Edgar Morin
Aquest passat divendres finà Edgar Morin, no per esperada, tenia 104 anys, la commoció ha estat menor. Ha acompanyat a aquest empedreït des de sempre, des de que la casualitat posà a les meves mans El hombre y la muerte ara i adesiara he conversat amb els seus llibres que m’han orientat en el descambuix perenne que és el meu pensament.
A través dels seus llibres l’he sentit proper, un company que m’ajudat a conformar la comprensió de la realitat; vull dir que els lectors podem travar amistats literàries amb autors amb els quals sentim afinitats electives, quedar meravellats davant autors que en tres línies ens aclareix el que dintre del nostre caparrí dona voltes i més voltes sense treure’n aigua clara.
Morin ha estat un prototip dels pensadors de l’Europa contemporània. S’enrolà a la Resistència Francesa contra el nazisme i, acabà la guerra amb el grau de tinent-coronel. S’afilià al Partit Comunista del que seria expulsat per criticar l’estalinisme. Deixà l’exercit i començà a treballar en el Centre Nacional d’Investigació Científica de França. Ocupà la càtedra d’Henri Lefébvre en la Universitat de Nanterre i participà en el moviment estudiantil de 1968. La Unesco fundà, al 1999, la Càtedra Itinerant Edgar Morin per a l’estudi del Pensament Complex.
La seva obra filosòfica es desenvolupa als volums d’El Mètode que tracta de la complexitat “que es nodreix de la incertesa en lloc de morir d’ella… el que anima aquesta investigació és l’horror del coneixement atomitzat, parcel·lari i reductor, és la reivindicació vital del dret a la reflexió”, com explica al prefaci.
Per be que en el camp del coneixement científic les seves idees han fructificat, han fracassat en la societat que simplifica i empobreix la realitat en piulades d’entre 40 i 60 paraules.
“El progrés científic i tecnològic, que es desenvolupa de manera prodigiosa en tots els camps, és la causa dels pitjors retrocessos del nostre segle. Aquest progrés va ser el que va permetre l’organització científica del camp d’extermini d’Auschwitz; el que va permetre el disseny i la fabricació d’armes més destructives, fins a la primera bomba atòmica; és el que fa que les guerres siguin cada vegada més mortíferes; és el que, impulsat per l’ànsia de beneficis, ha creat la crisi ecològica del planeta”. (E. Morin, 2023).