“SANCTA MARIA, REGINA APOSTOLORUM” de Mn. Nadal Bernat

Dimarts 11 d’agost tengué lloc a l’església dels Sagrats Cors del carrer de Sant Gaietà de Palma, la inauguració de la instal·lació “SANCTA MARIA, REGINA APOSTOLORUM” de Mn. Nadal Bernat en el marc de la tradició mallorquina dels llits de les maresdedeu que es fan per la festa de dia 15, l’Assumpció de la Mare de Déu.

A l’acte, molt concorregut, hi assistiren, entre d’altres, el vicepresident i conseller d’Economia, Hisenda i Innovació del Govern Balear, Antoni Costa, la batlessa de Capdepera, Núria Garcia, i la regidora de Palma, Kika Coll, (ex directora general de Patrimoni del Consell).

Presentat per Joan Guaita, qui manifestà que aquesta instal·lació era un “petit miracle” i lloà la idea de Nadal Bernat. També explicà que des de fa vint-i-tres anys l’Associació d’Amics del Patrimoni commemora la tradició mallorquina del llit de la Mare de Déu morta. A tal fi s’encarrega a una figura destacada del món de l’art mallorquí que prepari un llit de la Mare de Déu contemporani. La instal·lació es realitza amb una imatge procedent del convent de Sant Francesc de Palma i s’exposa a l’església dels Sagrats Cors del carrer de Sant Gaietà entre el 12 i el 18 d’agost.

En ocasions anteriors les persones elegides foren d’un altíssim nivell com Zupan, Madhavi, Susy Gómez, Ben Jackober… Aquest any l’elegit és un gabellí, Mn. Nadal Bernat persona molt vinculada al món artístic, especialment al món contemporani, i sobretot pel que fa a l’art conceptual.

Nadal, per la seva part explicà que el fet teològic de l’Assumpció de la Mare de Déu cristal·litza en dues tradicions populars al llarg dels segles:

Per una banda, Maria, després de la mort i resurrecció del seu Fill, es retira als voltants de la ciutat d’Efes, acompanyada i cuidada en la seva vellesa per Sant Joan, l’apòstol estimat. Tradició que dona peu al santuari marià prop de l’antiga ciutat efesiana.

I, per una altra banda, Maria queda a viure a la mateixa ciutat de Jerusalem, envoltada dels apòstols, imatge plasmada en els sarcòfags de diverses marededeus assumptes. A més, durant segles, especialment en l’edat mitjana i el barroc, se celebraren multitud de processons amb la Mare de Déu jacent portada per homes que representaven els apòstols. Roman a Valldemossa, encara, la Processó de les Crestes, en la vigília de l’Assumpció.

I ell escull aquesta tradició sorgida a Jerusalem com a base de la seva instal·lació contemporània. L’autor, natural de Cala Rajada (Capdepera, 1970), terra de garballons i de llata, precisament, fa un homenatge a aquesta artesania, que encara va veure realitzar a la generació dels seus padrins. La llata és senzillesa i humilitat, i alhora, sosteniment familiar i superació.

La descripció material de la instal·lació seria: a terra una estora ovalada trenada de llata, com la que tenien a l’entrada del corral a moltes de les cases dels actuals municipis Artà i Capdepera. Damunt l’estora, la imatge de la Mare de Déu està dipositada sobre un túmul baix cobert de teles naturals de lli. Envoltant Maria, dotze estormies (seients tradicionals de llata farcits d’espusims) que representen els apòstols. A la vora de cada estormia hi descansa una “cresta” valldemossina, evocació de l’aurèola daurada, que porten tots els sants en la iconografia cristiana, en aquest cas, el col·legi apostòlic. A més, escampats a terra, entre el túmul de Maria i els Apòstols, els brins ensofrats amb els quals es confecciona la llata, com espurnes de la santedat divina que comparteixen. El color daurat, al llarg de la història de l’art, ha representat allò diví, allò permanent, allò durador.

Nadal agraí l’oportunitat de signar aquest muntatge com a una continuïtat d’un conjunt d’artistes, de persones que han intervengut entorn d’aquesta creació o creacions entorn de l’Assumpció de la Mare de Déu, entorn de Maria, i entorn d’aquesta festa, festa de la Mare de Déu d’Agost. Per tant, per a ell la feina consistia a ajuntar dues experiències que són molt semblants: espiritualitat i art. Que, de fet, científicament, estimulen les mateixes zones del cervell.

Destacà també que una idea com aquesta no es pot concretar sense un treball en xarxa com un taller i en aquest punt destacà les artesanes de la llata a qui agraí la feina feta. Comparà aquesta feina com la d’un taller renaixentista on tothom aportava no sols la feina, sinó la il·lusió d’un projecte conjunt, l’entusiasme al llarg de tot el procés de construcció amb la idea clara de fer una cosa especial, artística i alhora transcendent. “Gràcies i moltes”. També agraí als autors de les “crestes”.

L’acte va concloure amb el descobriment de la marededeu per part de Nadal i dues llatadores donant així per inaugurada la instal·lació “SANCTA MARIA, REGINA APOSTOLORUM” 

Una instal·lació que és evocadora d’un temps passat, i a la vegada, tremendament actual i conceptual.

Per a la realització d’aquest projecte expositiu ha comptat amb l’ajuda de cinc artesanes de la llata gabellines que han confeccionat les dotze estormies i una gran estora de llata sobre el que se situa el llit de la Mare de Déu. Elles són Maria Guiscafré, Marilena Maldonado, Margalida Mayol, Maria Vives i Muntsa Valls.

Un cop mes l’art de la palma i les estormies en concret, són el suport d’un projecte artístic (no oblidem l’estormiart). En aquest cas d’un alt simbolisme espiritual i són cinc dones gabellines que amb la seva mestria fan el suport de la Mare de Déu morta.  S’ha d’esmentar també la col·laboració de la tenda i de l’empresa de Son Pocapalla que han gestionat la confecció de les estormies i que l’Ajuntament de Capdepera ha esponsoritzat la instal·lació.

Certament, es tracta d’un muntatge tant bell com senzill. Evocador i plens de detalls. Una crida a l’espiritualitat a partir de la creença popular de què la Mare de Déu pujà al cel en cos i ànima. I un cant a la imaginació a partir d’objectes quotidians. A continuació teniu una petita galeria d’imatges:

L’Assumpció de la Mare de Déu és la creença segons la qual la Verge Maria fou elevada en cos i ànima al c en finalitzar la seva vida terrenal. La festivitat, el 15 d’agost, nasqué sobre una llegenda piadosa que es gestà en els primers segles del cristianisme i que l’Església assumí com a dogma de fe. A Mallorca, la tradició dels llits s’inicià en el segle XIV. Aquestes instal·lacions efímeres representen la vetla de la Mare de Déu morta en un llit abans de la seva pujada al cel per ser coronada com a Maria reina. La festa comença amb el muntatge dels llits adequadament ornamentats amb plantes com alfabagueres o bellveures (la seva presència s’explica per les seves facultats aromàtiques utilitzades com a ungüents per allunyar els insectes durant la vetla de difunts), a més de vels, coixins, àngels o altres elements litúrgics.

La festivitat de la Mare de Déu d’agost enllaça patrimoni i espiritualitat i forma part del nostre patrimoni immaterial, però també és un esdeveniment lligat a un conjunt de béns tangibles, els quals mantenen les qualitats funcionals i que han de ser preservats per a la seva transmissió futura.

A Capdepera, també hi ha un llit de la Mare de Déu morta que es pot visitar 30 minuts abans de l’inici de les misses i estarà exposada fins diumenge dia 16.

Cap Vermell, altres anys ha publicat la seva fitxa i tradicions al voltant d’aquesta festa.

És d’esperar que la instal·lació de Nadal Bernat es pugui veure l’any que ve a Capdepera, de fet, a l’autor i a les llatadores els faria especial il·lusió.