TRANSITANT ENTRE VAIRES I BOIRES
Encara tinc el record calent de quan vaig conèixer Pep Lladó, jo encara era un al·lot ell, que anava a fer fotocòpies a una papereria a prop del que llavors era casa nostra, als Hostalets. Allà molt amablement m’atengué en Pep i cada vegada que hi anava manteníem una agradable conversa. «Blancanieves», es deia el comerç. Després li vaig perdre la pista i en una segona etapa, vaig tornar a coincidir amb ell quan duia el famós bar Es Pinzell, epicentre cultural, situat a prop de les Caputxines de Palma. Allà hi vaig anar a tocar i a recitar. En Pep n’era l’ambaixador, que va agombolar a molta de gent amb inquietuds
D’aquest segon episodi, neix aquest segon llibre seu, titulat Transitant entre vaires i boires i publicat, com no podia ser d’una altra manera dins la col·lecció can Toni de poesia de l’Editorial Documenta Balear. De vers senzill i curt ens passeja per aquells sentiments d’enamorament i melangia, amb paraules que ben bé donen cabuda als seus somnis, però que també en part foren els nostres, en una època que molts enyoram. Tornar-hi ha estat un autèntic privilegi i fer-ho de la mà d’en Pep t’apropa a la seva persona i al seu alè de llibertat que bé hauria ser el nostre. També el record assegut a la plaça de Cort, manifestant-se silenciosament, per la ignominiosa persecució de la llengua i cultura catalanes i pel procés independentista. Ell no ha perdut la força, tot i que ara ens la retorna amb el seu estil propi d’ensomni i mel. I no ho fa com a amateur, no ho cregueu, fet que ho deixa palès en el seu (més bé d’Andreu Vidal) primer poema, que és matèria reservada. Me l’imagin un d’aquells vespres a punt de tancar, d’ampolles mig buides i candeles a mitja llum, amb el gran poeta demiürg de Palma recolzat al tasser, brindant els seus versos a qui ha estat un vertader mecenes de l’esperit de l’art jovenívol i lliure:
Una família de cecs escolta el cessar d’un dilluns.
Un home de dos caps es baralla amb l’aurora.
Pep Lladó sap jugar amb les paraules, que van i venen i cada poema conforma un desig que no s’esvaí en aquella època, sinó que quedà recopilat en aquest nou poemari fresc i tendre amb unes il·lustracions sensuals i bohèmies de Rafel Moreno, que esdevenen una poètica corporal que acompanya i lliga molt bé amb cada una de les composicions. D’altra banda, el ritme de cada poesia és enganxós, com un vals lent que ens planteja situacions gairebé efímeres amb un pòsit filosòfic. També usa bastants recursos estilístics, basats en figures fòniques com puguin ser l’al·literació o la paronomàsia en el cas de «viurem. Veurem». I també hi ha finals rotunds amb certa dosi de realitat i fina ironia:
Quan així s’esdevé,
anomenem-ho com cal
més que ser amor, n’és: obsessió.
Postdata: I com a tal, cal tractar (-les)
En definitiva, aquest llibre de Pep Lladó ha estat tota una alegria pels qui el coneixem i un descobriment per aquells que s’hi aproximen per primera vegada. Poemes breus, i dibuixos per il·lustrar els seus pensaments, que traspassen el seu jo poètic, per arribar a tota una col·lectivitat, animalons de nit, que tornen a obrir els llibres preuats de l’ensomni, gràcies a un autor que té totes les claus. La sinceritat absoluta en poesia és difícil d’aconseguir, ja sabem que, com deia en Pessoa, el poeta és un fingidor, però an Pep jo no li veig la impostura, simplement un exercici de temptar l’equilibri novament amb els seus poemes, on el suggeriment fa esdevenir del no-res, la creació. La seva nota d’autor i d’agraïment a més del pròleg de Nati Lombardo, no tenen desaprofitament. Així que davant d’aquest regal del mestre, només puc fer una cosa i és donar-li les gràcies per la seva amable generositat. Moltíssimes gràcies, Pep!
Ara és l’hora!
L’hora de domesticar emocions?
(O al manco d’intentar-ho)
Joan Cabalgante Guasp
LLADÓ, Pep: Transitant entre vaires i boires. Edicions Documenta Balear, 2026. Col·lecció Magatzem Can Toni.