ELS LLIBRES DEL SUPLEMENT DOMINICAL DELS DIUMENGES / 76

 

            Darrerament, han caigut a les meves mans poemaris que tenen per rerefons el món del camp mallorquí. Aquesta ruralia és present en el darrer poemari de Xesca Grimalt, Enmig dels xaragalls (esper poder-ne xerrar algun dia). Ocorr també amb un poemari singular del recentment premiat Manuel Ismael Serrano (justament aquest divendres passat ha presentat Dramaturg 0, Oficinista 5 as jugador de ses nines de Son Servera): Conhort.

            Primerament, direm que aquest llibre té una tirada cap al món dels nostres ancestres, també d’homenatge cap a l’avi, però també d’espais geogràfics molt propers com Coanegra. La poesia de Manel Serrano té quelcom d’obscurantisme que apunta a les arrels amb una ruptura del llenguatge quotidià per crear un imaginari molt original i que vessa inquietud pels quatre costats. Quant als recursos literaris, empra la pregunta retòrica, la al·literació i l’anàfora hàbilment. La lectura es transforma amb el vertigen en el que es veu abocat el lector. La visceralitat del seu llenguatge apel·la als nostres sentiments identitaris i de passat que es perd rere la velocitat del present. També hi ha versos provocadors com els següents:

Crist enravenat

verge fulana

fent-se l’amor

de matinada.

            Seguidament, és un poemari on la sinestèsia és present i tampoc són poemes extensos, que es poden llegir de manera independent, però també com una obra unitària, de vers curt i blanc. El jo poètic té un pes important i parla des d’una pèrdua constant dels valors adquirits, de la terra, també tot tractat amb certes dosis de surrealisme que fan pensar en autors com Blai Bonet o els francesos de principis de segle XX:

quan a la terra és de dia

i a les figueres dormen sards.

Finalment, el pas del temps com a tema recurrent hi és, així com el desamor i el pessimisme, i la seva actitud com a combatent en contra del món capitalista i de mercat conforma l’entretel d’alguns dels seus versos. La lectura es deslliga de l’encorsetada estructura formal per donar pas a una llibertat que ens apropa a passejos pel bosc mentre es cerquen caragols, pujades a barraques velles, de vells fumadors de pipa, etc.  «La nit cau com la veritat» diu el poeta, i és que Serrano té quelcom de demiürg, que pot recordar aquell mag dels Senyor dels anells, que viu en plena naturalesa, amic dels passarells i dels castors. En el seu laboratori crea versos agnòstics per apropar-nos a l’encanteri de la lluna que genera els cicles del camp, amb l’art i màgia del creador de la paraula. L’obra de Serrano ha madurat amb el temps, serveixi aquesta ressenya per revisitar la força del seu origen.

Ulls morts

Ulls caçadors

tot es mou,

però ells només es banyen

i tan negres.

Ulls de moro

com mallorquí antic.

Joan Cabalgante i Guasp

SERRANO, Manuel Ismael: Conhort. Ajuntament de Son Servera. Ed. El Gall. 2002.