El mes d’agost publicàrem una entrevista en dues parts a Joan Terrassa on manifestà:

– Què ha passat, no ho sé. Sé que, des que es fan actuacions amb bona intenció, el que no van aconseguir els camions en el segle vint (devers els 1975-76) que van venir i buidaven el Munt Gros, ho han aconseguit les regeneracions que es fan ara avui en dia. No és que hagin buidat el Munt Gros, és que no deixen pujar l’arena.

– És que han posat la passarel·la a lloc que no tocava?

– No és la passarel·la, és l’anterior. Van anar posant pantalles de bruc i van fer un cordó dunar al principi de la platja. Al principi de la platja mai hi havia hagut duna, l’arena pujava per amunt i arribava al Munt Gros on feia un comellar i allà s’anava dipositant. La més grossa al principi, la més prima al final, però s’anava dipositant. Ara el que ha fet aquesta regeneració és aturar l’arena al principi de la platja i no puja per amunt.

I amb el Munt Gros, la tècnica regenerativa ha aconseguit o que no van aconseguir els camions en el segle vint.

Certament des de la redacció teníem dubtes i a través de fotos aèries que fa el Govern Balear intentàrem esbrinar una evolució. No ens en sortírem, certament és difícil constatar el buidatge d’una zona:

Contactàrem amb la direcció del Parc de Llevant qui ens ha contestat dient:

“La implementació del pla de restauració el 2009 ha jugat, sens dubte, un paper crucial en l’estabilització i la recuperació del sistema dunar de Cala Mesquida, tot afavorint la retenció de sediments i facilitant la regeneració de la vegetació psammòfila. Tanmateix, el futur del sistema depèn de la continuïtat de la gestió i de l’adaptabilitat de les accions de restauració davant dels canvis ambientals en curs. Tal com assenyala Hesp (2002), tot i que els sistemes dunars costaners tenen una capacitat notable per recuperar-se de pertorbacions, la seva capacitat d’expansió cap a l’interior sovint es veu limitada per diversos factors, com ara l’avanç de la vegetació llenyosa —especialment el *Pinus halepensis* a Cala Mesquida. Aquesta invasió biològica podria impedir una major propagació cap a terra endins, malgrat l’augment del volum de les dunes. Les interaccions dinàmiques entre la vegetació, l’aportació de sediments i els processos eòlics són fonamentals per a l’evolució del sistema, però requereixen més investigació. Els estudis futurs que utilitzin models digitals del terreny (MDT) d’alta resolució seran clau per avaluar els canvis en la morfologia del sistema al llarg del temps, concretament per determinar si el sistema dunar augmenta de volum però no de superfície.

A més, les conclusions plantegen interrogants importants sobre el futur del sistema dunar, especialment pel que fa als efectes potencials dels hotels propers sobre els règims de vent i de sediments. La ubicació de la zona urbanitzada al marge occidental del sistema dunar podria alterar els patrons locals de vent, fet que podria pertorbar el transport de sediments i limitar el desenvolupament posterior de les dunes. Investigar aquestes interaccions serà crucial per comprendre com les estructures antropogèniques poden influir en la dinàmica natural del sistema.

Així mateix, les anàlisis prospectives sobre què hauria passat sense el pla de restauració del 2009 podrien aportar informació clau sobre la trajectòria a llarg termini del sistema dunar. Sense aquesta intervenció, el sistema s’hauria pogut continuar degradant, fet que hauria comportat una major destrucció del front dunar i la pèrdua de serveis ecosistèmics valuosos. A mesura que el sistema dunar continua mostrant signes de recuperació, l’augment del dinamisme de l’entorn sedimentari —evidenciat pels patrons de fragmentació— suggereix que cal un seguiment continuat per comprendre plenament els efectes a llarg termini d’aquests processos.

És crucial analitzar com l’augment de la mobilitat sedimentària del sistema, juntament amb les influències naturals i antropogèniques, repercutirà en l’estabilitat i l’expansió de les dunes durant les dècades vinents. La investigació futura s’hauria de centrar a perfeccionar les tècniques de restauració, avaluar l’impacte del canvi climàtic en la dinàmica de les dunes costaneres i comprendre el paper de la pressió dels usuaris i de les infraestructures costaneres (p. ex., urbanització, estructures de protecció artificials) en la configuració d’aquests ecosistemes fràgils. Millorant el coneixement sobre la resiliència d’aquests sistemes i la seva resposta tant a les pertorbacions naturals com a l’activitat humana, podrem orientar millor les futures estratègies de gestió i millorar la sostenibilitat dels ecosistemes de dunes costaneres davant les pressions ambientals creixents.

Conclusions

Aquest estudi ofereix una anàlisis exhaustiva del sistema de dunes costaneres de Cala Mesquida i en revela la complexa interacció entre dinàmiques geomorfològiques i ecològiques. Els resultats avalen la hipòtesi inicial que els fenòmens meteorològics extrems, com la tempesta del 2001, poden provocar canvis significatius en aquests ecosistemes i que les estratègies de gestió basades en la natura són un element clau per a una restauració eficaç. Concretament, els resultats subratllen la resiliència de les dunes costaneres davant de pertorbacions greus i posen de manifest el paper crucial de la intervenció humana en la seva estabilització i recuperació.

L’anàlisi demostra que el sistema de Cala Mesquida és altament vulnerable a les pertorbacions, tal com ho evidencien el retrocés significatiu del front dunar i la pèrdua de cobertura vegetal posteriors a la tempesta del 2001. Es va determinar que la degradació geomorfològica i ecològica va assolir el punt crític el 2008, just abans de la implementació del pla de restauració. Tanmateix, la recuperació posterior posa de relleu la notable capacitat de recuperació del sistema quan compta amb pràctiques de gestió adequades.

El pla de restauració del 2009 va ser determinant per revitalitzar el sistema dunar, ja que va fomentar el creixement de la vegetació, va retenir sediments i va mitigar l’erosió. L’eficàcia d’aquestes mesures es reflecteix clarament en l’augment de la cobertura vegetal i l’estabilització de la morfologia dunar posteriors al 2009. La recolonització reeixida per part d’espècies psammòfiles clau, especialment *Ammophila arenaria*, ha estat essencial per a la fixació dels sediments. Malgrat aquests resultats positius, la capacitat del sistema per expandir-se cap a l’interior continua sent limitada, possiblement a causa de l’avanç de vegetació llenyosa, com ara *Pinus halepensis*, i de la influència de desenvolupaments antropogènics propers. En conclusió, tot i que el sistema dunar de Cala Mesquida ha demostrat resiliència a l’hora de recuperar-se d’un fenomen extrem”. (traducció de l’anglès)

Evolució espaciotemporal del front dunar de Cala Mesquida durant el període 1956–2023: (a) Posició del front dunar per a cada any de mostreig; (b) Diagrama del comportament espacial del front dunar basat en el càlcul del NSM; (c) Representació espacial de la variabilitat del front dunar expressada en termes de SCE (en metres); (d) Gràfic comparatiu entre l’evolució mostrada pel NSM (en metres) i l’LRR (m·any⁻¹); (e) Distància mitjana i desviació estàndard del front dunar respecte a la línia de referència per a cadascun dels transectes.

Dissabte 10 d’octubre, de 10 a 13 h, el Parc Natural de Llevant organitza una activitat de molt d’interès amb un dels autors d’aquest estudi, Jaume Servera. 

Recordau que per a participar heu d’omplir els formularis d’inscipció a l’activitat corresponent i esperar el correu o la cridada de confirmació. Al cartell teniu tota la informació: