GOTTFRIED BENN: POEMES

            Un amic del meu pare em fa arribar un llibre dels llibres de l’escorpí de poesia; és una edició bilingüe dels poemes de Gottfried Benn. A la coberta duu el següent fragment:

Veniu, parlem plegats,

el qui parla no és mort,

llengotegen les flames

envoltant-nos el neguit.

            De cop i volta aquests versos contrasten a la raó per la qual havia arribat a les meves mans aquest llibre, perquè ho havia fet a partir d’uns altres poemes més escatològics i viscerals, gairebé d’autòpsia literal i literària, en què l’autor germànic (nasqué entre Berlín i Hamburg) demostra la seva sang freda a l’hora de descriure escenes mortuòries que deixa qualsevol episodi de Twin Peaks a l’altura d’una pel·lícula d’animació de Disney. L’enllaç que uneix aquesta obra no és ni més ni menys que el poeta, diplomàtic i traductor Guillem Nadal, tan vinculat també a la comarca llevantina, descobridor també de les més belles rareses poètiques que es poden donar a l’Europa de principis del segle XX (no oblidem la traducció de la novel·la de Thomas Mann Tonio Kröger), ara ens sorprèn amb la traducció de l’alemany al català de poemes com aquest:

Rilke, George, en llits d’hospitals suïssos,

a Weimar jagueren els grans ulls negres

de Nietzsche damunt un coixí blanc

fins al darrer esguard-

tot trastum ara, o de cap manera disponible,

indeterminable, sense ésser,

dins la impassible i eterna desfeta.

            La consciència d’actor cultural dins la tradició de Benn és gran, del seu pare heretà una forta personalitat i un exterior impassible. Els primers versos punyents i feridors dels seus primers poemes contrasten amb la sensibilitat i delicadesa que mostra en la resta de la composició de l’obra amb títols tan destacables com «Una ombra a la paret», «Viatges» o l’evocador «Veniu», o «Al llindar», que ens adverteix que no s’ha de travessar, en una admonició:

Al llindar vas estar-te dret.

Però travessar el llindar―no.

Car a casa meva no es pren terra

dins la casa s’hi ha d’haver nascut.

            Finalment, Benn, que també havia estat a Amèrica i Brussel·les té una enorme facilitat per sublimar el moment vital i com un demiürg treure de l’instant una revelació que donarà al lector pistes a manera de reflexions i consells sobre el que vertaderament val la pena a la vida, considerant en tot moment l’eteri i efímer del moment que vivim, però amb la intenció d’elevar el món cap una altre concepte més superior i de més dignitat humana:

esperes per la teva esgarrifança

qui et veu així i qui t’ha conegut

dins una eternitat de pler i dol-

El Déu esperes? -Espera’m a mi!

            He passat molt de gust de llegir i descobrir aquest poeta que em sembla capital dins la literatura europea de principis de segle XX, tot plegat una bona lectura amb la paraula ben escollida per a cada poema, de gran nivell i qualitat estètica amb pinzellades d’un romanticisme que ens traslladaran de ben segur a una altra època, on valors com la noblesa i la bellesa són recercats en cada composició poètica. Moltíssimes gràcies!

Joan Cabalgante Guasp

BENN, GOTTFRIED: Poemes, Edició bilingüe. Els llibres de l’escorpí. Poesia. 28. Edicions 62, Barcelona.