Dijous 18 de Setembre a les 19 h, els tertulians del club de lectura es reuniren a la biblioteca de Capdepera per a celebrar un esdeveniment especial: feia 18 anys que els lectors es reuneixen per comentar plegats el llibre “Estimada Mirta” escrit per l’autora Maria Escalas, que fou la convidada principal de la tertúlia.
Primerament, comentar la bibliotecària presentà Maria, que començar a parlar del seu llibre i de les tècniques per escriure-lo. Ella és una escriptora i música mallorquina, amb obra en català. Combina la faceta creativa amb l’ensenyament d’escriptura, clubs de lectura, lectora editorial i acompanyaments literaris. Té, entre d’altres, els següents títols publicats, Sara i els silencis (2018), que també fou llegit al club; Matilde E. (2024), i recentment, No va quedar res.
Seguidament, el llibre que tractàrem, Estimada Mirta, conta la història de Francisco, un mallorquí que emigra a Bons Aires, que comença a una fàbrica de l’empresari don Gaspar, amb l’oportunitat d’ascendir socialment i laboralment. El llibre és una denúncia de les injustícies comeses durant la dictadura de Videla, un atroç militar que va sotmetre a tots els manifestants que expressaven la seva llibertat d’expressió. En el llibre es relaten tots els disturbis a la Universitat, les tortures, etc. tot i que l’autora va confessà que si apropava molt més suaument que en realitat era, cosa que els tertulians afirmaren. D’altra banda, com bé diu el llibre, no es va esperar a la coca bamba per començar un debat intens sobre política, talment com passava en el llibre, en aquest cas sobre un tema punyent d’actualitat: el genocidi de Gaza. També se li va fer la pregunta de quina part hi havia de veritat i quina part de ficció en el relat, ella explicà els mecanismes del seu procés d’escriptura, en concret per aquest llibre es va armar de línies de temps sobre la història de l’Argentina als qui posava diferents elements biogràfics. També aprofità per fer propaganda del seu últim relat: No quedarà res.
Posteriorment, l’autora es va mostrar del tot satisfeta amb l’acollida rebuda i de poder parlar de temes diversos com la música, la pintura o l’art, que afirmà que només era “una qüestió matemàtica”, tot i que de vegades es fa difícil separar l’emoció de la bellesa. També hi hagué temps per la rialla i per una frase que venia a dir que també es pot viure de la lletra, fet que ratificà l’autora, el gran dilema literari. L’obra relata la història de grans nissagues familiars, com altres autores ho han fet, com és el cas d’Isabel Allende a “La casa de los espítitus” o GABO a “Cien años de soledad”.
Finalment, i després d’acordar algunes dates del club, i d’abordar els amors prohibits, la revolta per la llibertat, s’ha d’agrair el fet que l’autora posi al capdavant la història amb personatges mallorquins, que es pot veure reflectit qualsevol migrat que hagi patit la nostàlgia d’haver viscut fora de la seva pàtria. L’autora, que també ha rebut premis com un concurs de relats breus de dones de l’Ajuntament d’Adrià del Besós o la llança de Sant Jordi al 2016, es va fer la fotografia oficial amb tots els membres del club que commemorava els 18 anys i gaudí de l’àpat tradicional postertulià que comptà amb plats temàtics com les saboroses “empanadillas argentinas”, però també amb unes bones coques de verdura de la terra, sense oblidar unes postres exquisides. Així dona gust fer anys! El proper llibre serà “Canto jo i la muntanya balla”. Llarga vida al club de lectura!
Joan Cabalgante i Guasp