“El nostre règim de govern se cimentava en la participació de les masses. Però a aquest poble, al que s’entregava així la vara de comandament sobre el seu propi destí i que, en la meva opinió, no era incapaç d’encertar en la elecció de la seva via, què férem per a proporcionar-l’hi aquest mínim d’informacions nítides i segures sense les quals no hi  ha lloc per una conducta racional? En el fons, res. Sense cap dubte aquí radicà la gran deficiència del nostre sistema pretesament democràtic…”.

“El més greu fou que la premsa anomenada purament informativa, i fins i tot molts de butlletins que només prestaven obediència a consignes d’ordre polític, de fet serviren a interesses ocults…”. Sens dubte, el sentit comú popular tenia la revenja. L’agafava en forma de desconfiança creixent davant qualsevol forma de propaganda…”.

Deliberadament… els hitlerians neguen a les seves masses qualsevol accés a la veritat. Reemplacen la persuasió per la suggestió emotiva. Nosaltres devem optar: o convertir al nostre poble en un teclat que vibri cegament al magnetisme d’alguns caps (però quins?, els actuals no emeten en absolut ones magnètiques’), o formar-la per a ser el col.laborador conscient de representants que han elegit per a si”.