La companyia «Nou espectacles» va representar una obra inèdita de l’enyorat Xesc Forteza

Eren a prop de les nou i mitja de dia 24 d’agost, Sant Bartomeu, i la plaça des Sitjar ja es començà a omplir per veure l’obra de teatre Fermat i ben Fermat, “una obra mai vista“, tal i com l’anunciaven, de Xesc Forteza. Moments abans de començar l’actor principal va sortir a demanar si algú podia apagar les bombetes de les festes, i un operari ho va fer discretament quan l’obra ja havia començat.

Primerament, apostar per representar una obra d’un actor tan consagrat en el panorama teatral balear i nacional comporta els seus riscos, car no saps mai si estaràs a l’alçada d’una estrella amb tant de renom i tan apreciada pel públic en general. Però també té unes garanties, com per exemple el fet de comptar amb un argument sòlid i ben travat que de ben segur que no avorriria al públic assistent, i així va ser.

Seguidament, l’elenc actoral ho va fer tècnicament bé, es veia que hi havia taules, i el protagonista optà per una naturalitat que afavorí el personatge, sense entrar en comparacions. L’obra va patir la censura de l’època i el mateix Xesc Forteza va desistir de representar-la, per tant l’estrena tenia un mèrit. El 2024, ja altres actors entre els quals figurava Joan Carles Bestard, en feren una lectura dramatitzada al teatre que porta el nom d’en Xesc. El text va ser recuperat gràcies a la seva filla Catalina Forteza, que el custodià. Si mateix, aquesta companyia de Nou espectacles, de la mà del protagonista i director Pedro Victory s’ha atrevit a anar un pas més enllà i la representà de forma correcta i respectant cert estil de l’època de la companyia Artis, però actualitzat. El fet que la companyia s’interessàs per aquesta obra volia dir que no es trià simplement per ser una comèdia de l’autor mallorquí, ans també per la seva càrrega ideològica i el seu missatge. L’analogia inevitable amb la mort del dictador és present amb aquell tiet dels Roldaran S.L. que tothom espera que la dinyi; el seu nebot, que s’enfot de tot, rebrà la notícia amb alegria i fins i tot amb la seva estimada ho celebrarà obrint una copa de cava, com es va fer en el seu temps, en algunes cases, amb la figura de Franco. Però els poders de l’església, militar i de l’Estat, tots representats amb una entrada d’allò més impactant amb el fèretre passejant entre el públic assistent, li estaran a devora i voldran que una vegada finat el cap familiar, el nebot s’ajusti a les seves exigències legals, si cal a la força, doncs a la força. La paròdia està servida, i l’autor intenta ridiculitzar els tres personatges, que per cert ho fan bastant bé, entre d’ells l’inquer Josuè Guasch Carbonell, i a la «beata» amb qui volen casar el nebot, però ell no els hi posarà fàcil. El paper de la monja, ingènua però punitiva, també traurà alguna rialla del públic. 

Posteriorment, l’escenari, era sobri, modern i elegant, sense res més que un decorat amb les teles negres que volaven per la brisa que queia amb compta-gotes a la plaça des Sitjar, uns niguls amenaçadors no aixafaren l’actuació, per sort. I la gent al menys es va entretenir amb una obra que tot i que no era per tirar coets, superà amb escreix els arguments de dues obres anteriors. Tal vegada no despertà una rialla desencaixada al públic, però sí que va fer mantenir-lo pendent de l’entrellat. L’obra encaixava perfectament amb un dia de teatre d’un poble en festes, de teatre popular, de teatre a la fresca, però sense reminiscències casposes, sinó més bé amb una sensibilitat i correcció adequades que feien oblidar polèmiques estivals i teatrals sorgides en altres pobles de Mallorca, on fins i tot representants polítics varen haver de criticar alguna actuació. 

En definitiva, Fermat i ben fermat, divertí el públic gabellí, i donà a conèixer una obra inèdita de 1976 de l’enyorat Xesc Forteza que tantes vegades havia visitat la plaça des Sitjar i que anàvem a veure amb ferma devoció dramàtica. La força per qüestionar una vegada més el pensament únic i la dictadura hi és present en aquesta obra. Tot i així, es pot pellucar que els esquemes de poder no han canviat gaire i que encara tot està fermat i ben fermat! Crec que l’obra està aprovada i que de ben segur que des de la regidoria de festes es seguirà filant prim per no dur sols comèdies de contingut banal i de rialla fàcil. Aquesta ha convençut. Moltíssimes gràcies i enhorabona a la companyia i als assistents. Visca el teatre i visca Sant Bartomeu!

Joan Cabalgante Guasp