Quart concert – Guillermo Castellano, piano

El quart concert del 37è Festival Serenates d’Estiu va esdevenir, sens dubte, un dels moments culminants d’aquesta edició. El jove pianista Guillermo Castellano va oferir un recital d’una qualitat artística excepcional, mostrant-se com una de les veus més prometedores del panorama pianístic actual.

La vetllada s’inicià amb l’anunci d’un canvi en el programa previst. Lluny de ser un simple comentari protocol·lari, el pianista va aprofitar l’ocasió per presentar personalment cadascuna de les obres, establint una proximitat molt especial amb el públic. Les seves explicacions, senzilles i sinceres, van facilitar una escolta més conscient i enriquidora.

Des del primer compàs del Minuet de Schubert, Castellano ja va deixar entreveure que ens trobàvem davant d’un recital extraordinari. Amb un so d’una bellesa refinada, una pulsació natural i una musicalitat innata, va captivar immediatament els assistents. Cada frase respirava amb absoluta naturalitat, sense artificis, deixant que la música parlés per ella mateixa.

La Sonata núm. 6 de Beethoven, obra de joventut d’un compositor encara proper a l’herència clàssica, però ja ple de personalitat, va trobar en Castellano un intèrpret capaç de transmetre’n el caràcter extravertit, l’energia rítmica i la frescor del discurs musical. El seu domini tècnic, sempre al servei de l’expressió, li va permetre mantenir un equilibri admirable entre precisió i espontaneïtat.

Les tres masurques de Chopin, de caràcter contrastant, van revelar la seva extraordinària sensibilitat pel color, el fraseig i la subtilesa del rubato. Sense excessos, va saber trobar aquell difícil equilibri entre llibertat expressiva i solidesa estructural que converteix aquestes petites joies en autèntics poemes musicals.

La segona part culminà amb el monumental Carnaval, op. 9 de Robert Schumann, una de les grans fites del repertori romàntic. Castellano va afrontar aquest immens fresc pianístic amb una concentració admirable i un control absolut del teclat. Va donar vida a cadascun dels personatges que desfilen per l’obra amb una riquesa de matisos sorprenent, mantenint sempre la coherència del conjunt. La seva estabilitat tècnica, la capacitat per construir els grans arcs musicals i la profunditat expressiva van aconseguir transmetre tota l’essència poètica de Schumann.

El públic va seguir el recital amb un silenci gairebé reverencial, completament immers en la força comunicativa del pianista. La seva sensibilitat, la qualitat del so, la naturalitat del seu discurs musical i una extraordinària capacitat per emocionar van crear una atmosfera d’intensa connexió entre l’intèrpret i els assistents.

Els llargs i entusiastes aplaudiments van ser recompensats amb un bis: una nova masurca de Chopin, interpretada amb la mateixa delicadesa i elegància que havien presidit tota la vetllada.

El quart concert del festival quedarà en el record com una nit d’altíssim nivell musical. Guillermo Castellano va demostrar que el talent només esdevé art quan va acompanyat d’una sensibilitat excepcional, d’un profund respecte pel text musical i d’una extraordinària capacitat per compartir emocions amb el públic. Un recital senzillament magnífic que confirma el gran moment artístic d’aquest jove pianista.