Quan vaig perdut entre les meves cabòries surt de cop i volta la figura entranyable de l’amo en Toni Flaquer «Coix» i m’encarrila els pensaments, gràcies a la intercessió d’una bona amiga. De la seva mà m’arribà l’estudi d’Alfonso Ensenyat1 que me posà sobre la pista del cultiu de la planta de canyamel a la torre homònima.
Primerament, va ser el 16 de desembre de 1464 quan tres nobles mallorquins, Mateu Sala, Pere Amaller i Francesch de Pachs, a més dels germans Gabriel, Antoni i Pere Verí, quan compraren a Artà una gran finca anomenada torre d’en Montsó, nom del castell que allà s’elevava. La finca estava destinada a la plantació de la canya de sucre o canya dolça, allò que en bon català es coneix com el nom de canyamel, perquè aquelles terres eren molt favorables a aquest cultiu, i es preveia construir un trapig hidràulic (segons la wikipedia és un molí utilitzat per tal d’extreure el suc de determinats fruits de la terra, com podria ser primer l’oliva i des de l’Edat Mitjana també de la canya de sucre), car en aquella zona (els qui passegen o viuen per na Maians ho saben) hi havia molts de salts d’aigua en aquesta propietat. D’aquest lloc conta l’Arxiduc Lluís Salvador2 que hi havia nombrosos pins i jonces que creixen en el lloc on brolla una refrescant font d’aigües conduïdes cap a un safareig:
«No se sap amb certesa quan fou erigida la Torre de Canyamel, tot i que tot sembla indicar que data de la meitat del segle XV, construïda tal vegada sobre les restes d’una més antiga. Es creu que va ser en aquell temps quan va ser introduït en aquell lloc el cultiu de canyamel»
Ell també conta que Gabriel Verí, doctor en Dret, i altres tengueren l’obligació de pagar imposts de tota casta durant sis anys, acreditables aleshores al real Patrimoni per la canya recol·lectada a Artà i el sucre obtingut d’ella a la fàbrica (trapig), la construcció de la qual havien iniciat. Aquest deure va ser per un privilegia atorgat a Saragossa pel rei Joan II d’Aragó amb data del 29 d’agost de 1466.
En una publicació del privilegi de Llorenç Lliteras3 «per promoure el conreu de canyamel» apareix el següent escrit:
«D’acord amb la present, de nostra ciència, deliberadament i prèvia consulta, us feim gràcia, absolució, definició, remissió, franquesa i relaxió, pel temps de sis anys propvinents, i de cap més, del delme i de qualsevol altre dret que ens pertanyo, de la collita de canyamels que es reculli a l’esmentat terme i del sucre que se n’obtengui a l’esmentat trapig».
Cap a 1466 començaren les instal·lacions de la fàbrica a Canyamel, però l’explotació durà poc temps, perquè als set anys, allà cap a l’any 1473, morí Mateu Sala i els hereus varen fer via a desprendre’s de la seva participació a l’empresa, quan ja s’havien retirat Pedro Ameller i Francesc de Pachs. Tot i així, l’antiga propietat anomenada torre d’en Montsó passà a anomenar-se Torre de Canyamel, el nom actual, mentre que el seu castell es convertí en rudimentari museu.
Aleshores, es pot dir que a Mallorca es coneixia la tècnica d’elaboració de sucre. Aquí entra en joc un personatge molt important: Miquel Ballester, que va ser amic de Cristòfol Colom, qui l’anomenà Alcaide de la fortalesa de la Concepció de la Vega Real, en el segon viatge cap a les Amèriques (1493).
1ENSEÑAT de Villalonga, Alfonso: ¿Quién era Miguel Ballester, el hombre de confianza de Colón en el Nuevo Mundo? BSAL, 60 (2004), 161-180.
2SALVADOR, Lluís (Arxiduc d’Àustria): Die Balearen in Wort und Bild geschildert (Leipzig, 1869–1891). José J. Olañeta editor. 1994
3DDAA: Gran Enciclopèdia de Mallorca. PromoMallorca i Consell Insular, 1988
Joan Cabalgante Guasp