MENTRE EM RESTI UN BRI D’ALÈ

            Primerament, l’obra que presentam avui és de Pilar Arnau i Segarra, i versa sobre el periple vital de Josep Maria Llompart de la Peña. Mentre em resti un bri d’alè és un llibre del tot definitiu i necessari per comprendre les dimensions d’aquest personatge «polifacètic al servei del país», com bé subtitula l’escriptora nascuda a Vinaròs, que ha sabut entretelar cada un dels domassos de la intrahistòria de Llompart: les seves relacions personals, el seu gran amor per Encarna Viñas, les seves anècdotes literàries, els seus discursos i actes per promoure la llengua i la cultura catalanes…

            Seguidament, el llibre s’estructura en un preàmbul, vuit capítols i un epíleg, a més de diferents annexos i altres papers. En tots ells es nota la meticulosa tasca indagadora de Pilar Arnau, que ja havia fet, anys abans, l’encàrrec d’una biografia de Llompart per a l’Ajuntament de Palma, per cert ja molt mala de localitzar, en la seva col·lecció de «Biografies de mallorquins». Aquesta nova versió presenta tota la contundència acadèmica que fa transcendir el personatge i li atorga un paper cabdal dintre de les vicissituds del període del franquisme i la transició; Llompart és un dels grans «Homenots» (amb permís de Pla) de la literatura catalana, i diria que més enllà. Les pèrdues familiars, l’enfrontament intel·lectual amb altres exponents literaris, la persecució de l’Aula de literatura durant el cabdillisme, les famoses pintades denigratòries a la paret de casa seva, el seu paper important en institucions com l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana o l’Obra Cultural Balear, els viatges, els seus encerts i les seves decepcions amb amistats i personatges públics, etc. és contat per la doctora en Filologia i Filosofia amb la cura de qui sap que té entre mans un llegat importantíssim per transmetre, i crec que ho ha aconseguit.

            Anècdotes a part, com la «sedició» dels Papers de Son Armadams, en què Llompart demostrà tenir una gran personalitat, quan prioritzà la seva participació com a jurat als Jocs Florals de 1961, a l’Alguer, davant de l’oposició de Camilo José Cela, qui el requeria per a la feina de la seva revista, o l’arribada en bicicleta (des de Felanitx!) del poeta Miquel Bauçà a l’Hotel Formentor per assistir a les Converses Literàries; fins i tot aquell cartell en què deixà clar que ja no volia fer més pròlegs per a llibres (…on després hi afegí «ni pregons, ni altres herbes» segons em contà, amb la mateixa lectura directe del rètol penjat en el despatx de Llompart a la Torre de l’Amor, el gabellí, poeta i mossèn Pere Orpí); l’opus narra fil per randa, amb contenció i sense deixar-se endur per tòpics ni dades irrellevants, el relat de tota una vida dedicada a la cultura i al país, que en aquests moments hauria de servir per entendre que la deriva ideològica, el relativisme moral, la mirada nostàlgica i arcaica cap al nihilisme polític que assola ara mateix bona part del món no és el camí a seguir, precisament perquè un intel·lectual de l’altura de Llompart hi deixà fins el seu darrer bri d’alè, perquè el nostre poble pogués recuperar i fer-se seus drets civils, cívics, culturals, de llibertat i de justícia, que han costat molt d’adquirir.

D’altra banda, és notable com Arnau ordena cada uns dels esdeveniments que acompanyaren la vida de Llompart (des de els seus orígens familiars més conservadors i d’ascendència militar, fins a la seva evolució com a home compromès fins a les darreres conseqüències), i que forjaren un mite que encara ara dura, amb una frase antològica per encetar cada un dels seus capítols. Ella mateixa reconeix en el llibre que li quedava encara material per recopilar. El text també no oblida la seva poesia, i parla d’alguns dels seus llibres més rellevants i publica també poemes autobiogràfics, a més té una generosa bibliografia, així com un apartat ben atapeït de notes que encara fan més interessant el llibre, per no parlar de les imatges històriques com la que el poeta està en companyia de Maria Aurèlia Capmany o la de la famosa pintada (amb una transcripció completa de l’escrit pel fet patètic). Després, els comentaris d’altres personatges que enrevolten la vida de Llompart, els inserta en estil directe i així fan més atractiva i viva la lectura; en aquest sentit Arnau aconsegueix posar-nos dins el paper d’agents en una història que no està forjada per un sol home, tot i ser-ne ell el protagonista, sinó que pertany a tota una col·lectivitat que encara a dia d’avui ha de lluitar pel seu reconeixement, mentre és eix vertebrador d’una cultura i d’una manera d’entendre el món tan rica i diversa lingüísticament com ho pugui ser qualsevol altra.

En definitiva, Mentre em resti un bri d’alè, és un llibre complet, un retrat únic del que possiblement ha estat el major intel·lectual que ha donat el nostre petit país, ara gran gràcies a ell, en bona part. Ara que acaba l’any 2025, per tant també l’any Llompart, amb tots els actes que se li han dedicat (també destacats en el llibre per Pilar) és important pensar que la seva veu i la seva lluita no acaben aquí, sinó que perviuran per recordar qui som, d’on venim i cap a on anam. El lector que s’aproximi a aquesta obra no només tindrà el plaer de passar gust amb la seva lectura, sinó que a més viurà de primera mà una part de la seva Història cultural i nacional rere les passes de Josep Maria Llompart, fins al seu darrer bri d’alè, el del lector és clar! Au, idò! A alenar s’ha dit!

Joan Cabalgante i Guasp   

ARNAU i Segarra, Pilar: Mentre em resti un bri d’alè. Josep Maria Llompart de la Peña: un home polifacètic al servei del país. Quid pro Quo, Col·lecció d’Assaig, 9 (El Gall, edicions), 2025.