Després d’una sucosa primera part, continuam la conversa amb Joan Terrassa….

– Quina funció hauria de tenir el Parc de Llevant per tenir cura de tota la zona?… també de les platges, perquè les platges estan en un terreny del Parc…

– El Parc posa limitacions a la concessionària i als treballadors. Jo veig malament que fotessin els treballadors quan els treballadors no tenen cap culpa de res. Van allà a fer feina i el Parc sí que els marca com si fossin delinqüents, quan la gent que no es comporta és la gent que tira fems, que passen per darrere de les cordes… aquests són els delinqüents, els treballadors no en tenen cap culpa de res. Van allà a un lloc de feina i compleixen amb la seva feina.

Per la banda del Parc s’ha fet una ampliació, que no s’ha dotat ni en personal, ni tampoc econòmicament. No hi ha cap estratègia de dir: “Meam, cap a on anem?”.

De fet, parlant ara de les cabres, a la zona del Parc n’hi ha per tot. Inclús estan envaint les zones de conreu, donant dificultats a les propietats que encara hi sembren. I tampoc se sap si hi ha cap actuació, si es vol controlar o fer el què sigui amb aquests animals. Cada vegada van a més. A Sa Mesquida entren dins els hotels i es mengen.

I cada dia passa més. Les guardes de cabres a sa Mesquida entren per dins dels hotels, beuen i es mengen el que troben. No sé l’estratègia del Parc quina és.

– Tu creus que hauria d’haver-hi com una, diguem-li, una policia o una vigilància que depengués del parc?

– Jo tinc un rebuig davant el Parc, perquè a la meva generació ens treuen de fora de la nostra infància. Avui dia, amb restriccions, normatives i coses d’aquestes (i els ho he fet saber quan he parlat amb els tècnics), ens van traient de tot l’entorn, que nosaltres podíem gaudir sense cap restricció i no es feia mal. No es feia mal en el nostre pensar, de fet hem arribat fins aquí perquè nosaltres hi érem, o a pesar que nosaltres hi fóssim. I jo no sé quina funció ha de tenir el parc, ni el personal, ni si hi ha més policia o menys policia. Això no té cap sentit.

Únicament aplicar el sentit comú a tota la gent que hi fa feina. I cal informar la gent que s’hi mou per allà de dins, perquè en els llocs més concorreguts, com pot ser, per exemple, la gent que va caminant dels Coll de Marina. Sí que estaria bé que durant unes hores en el dia donar informació a aquesta gent que va caminant, que normalment no té problemes, ni posa pegues… Els que fan mal són molt pocs. El que passa és que sempre són els que més és veuen. Jo ara no sé com està amb el tema dels cavalls, però fa uns anys es va intentar que els cavalls no passessin per dins. I vaig manifestar, a un regidor, que era un contrasentit. O sigui, els cavalls passen, cada hora passen: o els de n’Eduardo, o els del Bonanza, o els de Cala Mesquida, van passant per allà de dins. I et fan una mica de vigilància que tu no pagues. Perquè com que cada hora passen, i de fet s’ha donat el cas que han apagat focs, o que han avisat, o controlen la gent. O sigui, tu tens un agent de vigilància, que no et costa res, i que tu la pots utilitzar. Evidentment, no es parla d’això, però sí, que els dones un número de telèfon, que si passa res et puguin cridar, i ja tens gent que fa feina dins el parc, que periòdicament et fan voltes, i tu pots saber si hi ha cap problema.

– Nosaltres, per exemple, a l’hivern, que és quan hi ha més cavalls i cans damunt la platja, i de cans hem vist moltes merdes damunt l’arena.

– En l’hivern, damunt la platja hi ha cavalls, però no n’hi ha molts. Hi passen, però bé excrements n’hi ha. De fet, amb la màquina en llevava, especialment al final de temporada. Però una merda de cavalls, ara et dic, no és el mateix que una merda de ca.

Damunt la platja, els cans, jo els prohibiria. Ara els cavalls, no. No, perquè una merda de cavalls, per jo no és el mateix.

Bé, jo he tingut discussions amb gent que ve cada matí a la platja de Cala Agulla, amb els seus cans damunt la platja, que caguen, i us he dit: “Tu vols que el teu fill s’allargui aquí?” Perquè els cans caguen i pixen i la gent no ho sap i es posen damunt, ja que sol quedar tapat a l’arena.

– Sí, però la merda damunt l’arena és igual…

– La merda és igual. Però els cavalls solen anar per la part de darrere i els cans són a la vorera i per tot. Jo he discutit molt amb els amos i sempre em diuen, és que nosaltres ho recollim, però no és això. És que en el lloc que el teu ca ha cagat per ventura es posa un nin a jugar unes hores més tard.

– Tornant al tema de moviments d’arena, també em vas comentar que a Sa Mesquida, el Munt Gros s’estava buidant…

– No s’està buidant, no. Està buit. Ara està damunt del pont, ja no hi ha arena.

– I què ha passat?

– Què ha passat, no ho sé. Sé que, des que es fan actuacions amb bona intenció, el que no van aconseguir els camions en el segle vint (devers els 1975-76) que van venir i buidaven el Munt Gros, ho han aconseguit les regeneracions que es fan ara avui en dia. No és que hagin buidat el Munt Gros, és que no deixen pujar l’arena.

– És que han posat la passarel·la a lloc que no tocava?

– No és la passarel·la, és l’anterior. Van anar posant pantalles de bruc i van fer un cordó dunar al principi de la platja. Al principi de la platja mai hi havia hagut duna, l’arena pujava per amunt i arribava al Munt Gros on feia un comellar i allà s’anava dipositant. La més grossa al principi, la més prima al final, però s’anava dipositant. Ara el que ha fet aquesta regeneració és aturar l’arena al principi de la platja i no puja per amunt.

I amb el Munt Gros, la tècnica regenerativa ha aconseguit o que no van aconseguir els camions en el segle vint.

– I això és una acció directa del Parc de Llevant?

– Jo no ho sé. O sigui, els tècnics del Parc de Llevant, diuen: “Això, és una regeneració que ve de Costes”. Si ve de Costes, qui és el responsable? No ho sé, perquè en les administracions tot es dilueix. Tothom cobra, però ningú és responsable. I qui fa el manteniment de tot això és TRACSA. TRACSA crec que cobra a través de Costes.

– I això no s’ha denunciat?

– Denunciat? Si tu fas un projecte i el projecte s’ha fet segons el que està en un dels plànols. A qui has de denunciar. Al Parc? El parc és el primer interessat. O sigui, es fa una actuació per protegir un sistema dunar, que és el més important de Mallorca, i s’aconsegueix tot el contrari.

Tenen tècnics, tenen gent que està allà damunt que ho veuen. No sé, no sé quina és la feina del Parc.

– I tu ens apuntaves que això era que havien copiat un pla de regeneració, d’una altra banda.

– Això és una aplicació d’un pla de regeneració, d’una banda, que els cordons dunars són paral·lels a la costa. Però resulta que a cala Mesquida i cala Agulla les dunes no són paral·leles a la costa. Els cordons dunars van perpendicular a la costa perquè el vent dominant és de nord.

I s’ha fet, igual que van fer amb l’abocador dels fems, que el van fer damunt un projecte elaborat per gent que no havia vingut mai aquí i es va fer totalment al revés. I amb aquest exactament el mateix.

Mai n’hi ha responsables. El projecte de l’abocador va ser una adaptació d’un d’altre lloc fet per gent que no va venir mai a Capdepera. De fet, l’aigua va dirigida allà on no pot sortir. O sigui, enviem l’aigua per on no pot sortir.

I aquí, algú va cobrar aquest projecte adaptant o copiant un projecte que no té res a veure amb la realitat d’aquí. Mm-hm. O sigui, si les autoritats accepten el projecte i tu l’executes…

– Ara ens hem quedat sense Munt Gros. Anirem a fer fotografies i veurem com està. Tu creus que això és reversible?

– No. Sense maquinària, no. No, perquè s’ha sembrat borra que va fitxant les dunes. Entre el bruc que es va posar, que ja duen tres tirades de bruc, i la borra es fitxa la duna. Jo darrerament feia feina de neteja inclinat, la platja s’anava reduint des de dalt.

Hi ha una cosa a dir, a Cala Agulla es va fer i es continua fent el dia d’avui (cinquanta anys després) un tancament de canyís quan acaba la temporada. Aquest tancament de canyís no ho va fer cap tècnic, ni ho va fer cap biòleg, ho van fer tres persones de fora vila amb sentit comú, que eren Pedro Massanet “de na Velleta”, Vicent Estela “Violí” i Agustí Terrassa “Font”, que van aplicar la lògica al vent per aturar l’arena perquè no pugés tan aviat cap amunt i quedés damunt la platja i després poder-la repartir. El qui ho feren eren gent sense estudis, no van anar a la universitat, ni fer projectes. Van aplicar la lògica així com s’havien d’aportar els canyissos per aturar l’arena i que no pugés per amunt amb tanta força.

– Bé, però jo he vist gent del GOB i de la Universitat que han parlat molt bé d’aquesta regeneració.

– Hi ha un estudi que vaig veure en el Diario de Mallorca en el que la Universitat parlava d’haver fet tot això. Que jo sàpiga cap d’aquests tres va anar a la Universitat i qualcun ni a l’escola.

Però bé, aplicant el sentit comú igual que hagués aplicat a l’abocador, no hauria donat ni un problema i ara tenim un problema. I el tema de l’abocador no sabem com acabarà. O sigui, ara és un desastre. Plàstic per tot, la vegetació no hi pot arreglar perquè com que hi ha plàstic, el plàstic crema les arrels, o sigui, un desastre tot. Responsable? Per jo és qui va fer el projecte. De fet, hi ha un cremador allà, que tothom ho ha vist, i quan va venir aquesta empresa a fer la captació de metà, ja vàrem dir “aquí no hi ha metà”, perquè hi havia més aportació de material inert d’excavacions que no de fems.

Es va fer una instal·lació per captar en metà, es va fer un cremador, es va fer un calderí per acumular que es posaria en marxa en haver-hi metà i mai s’ha posat en funcionament. Els mateixos que van venir van fer el comentari “Qui ha fet aquest projecte?” No ho sabien ni ens interessava: pensa que venien d’un abocador cinc vegades més gran que el nostre i tenia un calderí més petit!

Parlant de Sa Mesquida cal dir que per jo té mal pronòstic i sense intervenció de maquinària jo crec que no es pot revertir. Ja hi ha una acumulació d’arena en el principi que és brutal.

-Tu parlaves que no eres massa favorable al Parc de Llevant perquè ens havien llevat anar al Munt Gros, a l’Agulla o al Pi de ses Vegues. Inclús podríem arribar en cotxe! Però ara som molts, tot està saturat, a Cala Rajada no pots aparcar malgrat els nous aparcaments, s’ha fet un efecte crida perquè vengui la gent i no cabem tots… Acabarem posant “nombres Clausus”, per exemple a Cala Agulla podran entrar tantes persones i comptar-les?

– Jo no sé qui pot dir això. Ara he de dir que hi ha hagut vegades que hi ha hagut més gent que ara. Per ventura fa deu anys hi havia molta més gent que ara i la platja es regenerava. De fet, una vegada varen venir dos senyors del Departament de Costes, als qui jo coneixia perquè havien xerrat un parell de vegades, els esperava al camí i els vaig veure arribar. Els vaig dir que anessin a veure la platja a veure què havien de fer. Es pensaven que ho deia perquè la platja havia desaparegut i quan ho varen veure van quedar astorats, no es podia entrar a la mar d’arena que hi havia tret en una setmana. Els vaig demanar si aquella arena de la vorera la podia estirar cap a dintre i fer un caramull i em contestaren que no. Ho havia de sol·licitar a l’ajuntament, demanar un permís i res… Al cap d’una setmana tornaren i la mar se l’havia endut. Cala Agulla té prou arena per poder-se regenerar amb la que la mar aporta. Quan la mar treu arena la pots enretirar perquè la mar continuarà traient.

Avui en dia hi ha molt poca alga a la vorera. Els alguers es van morir quan van dur aquesta arena de per la Tramuntana, ja que es va estendre i va tapar els alguers.

Aquesta arena la va treure la mar i es pot acumular i després es pot repartir,  però no necessites que et vengui un vaixell o camions amb arena de fora. La mateixa faixa de Cala Agulla la pot aportar, igual que Son Moll o Sa Mesquida.

A Cala Mesquida quan el torrent baixa amb força per ventura davalla l’arena que ha anat acumulant durant anys que arriba a la mar i s’estén. Són sistemes dinàmics que sense intervenció humana funcionen millor que quan hi posem les mans.

És el meu pensar.

 

– Nosaltres hem anat a Cala Agulla un horabaixa després d’uns dies de calma i la mar era de color “verdet”, especialment a la vorera… Ho demanárem i ens digueren que bona part eren orgànics…

– Bona part d’això és produït després d’uns dies sense estropeig. La gent es posa protectors solars i les restes suren i queden damunt. Si la mar està calma s’acumula a les voreres. També hi ha alga que es va podrint, és matèria orgànica que es descompon. A l’agost la temperatura és més calenta i els processos s’acceleren. Però en general l’aigua està espectacularment neta.

– Però no penses que s’hauria de limitar el nombre de banyistes. A moltes bandes es fa…

– Jo he vist a gent a Cala Agulla barallar-se amb espardenyes per un lloc. Quan hi havia l’aparcament a la banda del fons estava molt sol·licitada. Avui en dia està més buida, més, tranquil·la. Crec que hi ha menys gent ara que fa vint anys!

– Has notat que la mar hagi crescut?

– No. Crec que un dia us vaig enviar una foto amb la línia de costa que havia fet enrere devers 10 metres.

– La mar puja i baixa, queda clar. Però em referia en línia general.

– No, ara va buida. Les roques marquen el nivell de l’aigua i aquest nivell jo no he vist que hagi variat.

– Diuen que si n’hi ha més aigua les ones són més grans i les llevantades són més fortes. Com quan es va rompre el mur.

– Llevantada com la d’aquell any no n’hi ha hagut altra. Així mateix, cada vint o trenta anys les llevantades fan desastres, no tenen res a veure amb Cala Agulla.

– Bé diuen que devers l’any 2050 hi haurà platges que hauran desaparegut per la pujada del nivell del mar.

– Havia de ser en el 2025. Potser ha crescut una part però… De fenòmens que són extraordinaris sempre n’hi ha. A Sa Pedruscada, m’ho contava mon pare, un any va haver-hi una entrada d’alga i va ser tan grossa que arribava des de la punta del passeig que es va cap a Son Moll fins a l’altra cap a N’Aguait. Anaven amb els carros per damunt per treure l’alga, per ventura hi havia dos camps de futbol plens d’alga. Això va passar fa 80 o 85 anys, si aquesta gent no ho hagués contat i ara passés una cosa semblant, diríem que no s’ha vist mai. Hi ha fenòmens dins la mar, i la mar té una forçada que no ens podem fer una idea (basta recordar la imatge de la gran pedra que rebenta el mur del moll de Cala Rajada) que passen cada molt de temps.

– I parlant d’alga, o posodònia, tu series partidari de deixar-la a vorera de mar, perquè es vagi mesclant amb l’arena o trobes que és millor retirar-la?

– Jo, si és alga neta la treuria i la deixaria en un lloc, no tota, una part. Primer pels quatre pagesos que queden (matisem que deien alga, però ens referim a posidònia) i tenen qualque animal, l’alga ajuda a l’estiu ajuda perquè refresca, l’alga que té arena la deixaria damunt la platja. En principi l’alga no molesta, llevat que es tracti d’una gran quantitat. A Cala Mesquida no sol haver alga, a Cala Agulla comptades vegades i a les altres platges és rar.

– Perquè la lleveu al matí! Ens diràs que no s’acumula en la vorera!

– No, no. Fa deu anys que no la llevam. L’alga si no la toques, la mar se l’endurà més prest o més tard. A Cala Mesquida no la traiem mai, a Son Moll quasi mai, perquè n’hi ha un pendent molt gros i a Sa Font de Sa Cala i Canyamel si s’ha tret qualque vegada puntualment. Recordeu el desastre que varen fer traient l’alga amb màquines entre la gent tombada a la platja, era un perill.

Si tu deixes fer a la mar, l’estirarà cap a dintre i arriba un moment que es podreix i desapareix.  Abans quan a Cala Agulla s’acumulava alga es treia i es feia un caramull, però era alga neta, i els pagesos venien i s’enduien amb els tractors.

Record una anècdota d’un dia que carregàvem un remolc amb alga a s’Entrador i em crida de la policia que hi havia cinc camions que treien arena de Cala Agulla, mira com corria la notícia.  Algú havia vist que carregaven l’alga i es pensà  que era arena. De cala Agulla mai s’ha tret arena.

– A les platges del nord d’Àfrica als anys 80 l’arena cremava, havies d’anar amb xoquins fins la vora del mar, i ara comença a passar això també aquí…

– Jo, en el 81 vaig estar a les hamaques i no podies anar per damunt l’arena a migdia perquè cremava. Digau-m’ho a jo! De fet, anaves d’ombra a ombra! Ahir feia molta calor a fora, però  a Cala Agulla feia un poc d’oratge i s’estava espectacular. Era un bon dia de platja.

Nosaltres tenim una visió molt curta en el temps, és de 70 o 80 anys i tenim experiències d’aquest període. Fa vuitanta anys qui anava a la platja. Anaven un dia o dos a rentar-se.

Una de les persones tenia millor informació de Cala Agulla era en Nasr Taibi. Cada any feia mesures de l’arena en punts concrets, fent un seguiment dels canvis. Cala Agulla és un lloc molt viu, on els vents peguen molt i fan canvia la platja. De vegades tens la impressió que s’ha buidat la platja d’arena i d’altres que n’hi ha molta. Per jo enguany n’hi ha molta arena i els talussos de les dunes s’estan regenerant per la gran ventada que ha fet, però no està allà on la gent vol que sigui a la vorera de la mar.

Moltes gràcies Joan, per donar-nos la teva visió personal amb l’experiència de tants d’anys fent feina a les platges de Capdepera.