A Joan Terrassa Lliteras l’hem vist de cap a cap d’estiu damunt el tractor a les platges de Capdepera amb neteja i subministraments, per tant, coneix bé les problemàtiques que allà es donen: turistes, arena, brutors… Son pare ja hi treballava. A l’hivern és una persona implicada en les dinàmiques del municipi. De fet, fou un dels impulsors del renéixer de la festa santantoniana a Capdepera i president de l’Obreria fins a 2015. Gran conversador, parla clar i diu les coses tal com són. O com ell les veu. Algunes ben segur que couran…A principi d’estiu tenguérem una llarga conversa que donaria per a més de dos capítols. Aquí la teniu…

 

– Bon dia, Joan. Ja jubilat, no?

– Ja fa un any! Vaig amortitzant!

 

– Quants d’anys vas estar damunt la platja de Cala Agulla?

– Hi vaig estar deu anys i en acabar quatre anys entre Son Moll, Sa Mesquida i Sa Font de sa Cala.

 

– I et cuidaves de la neteja de la platja?

– Bàsicament de la neteja i els subministraments als xibius, als bars de la platja.

 

– Et veiem sempre, devers les sis de l’horabaixa, damunt el tractor…

– Bé, es comença entre les cinc i les sis, depèn. Quan hi ha els grups més a les cinc que a les sis. Mantenia la platja neta i acabava devers les deu i mitja del vespre carregant els subministraments dels bars. Si és a Cala Agulla després s’ha de tornar, perquè cala Agulla es fa cada dia de matí i capvespre. Cala Mesquida no, és un altre tipus de gent.

 

– Tu feies Cala Mesquida també?

– Els quatre anys darrers, sí. Els primers només feia L’Agulla.

 

– I tota aquesta polèmica que hi ha cada any al voltant d’aquests grups de turistes renouers, tu els has conegut sempre?

– Els he conegut jo, els tres que han vingut abans que jo, i mon pare que hi va estar devers quaranta anys. Crec que mon pare ja tenia els padrins d’aquests. Sempre hi han estat.

 

– Aquests grups de “clubs esportius” que venen amb la camiseta?

– Aquests, pràcticament, fa quaranta o cinquanta anys que ja venien. Per ventura amb una altra dinàmica, però venien. Tenir l’experiència de venir a la Cala Rajada quan acabaven les competicions i això, fa estona que la tenen.

 

– A més a més veus grups separats d’homes i de dones. Ara també de dones, perquè de dones fa molt de temps no en veiem…

– No, que jo tingui record tampoc. Però ara venen grup d’handbol, futbol… exactament igual d’homes i de dones.

 

– Vull dir que són grups homogenis, que no venen amb les parelles, venen els equips.

– Jo crec que venen només els qui formen els equips.

– Coincideix quan venen aquests grups amb un volum més elevat de residus?

– Sí, evidentment. Tots venen bàsicament per beure, també venen per estar a la platja. Volen beure i gaudir a la platja.

Una cosa vull dir, quan ho duia Es Faralló hi havia dos policies, que estaven habilitats per la policia municipal. Un era en Benito Hernández que després de ser policia es va morir, i l’altre crec que el deien Paco Heredia. En Benito xerrava alemany bastant bé i quan arribaven al matí els avisaven: “Aquí podeu gaudir, podeu beure, podeu riure, podeu jugar, però s’ha de recollir el que s’embruti”. Els ho deia de bon matí, quan arribaven i estaven clars. I anaven passant per allà i els hi feia el recordatori. No hi havia aquest desgavell.

Feien la feina d’informar, però anaven tallant així com passava el dia.

Ara és impossible, en part perquè quan arriben els policies ja estan desfermats, és difícil posar ordre a un lloc que t’ha fuit de les mans. La feina que feien en Benito i en Paco en aquell moment era, diríem, preventiva i dissuasiva. Ara volen fer el mateix, però ells ho aconseguien en part amb una trampa que feien, que era demanar qui era el capità, i ho feien com un part responsable, li demanaven l’habitació de l’hotel, i s’hi comportaven.

 

– Hi ha qui es queixa, nosaltres hem rebut cartes, que diuen que anar a la platja quan hi ha aquesta gent, amb nins petits no és massa edificant.

– No. De fet, Cala Rajada tenia un turisme familiar que, pràcticament, en el mes de maig ara té poca sortida, sobretot a Cala Agulla, perquè no vol anar on hi ha aquests al·lots. Bé, té Canyamel, té Sa Font de sa Cala, té Son Moll i té Cala Mesquida, que són alternatives. Però si vols anar a Cala Agulla no és el lloc més recomanable.

Solen ser tres o quatre caps de setmana quan venen. Divendres i dissabte, i ja està.

Però el comportament d’aquest grup en un 70-80%, està dins el que es pot assumir, això si sempre hi ha un 20-30% de persones que són inadaptades aquí, a Alemanya o a qualsevol lloc. De fet, jo a vegades he cridat a grups que se n’anaven sense recollir els fems, i els he cridat l’atenció i llavors han tornat enrere a recollir-la.  És clar, que els has d’agafar en el moment que se’n van.

Als alemanys si els vas tallant, marcant les pautes se solen adaptar. Amb els anglesos ni ho intentaria.

 

– Tu explicaves que l’estratègia actual d’aquests grups és anar a la platja de bon matí amb geleres carregades de llaunes. Cada any hi ha gent que fa neteja dins la mar i treu quatre o cinc sacs de llaunes…

-Sí, o les tiren o cauen.  O sigui, són incontrolables a partir d’una hora. La manera d’aturar o de minvar aquesta afectació és policia damunt la platja, que et facin un recordatori cada hora, abans que et fugi de les mans.  I creuen. O sigui, es tracta de dur-lo controlat.

Ara, avui en dia, tota aquesta gent consumeix fora de la platja. Abans, com els supermercats estaven més lluny, les botelles eren de vidre i eren més mal de dur, per tant, consumien més a dins la platja. Ara, avui, venen i van, surten i entren de la platja.

 

– Clar, ara tot són llaunes. Ara, vidre no n’entra.

– El vidre no n’entra.  Inclús les marques bones d’alcohol ja fan plàstic perquè es pugui consumir la platja. L’estratègia privada i de consum està clara.

 

– Nosaltres no ho demanam mai, però, en teoria els xiringuitos o paradetes de platja donen?

– Això jo no ho sé. Però, jo crec que, si es presenta gent, és perquè tenen beneficis, perquè si no tinguessin beneficis no es presentarien. Això és clar.

Els xiringuitos de platja, a part d’aquests dies dels grups, evidentment, tenen un despatx de begudes i de menjar, bàsicament. O sigui, els xiringuitos de platja no estan destinats a fer l’aportació massiva d’alcohol, en aquests grups puntuals.  Els xibius de la platja estan per oferir menjar, per beure un cafè, gelats i coses d’aquestes. Però tenen el seu mercat, tenen els seus clients.

 

– Record que em comentares que l’Agulla, havia crescut durant l’hivern uns dos metres …

– Va créixer dos metres i després en un vespre se’n va anar tot. Però enguany amb la ventada que va fer, va haver-hi molta aportació en el talús de la duna. O sigui, a Cala Agulla, la platja és la mateixa de fa 50 o 60 anys.

El que passa, és que havia minvat en el peu de les dunes, perquè la gent hi pujava i anava descalçant les dunes. Enguany, amb aquesta ventada que ha fet, els peus de les dunes han augmentat. O sigui, just pel vent.  Però la platja és pràcticament la mateixa.

 

– Sabem que no ets un tècnic, però tu veus diàriament el moviment de l’arena. Cala Agulla és una platja dinàmica…

– Cala Agulla és una platja que es mou molt. I inclús, jo et diria que antigament (ara et diré una persona que m’ho va dir, en Manolo Ruiz, que van fer feines junts a un taller mecànic), en el suspuït pla, que és davallant de Can Salvador per avall, ells es tiraven de cap dins de mar.

O sigui, hi havia menys arena que avui en dia. A Cala Agulla hi ha pics que hi ha molta més arena i pics que n’hi ha menys.

 

– Així, el que s’ha fet un parell de vegades de regenerar la platja no té sentit?

– La regeneració que es va fer, crec que als vuitanta, es va portar arena amb unes canonades molt grosses. Això va ser com matar Cala Agulla, en el sentit que l’arena que es du s’agafa d’un fons que és fangós, en un moment donat sembla la mateixa arena, però dos o tres anys després el torrent que ve de la banda del Coll de Marina es va dur tota aquesta arena dins la mar i aquesta arena quan va tocar l’aigua va fer una barerra.

No sé si te’n recordes que podies caminar per damunt d’això, arribaves a aquesta barra i l’arena de Cala Agulla no passava aquesta barrera. O sigui, quedava estancada darrere aquesta barra. Fins que un temporal, com el d’enguany, va rompre la barra, la va aplanar i l’arena va tornar a comparèixer.

Després hi va haver l’altra, de picadís, què ha fet una pedra damunt la platja.

foto Cap Vermell 2015

– Això, Cap Vermell ho va criticar i ens digueren de tot…No fa tant de temps, el batle era en Fe3rnández. Nosaltres férem la prova amb el Dr. Taibi i eren arenes totalment diferents…

– El problema que em donava jo com a responsable de la neteja és que quan tu agafaves aquesta arena i la mesclaves amb l’altra, embrutava l’altra. O sigui, aquí on passaves amb la màquina havies d’aixecar i aquesta arena deixava de fer per impossible, perquè si l’arrossegaves dins l’altra, la pols s’enferrava a l’altra arena i tornava lletja. Era arena, o sigui, això va ser arena per ventura fa uns 10 milions d’anys, perquè es va treure d’aquí, del Club Cala Agulla, on va anar dipositant el material orgànic i li donava aquell aspecte.

A Cala Agulla hi ha prou arena per regenerar directament de la platja sense haver de fer intervencions.

 

– Encara és ben coneixedor perquè el seu color no ha canviat…

– Perquè s’han deixat un parell de trossos on varen deixar el picadís, que no es toca perquè primer ha tornat una pedra i segon perquè t’embruta l’altra.

O sigui, millor passar per damunt i no tocar-la que no voler fer net i t’embruta tot això. Una part és en el Pi de ses Vegues, que és el tros més gros; altre està pràcticament al principi de la platja quan puges; i l’altre està on nosaltres dèiem de la fonteta, on antigament hi havia un aljub per donar beure a les ovelles, allà es deixa per no embrutar l’altra… Set-cents mil euros gastats per no res. Algú va tenir el guany.

 

– A dia d’avui de l’Agulla fins a Sa Mesquida és un Parc Natural. Hem sentit queixes sobre el què fa el Parc Natural amb els garballons, que tenen la plaga aquesta…

– Parlam de la Paysandisia archon, que s’està carregant el garballó per aquí i per tot. Vaig anar per Cala Torta, que també és del Parc i n’hi ha molts de garballons morts.

 

– Hi ha un pla de manteniment?

– Si hi és, no ho sabem, jo no ho sé.

 

– Quina funció hauria de tenir el Parc de Llevant per tenir cura de tota la zona?… també de les platges, perquè les platges estan en un terreny del Parc…

– El Parc posa limitacions a la concessionària i als treballadors. Jo veig malament que fotessin els treballadors quan els treballadors no tenen cap culpa de res. Van allà a fer feina i el Parc sí que els marca com si fossin delinqüents, quan la gent que no es comporta és la gent que tira fems, que passen per darrere de les cordes… aquests són els delinqüents, els treballadors no en tenen cap culpa de res. Van allà a un lloc de feina i compleixen amb la seva feina.

Per la banda del Parc s’ha fet una ampliació, que no s’ha dotat ni en personal, ni tampoc econòmicament. No hi ha cap estratègia de dir: “Meam, cap a on anem?”.

De fet, parlant ara de les cabres, a la zona del Parc n’hi ha per tot. Inclús estan envaint les zones de conreu, donant dificultats a les propietats que encara hi sembren. I tampoc se sap si hi ha cap actuació, si es vol controlar o fer el què sigui amb aquests animals. Cada vegada van a més. A Sa Mesquida entren dins els hotels i es mengen.

I cada dia passa més. Les guardes de cabres a sa Mesquida entren per dins dels hotels, beuen i es mengen el que troben. No sé l’estratègia del Parc quina és.

 

– Tu creus que hauria d’haver-hi com una, diguem-li, una policia o una vigilància que depengués del parc?

– Jo tinc un rebuig davant el Parc, perquè a la meva generació ens treuen de fora de la nostra infància. Avui dia, amb restriccions, normatives i coses d’aquestes (i els ho he fet saber quan he parlat amb els tècnics), ens van traient de tot l’entorn, que nosaltres podíem gaudir sense cap restricció i no es feia mal. No es feia mal en el nostre pensar, de fet hem arribat fins aquí perquè nosaltres hi érem, o a pesar que nosaltres hi fóssim. I jo no sé quina funció ha de tenir el parc, ni el personal, ni si hi ha més policia o menys policia. Això no té cap sentit.

Únicament aplicar el sentit comú a tota la gent que hi fa feina. I cal informar la gent que s’hi mou per allà de dins, perquè en els llocs més concorreguts, com pot ser, per exemple, la gent que va caminant dels Coll de Marina. Sí que estaria bé que durant unes hores en el dia donar informació a aquesta gent que va caminant, que normalment no té problemes, ni posa pegues… Els que fan mal són molt pocs. El que passa és que sempre són els que més és veuen. Jo ara no sé com està amb el tema dels cavalls, però fa uns anys es va intentar que els cavalls no passessin per dins. I vaig manifestar, a un regidor, que era un contrasentit. O sigui, els cavalls passen, cada hora passen: o els de n’Eduardo, o els del Bonanza, o els de Cala Mesquida, van passant per allà de dins. I et fan una mica de vigilància que tu no pagues. Perquè com que cada hora passen, i de fet s’ha donat el cas que han apagat focs, o que han avisat, o controlen la gent. O sigui, tu tens un agent de vigilància, que no et costa res, i que tu la pots utilitzar. Evidentment, no es parla d’això, però sí, que els dones un número de telèfon, que si passa res et puguin cridar, i ja tens gent que fa feina dins el parc, que periòdicament et fan voltes, i tu pots saber si hi ha cap problema.

 

– Nosaltres, per exemple, en l’hivern, que és quan hi ha més cavalls i cans damunt la platja, i de cans hem vist moltes merdes damunt l’arena.

– En l’hivern, damunt la platja hi ha cavalls, però no n’hi ha molts. Hi passen, però bé excrements n’hi ha. De fet, amb la màquina en llevava, especialment al final de temporada. Però una merda de cavalls, ara et dic, no és el mateix que una merda de ca.

Damunt la platja, els cans, jo els prohibiria. Ara els cavalls, no. No, perquè una merda de cavalls, per jo no és el mateix.

Bé, jo he tingut discussions amb gent que ve cada matí a la platja de Cala Agulla, amb els seus cans damunt la platja, que caguen, i us he dit: “Tu vols que el teu fill s’allargui aquí?” Perquè els cans caguen i pixen i la gent no ho sap i es posen damunt, ja que sol quedar tapat a l’arena.

 

– Sí, però la merda damunt l’arena és igual…

– La merda és igual. Però els cavalls solen anar per la part de darrere i els cans són a la vorera i per tot. Jo he discutit molt amb els amos i sempre em diuen, és que nosaltres ho recollim, però no és això. És que en el lloc que el teu ca ha cagat per ventura es posa un nin a jugar unes hores més tard.

 

– Tornant al tema de moviments d’arena, també em vas comentar que a Sa Mesquida, el Munt Gros s’estava buidant…

– No s’està buidant, no. Està buit. Ara està damunt del pont, ja no hi ha arena.

 

– I què ha passat?

– Què ha passat, no ho sé. Sé que, des que es fan actuacions amb bona intenció, el que no van aconseguir els camions en el segle vint (devers els 1975-76) que van venir i buidaven el Munt Gros, ho han aconseguit les regeneracions que es fan ara avui en dia. No és que hagin buidat el Munt Gros, és que no deixen pujar l’arena.

 

– És que han posat la passarel·la a lloc que no tocava?

– No és la passarel·la, és l’anterior. Van anar posant pantalles de bruc i van fer un cordó dunar al principi de la platja. Al principi de la platja mai hi havia hagut duna, l’arena pujava per amunt i arribava al Munt Gros on feia un comellar i allà s’anava dipositant. La més grossa al principi, la més prima al final, però s’anava dipositant. Ara el que ha fet aquesta regeneració és aturar l’arena al principi de la platja i no puja per amunt.

I amb el Munt Gros, la tècnica regenerativa ha aconseguit o que no van aconseguir els camions en el segle vint.

 

– I això és una acció directa del Parc de Llevant?

– Jo no ho sé. O sigui, els tècnics del Parc de Llevant, diuen: “Això, és una regeneració que ve de Costes”. Si ve de Costes, qui és el responsable? No ho sé, perquè en les administracions tot es dilueix. Tothom cobra, però ningú és responsable. I qui fa el manteniment de tot això és TRACSA. TRACSA crec que cobra a través de Costes.

 

– I això no s’ha denunciat?

– Denunciat? Si tu fas un projecte i el projecte s’ha fet segons el que està en un dels plànols. A qui has de denunciar. Al Parc? El parc és el primer interessat. O sigui, es fa una actuació per protegir un sistema dunar, que és el més important de Mallorca, i s’aconsegueix tot el contrari.

Tenen tècnics, tenen gent que està allà damunt que ho veuen. No sé, no sé quina és la feina del Parc.

 

 

– I tu m’apuntaves que això era que havien copiat un pla de regeneració, d’una altra banda.

– Això és una aplicació d’un pla de regeneració, d’una banda, que els cordons dunars són paral·lels a la costa. Però resulta que a cala Mesquida i cala Agulla les dunes no són paral·leles a la costa. Els cordons dunars van perpendicular a la costa perquè el vent dominant és de nord.

I s’ha fet, igual que van fer amb l’abocador dels fems, que el van fer damunt un projecte elaborat per gent que no havia vingut mai aquí i es va fer totalment al revés. I amb aquest exactament el mateix.

Mai n’hi ha responsables. El projecte de l’abocador va ser una adaptació d’un d’altre lloc fet per gent que no va venir mai a Capdepera. De fet, l’aigua va dirigida allà on no pot sortir. O sigui, enviem l’aigua per on no pot sortir.

I aquí, algú va cobrar aquest projecte adaptant o copiant un projecte que no té res a veure amb la realitat d’aquí. Mm-hm. O sigui, si les autoritats accepten el projecte i tu l’executes…

– Ara ens hem quedat sense Munt Gros. Ara anirem a fer fotografies i veurem com està. Tu creus que això és reversible?

– No. Sense maquinària, no. No, perquè s’ha sembrat borra que va fitxant les dunes. Entre el bruc que es va posar, que ja duen tres tirades de bruc, i la borra es fitxa la duna. Jo darrerament feia feina de neteja inclinat, la platja s’anava reduint des de dalt.

Hi ha una cosa a dir, a Cala Agulla es va fer i es continua fent el dia d’avui (cinquanta anys després) un tancament de canyís quan acaba la temporada. Aquest tancament de canyís no ho va fer cap tècnic, ni ho va fer cap biòleg, ho van fer tres persones de fora vila amb sentit comú, que eren Pedro Massanet “de na Velleta”, Vicent Estela “Violí” i Agustí Terrassa “Font”, que van aplicar la lògica al vent per aturar l’arena perquè no pugés tan aviat cap amunt i quedés damunt la platja i després poder-la repartir. El qui ho feren eren gent sense estudis, no van anar a la universitat, ni fer projectes. Van aplicar la lògica així com s’havien d’aportar els canyissos per aturar l’arena i que no pugés per amunt amb tanta força.

– Bé, però jo he vist gent del GOB i de la Universitat que han parlat molt bé d’aquesta regeneració.

– Hi ha un estudi que vaig veure en el Diario de Mallorca en el que la Universitat parlava d’haver fet tot això. Que jo sàpiga cap d’aquests tres va anar a la Universitat i qualcun ni a l’escola.

Però bé, aplicant el sentit comú igual que hagués aplicat a l’abocador, no hauria donat ni un problema i ara tenim un problema. I el tema de l’abocador no sabem com acabarà. O sigui, ara és un desastre. Plàstic per tot, la vegetació no hi pot arreglar perquè com que hi ha plàstic, el plàstic crema les arrels, o sigui, un desastre tot. Responsable? Per jo és qui va fer el projecte. De fet, hi ha un cremador allà, que tothom ho ha vist, i quan va venir aquesta empresa a fer la captació de metà, ja vàrem dir “aquí no hi ha metà”, perquè hi havia més aportació de material inert d’excavacions que no de fems.

Es va fer una instal·lació per captar en metà, es va fer un cremador, es va fer un calderí per acumular que es posaria en marxa en haver-hi metà i mai s’ha posat en funcionament. Els mateixos que van venir van fer el comentari “Qui ha fet aquest projecte?” No ho sabien ni ens interessava: pensa que venien d’un abocador cinc vegades més gran que el nostre i tenia un calderí més petit!

Parlant de Sa Mesquida cal dir que per jo té mal pronòstic i sense intervenció de maquinària jo crec que no es pot revertir. Ja hi ha una acumulació d’arena en el principi que és brutal.

-Tu parlaves que no eres massa favorable al Parc de Llevant perquè ens havien llevat anar al Munt Gros, a l’Agulla o al Pi de ses Vegues. Inclús podríem arribar en cotxe! Però ara som molts, tot està saturat, a Cala Rajada no pots aparcar malgrat els nous aparcaments, s’ha fet un efecte crida perquè vengui la gent i no cabem tots… Acabarem posant “nombres Clausus”, per exemple a Cala Agulla podran entrar tantes persones i comptar-les?

– Jo no sé qui pot dir això. Ara he de dir que hi ha hagut vegades que hi ha hagut més gent que ara. Per ventura fa deu anys hi havia molta més gent que ara i la platja es regenerava. De fet, una vegada varen venir dos senyors del Departament de Costes, als qui jo coneixia perquè havien xerrat un parell de vegades, els esperava al camí i els vaig veure arribar. Els vaig dir que anessin a veure la platja a veure què havien de fer. Es pensaven que ho deia perquè la platja havia desaparegut i quan ho varen veure van quedar astorats, no es podia entrar a la mar d’arena que hi havia tret en una setmana. Els vaig demanar si aquella arena de la vorera la podia estirar cap a dintre i fer un caramull i em contestaren que no. Ho havia de sol·licitar a l’ajuntament, demanar un permís i res… Al cap d’una setmana tornaren i la mar se l’havia endut. Cala Agulla té prou arena per poder-se regenerar amb la que la mar aporta. Quan la mar treu arena la pots enretirar perquè la mar continuarà traient.

Avui en dia hi ha molt poca alga a la vorera. Els alguers es van morir quan van dur aquesta arena de per la Tramuntana, ja que es va estendre i va tapar els alguers.

Aquesta arena la va treure la mar i es pot acumular i després es pot repartir,  però no necessites que et vengui un vaixell o camions amb arena de fora. La mateixa faixa de Cala Agulla la pot aportar, igual que Son Moll o Sa Mesquida.

A Cala Mesquida quan el torrent baixa amb força per ventura davalla l’arena que ha anat acumulant durant anys que arriba a la mar i s’estén. Són sistemes dinàmics que sense intervenció humana funcionen millor que quan hi posem les mans.

És el meu pensar.

 

– Nosaltres hem anat a Cala Agulla un horabaixa després d’uns dies de calma i la mar era de color “verdet”, especialment a la vorera… Ho demanárem i ens digueren que bona part eren orgànics…

– Bona part d’això és produït després d’uns dies sense estropeig. La gent es posa protectors solars i les restes suren i queden damunt. Si la mar està calma s’acumula a les voreres. També hi ha alga que es va podrint, és matèria orgànica que es descompon. A l’agost la temperatura és més calenta i els processos s’acceleren. Però en general l’aigua està espectacularment neta.

 

– Però no penses que s’hauria de limitar el nombre de banyistes. A moltes bandes es fa…

– Jo he vist a gent a Cala Agulla barallar-se amb espardenyes per un lloc. Quan hi havia l’aparcament a la banda del fons estava molt sol·licitada. Avui en dia està més buida, més, tranquil·la. Crec que hi ha menys gent ara que fa vint anys!

 

– Has notat que la mar hagi crescut?

– No. Crec que un dia us vaig enviar una foto amb la línia de costa que havia fet enrere devers 10 metres.

 

– La mar puja i baixa, queda clar. Però em referia en línia general.

– No, ara va buida. Les roques marquen el nivell de l’aigua i aquest nivell jo no he vist que hagi variat.

 

– Diuen que si n’hi ha més aigua les ones són més grans i les llevantades són més fortes. Com quan es va rompre el mur.

– Llevantada com la d’aquell any no n’hi ha hagut altra. Així mateix, cada vint o trenta anys les llevantades fan desastres, no tenen res a veure amb Cala Agulla.

 

– Bé diuen que devers l’any 2050 hi haurà platges que hauran desaparegut per la pujada del nivell del mar.

– Havia de ser en el 2025. Potser ha crescut una part però… De fenòmens que són extraordinaris sempre n’hi ha. A Sa Pedruscada, m’ho contava mon pare, un any va haver-hi una entrada d’alga i va ser tan grossa que arribava des de la punta del passeig que es va cap a Son Moll fins a l’altra cap a N’Aguait. Anaven amb els carros per damunt per treure l’alga, per ventura hi havia dos camps de futbol plens d’alga. Això va passar fa 80 o 85 anys, si aquesta gent no ho hagués contat i ara passés una cosa semblant, diríem que no s’ha vist mai. Hi ha fenòmens dins la mar, i la mar té una forçada que no ens podem fer una idea (basta recordar la imatge de la gran pedra que rebenta el mur del moll de Cala Rajada) que passen cada molt de temps.

 

– I parlant d’alga, o posodònia, tu series partidari de deixar-la a vorera de mar, perquè es vagi mesclant amb l’arena o trobes que és millor retirar-la?

– Jo, si és alga neta la treuria i la deixaria en un lloc, no tota, una part. Primer pels quatre pagesos que queden (matisem que deien alga, però ens referim a posidònia) i tenen qualque animal, l’alga ajuda a l’estiu ajuda perquè refresca, l’alga que té arena la deixaria damunt la platja. En principi l’alga no molesta, llevat que es tracti d’una gran quantitat. A Cala Mesquida no sol haver alga, a Cala Agulla comptades vegades i a les altres platges és rar.

 

– Perquè la lleveu al matí! Ens diràs que no s’acumula en la vorera!

– No, no. Fa deu anys que no la llevam. L’alga si no la toques, la mar se l’endurà més prest o més tard. A Cala Mesquida no la traiem mai, a Son Moll quasi mai, perquè n’hi ha un pendent molt gros i a Sa Font de Sa Cala i Canyamel si s’ha tret qualque vegada puntualment. Recordeu el desastre que varen fer traient l’alga amb màquines entre la gent tombada a la platja, era un perill.

Si tu deixes fer a la mar, l’estirarà cap a dintre i arriba un moment que es podreix i desapareix.  Abans quan a Cala Agulla s’acumulava alga es treia i es feia un caramull, però era alga neta, i els pagesos venien i s’enduien amb els tractors.

Record una anècdota d’un dia que carregàvem un remolc amb alga a s’Entrador i em crida de la policia que hi havia cinc camions que treien arena de Cala Agulla, mira com corria la notícia.  Algú havia vist que carregaven l’alga i es pensà  que era arena. De cala Agulla mai s’ha tret arena.

 

– A les platges del nord d’Àfrica als anys 80 l’arena cremava, havies d’anar amb xoquins fins la vora del mar, i ara comença a passar això també aquí…

– Jo, en el 81 vaig estar a les hamaques i no podies anar per damunt l’arena a migdia perquè cremava. Digau-m’ho a jo! De fet, anaves d’ombra a ombra! Ahir feia molta calor a fora, però  a Cala Agulla feia un poc d’oratge i s’estava espectacular. Era un bon dia de platja.

Nosaltres tenim una visió molt curta en el temps, és de 70 o 80 anys i tenim experiències d’aquest període. Fa vuitanta anys qui anava a la platja. Anaven un dia o dos a rentar-se.

Una de les persones tenia millor informació de Cala Agulla era en Nasr Taibi. Cada any feia mesures de l’arena en punts concrets, fent un seguiment dels canvis. Cala Agulla és un lloc molt viu, on els vents peguen molt i fan canvia la platja. De vegades tens la impressió que s’ha buidat la platja d’arena i d’altres que n’hi ha molta. Per jo enguany n’hi ha molta arena i els talussos de les dunes s’estan regenerant per la gran ventada que ha fet, però no està allà on la gent vol que sigui a la vorera de la mar.

 

Moltes gràcies Joan, per donar-nos la teva visió personal amb l’experiència de tants d’anys fent feina a les platges de Capdepera.