hi dedicam una part important del nostre temps i ens hi miram una mica a fi de no invertir-hi tot quant guanyam, sabem que cal fer el cap viu i no deixar-nos enlluernar per una oferta sense fons. Els preus són d’una absoluta inestabilitat, amb un encariment constant, i quan t’ho mires de prop encara et sorprèn que la gent del camp o de la mar pugui viure de la seva feina. Llegesc que, en origen, els productors reben aproximadament 41 cèntims per quilo de patata, en una forquilla que va dels 31 als 59 cèntims, és a dir que, per mil quilos, una tona!, reben poc més de 400 euros. En el súper, les trobareu entre 0,62 i 2,80 euros, si fa no fa, segons mida i qualitat. No tenc ni idea del que suposa, en feina i despeses, recollir una tona de patates, però 400 euros em semblen poc, i, en canvi, el que jo he de pagar per un quilo d’aquest tubercle fa forat en el pressupost. I qui diu patates pot dir gerret, o tomàtigues o maire o cebes o aladroc…
He parlat d’una oferta sense fons. Veiem. Les empreses de distribució, amb els grans supermercats al capdavant, no sols venen allò que més convé als clients, sinó el que dona més beneficis. És el seu negoci. Si cercau el significat de màrqueting veureu que es tracta d’una estratègia per a millorar la venda d’un producte determinat, i avui, amb els mitjans tecnològics, dissenyen el màrqueting de continguts (contingut útil i rellevant per atreure el públic), el màrqueting digital (cercadors i gestió de xarxes socials) i el correu màrqueting (comunicació directa amb els clients, procurant la seva fidelització). Tot ben legal, tot ben correcte, si no fos que els consumidors, amb la pastanaga davant el nas, arribam a estar convençuts que el que ens ofereix el mercat és el millor del millor, per sobre dels nostres gusts i les nostres preferències, i fins i tot arribam a creure que són els nostres gusts que estan equivocats. Em vaig queixar, des d’aquesta secció, de la desaparició de la fava pelada de les lleixes de les grans superfícies (aquelles que n’havien tengut), i ara hi he d’afegir la pinya mallorquina, una beguda amb més de noranta anys d’història que, fins fa poques setmanes podíem comprar i que ara tampoc trobam.
Ho repetesc, és el seu negoci. Si no en duen deu ser perquè es venen poc, perquè només quatre romàntics els continuam cercant, com si aquests articles fossin alguna cosa més que productes alimentaris. No sé si la maquinària de màrqueting d’aquests negocis podria engrescar de bell nou els compradors i ajudar-nos a redescobrir el que es produeix en aquesta illa, que, al capdavall, ben bo que és. Però, els grans negocis no estan per romanticismes ni per a invertir en gènere la rendibilitat del qual no estigui grantida.
Però no tot són queixes. Coneixeu (supòs que sí) els Bons Illes Balears? Es tracta d’una campanya de descomptes del Govern, en comerços de proximitat que s’hi hagin adherit. Tots els residents ens hi podem apuntar, i és el que vaig fer jo. A Capdepera he trobat devuit establiments on podeu bescanviar els vostres bons, deu euros de descompte per cada vint de compra, fins a un màxim de cent euros. Ho paga. De manera que vaig aprofitar l’avinentesa per fer una altra visita al celler Na Franca, que em va servir per a dues coses: comprar vi gairebé a meitat de preu i veure el progrés de les vinyes, concretament la syrah, que ja embelleixen. La verema s’acosta amb passes llargues i, arribat el dia, miraré de fer-hi un tomb. Mentrestant, una caixa d’Escrivà negre i una d’À (syrah criança) sojornen dins la fresca del nostre rebost, on no duraran gaire.
Per ca nostra, i segurament per ca vostra, ja ho he dit, no ens aturam de menjar, i aquesta quinzena hem fet un poc de tot, com sempre: aguiat de pilotes, peix al forn, ensalada russa, bistecs arrebossats, fava parada, arròs sec, llenties, pebre torrats (escalivada), truita de patates, albergínies farcides…, i fins i tot galtes de porc (carrilleras) al vi negre. Aquesta darrera és una recepta de la qual ja he dit alguna cosa en lliuraments anteriors, que em surt prou bé i que supòs que molts de vosaltres també deveu fer. En tot cas, per si algú no la té en el seu repertori, jo li aconsellaria que la provàs, perquè la seva elaboració, tot i que una mica llarga, no presenta cap problema. Ho dic per als qui no la coneguin. Estic pensant per a quatre persones, dotze galtes, tres per a cada un. Les galtes s’han de repassar, a fi de llevar-los els tels que puguin quedar, i després se salpebren, es passen per farina i es marquen a la cassola on les vulgueu cuinar. Les reservau i, dins el mateix estri, hi sofregiu ceba (dues), pastanagó (tres), alls i, si voleu, pebrot vermell i verd (jo no n’hi pos, però això va de gusts). Un sofregit tranquil, de deu minuts a un quart d’hora. Aquí hi afegim el vi negre, dos tassons. No fa falta que sigui un gran reserva, però sí un vi que beuríeu a taula. Foc potent, que s’evapori l’alcohol. Després reincorporam les galtes a la cassola i hi afegim dos tassons de brou de carn, si en tenim. Sempre va bé tenir brou, tant de carn com de peix, en el congelador. I si no en tenim?, idò un recurs no tan aconsellable com el del brou que venen fet, o, en últim extrem, aigua amb una pastilla de concentrat. Sí, ja sé que això darrer no sembla molt ortodox, per això dic lo de tenir brou congelat, però, sigui com sigui, el resultat final serà acceptable. Miram com va de sal i rectificam, si fa falta. No vos diré res de l’olla de pressió, perquè jo no la faig servir, continuu amb la mateixa cassola amb què he començat, on el conjunt courà devers una hora i mitja, vigilant que es mantengui un nivell de brou acceptable, i, mentrestant, anirem vigilant que les galtes assoleixen el punt de cocció desitjat. Han de quedar ben tendres. Ara veurem com està d’espès, per si fes falta un glopet de brou. Arribats a aquest punt, treim la carn de l’olla i passam la salsa per la picadora i després per un colador (aquest darrer pas no és imprescindible). Per acabar, salsa i carn faran cinc minuts plegats en el foc, i llest. I tant ho podeu acompanyar de puré de patata com d’arròs bullit, dos ingredients que van molt bé per a barrejar amb la salsa. A mi és un plat que m’agrada fer adesiara, però els meus consells només són orientatius, bàsics diria, i absolutament innecessaris per als qui teniu les carrilleras incorporades al vostre receptari particular.
I dues informacions d’una celebració estimada, l’aniversari del meu germà. D’una banda, ens va dur una safata de calamars de potera que, com altres vegades, acabaren fets a la bruta i barrejats amb tallarines. Mel. I, d’altra banda, un dinar de germans en què el meu germà ens va fer un cebiche de peix, escabetx de mussola i, com a traca final, un arròs melós de peix, amb escamarlans, imponent. Em vaig posar les botes. Tenir germans cuiners té aquests avantatges.
Amics, agafau sa pella pes mànec i posau el cor en la vostra relació amb els fogons. El resultat final sempre serà millor.
Fins a la pròxima.
Jaume Fuster
Tots els articles de Jaume Fuster en aquesta secció:
- El delit de cuinar
- Parlem de menjar
- El nostre pa de cada dia
- Més farina!
- Sa padrina Pereandreva
- Mar i muntanya
- J.R., cuiner i pescador
- Extremadura son dos: Cáceres y Badajoz
- Festes del Carme, davantal posat
- De la carronya al tumbet de rajada
- Així es guanya un concurs de paelles
- Cuinera en cap
- Cas Bombu, l’art de cuinar
- Arròs amb bacallà
- Llampuga passada per aigua
- Felipe Dengra, paraula de professional
- Ideolecte culinari
- Aguiat de rap
- –Ara ve Nadal
- Feliç Any Nou gastronòmic
- Any nou, vida vella
- Disbauxa
- Fa hivern
- Felip Esteva, cuina en vena
- Sopes amb peix
- Bullit d’ossos i altres delicadeses
- De foodie a menjaretes
- Pasqües passades…
- A Na Franca, el vi nostre
- Taula compartida
- Patates amb la pell
- Arròs de Paumer
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-unhide:no;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
text-align:justify;
text-justify:inter-ideograph;
mso-pagination:widow-orphan;
tab-stops:14.2pt;
font-size:12.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;
mso-bidi-font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:CA;
mso-fareast-language:ES-TRAD;}a:link, span.MsoHyperlink
{mso-style-priority:99;
color:blue;
mso-themecolor:hyperlink;
text-decoration:underline;
text-underline:single;}a:visited, span.MsoHyperlinkFollowed
{mso-style-noshow:yes;
mso-style-priority:99;
color:purple;
mso-themecolor:followedhyperlink;
text-decoration:underline;
text-underline:single;}.MsoChpDefault
{mso-style-type:export-only;
mso-default-props:yes;
font-family:Cambria;
mso-ascii-font-family:Cambria;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:”ＭＳ 明朝”;
mso-fareast-theme-font:minor-fareast;
mso-hansi-font-family:Cambria;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:”Times New Roman”;
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-ansi-language:ES-TRAD;}div.WordSection1
{page:WordSection1;}
Tots els articles de Jaume Fuster en aquesta
secció:
4. Més
farina!
8. Extremadura
son dos: Cáceres y Badajoz
9. Festes
del Carme, davantal posat
10. De
la carronya al tumbet de rajada
11. Així
es guanya un concurs de paelles
12. Cuinera
en cap
14. Arròs
amb bacallà
16. Felipe
Dengra, paraula de professional
18. Aguiat
de rap
19. –Ara
ve Nadal
22. Disbauxa
23. Fa
hivern
24. Felip
Esteva, cuina en vena
25. Sopes
amb peix
26. Bullit
d’ossos i altres delicadeses
28. Pasqües
passades…
30. Taula
compartida
32. Arròs
de Paumer
