Paloma Navarro, José Manuel Sánchez i Francesc Blanco portaren a terme aquest nou projecte musical amb gran mestria.

Diumenge, 13 de Setembre de 2026, a les 19, a l’Auditori del Centre Cultural Cap Vermell es va dur a terme el concert de «Les músiques de Joan Alcover» interpretat per l’actriu Paloma Navarro, pel tenor José Manuel Sánchez i per Francesc Blanco al piano. El conjunt de peces que es tocaren eren principalment sobre poemes de Joan Alcover, tot i que també n’hi hagué algun de Miquel Costa i Llobera.

Primerament, destacar que l’escassesa de públic de l’esdeveniment deixa palès que els esdeveniments culturals semblen estar pensats per a les minories selectes, quan realment no és aquesta la intenció, si no es veu que aquests tipus d’actes estan oberts a l’educació del públic gabellí, mai no veuran l’empobriment de les seves vides. Tot i així, és de lloar que l’Ajuntament aposti per un acte com aquest. Les persones que hi assistiren pogueren gaudir d’un concert únic, on peces clàssiques es barrejaven amb les de poetes que són l’eix vertebrador de la nostra cultura e identitat. Hi ha molta morralla cultural que hauria d’aprendre d’aquests dos creadors que són el llumeneret blau de la poesia catalana a les Illes Balears.

Seguidament, Francesc Blanco, que ja ens havia visitat anteriorment, va fer com de mestre de cerimònies i presentà l’acte, mentre recordava que abans ja havien tengut un projecte que culminà amb la gravació d’un disc anomenat Mon cor estima una cançó, amb poemes de Costa i Llobera i diferents autors, d’aquest disc sonaren un parell de cançons. Recordar que l’autor pollencí tot i ser d’una generació anterior a la de Joan Alcover, sí que coincidí amb ell. En el repertori també hi hagué peces d’autors del XIX i del XX i altres composicions d’autors vius, com per exemple Bernat Quetglas, Pilar Mena, Antoni Perera Fons, el mateix José Manuel Sánchez, per acabar amb cançons escrites en ple segle XXI (amb una peça de Perera de l’any 2007). D’aquesta manera el concert també era un homenatge per celebrar triplement el centenari de la seva mort, els trenta anys de La Balanguera com a himne de Mallorca i els cent anys de la composició de la música de l’himne per part d’Amadeu Vives.

Finalment, dir que el concert va ser entranyable, amb una interpretació infal·lible per part dels tres, sobretot del tenor, amb un timbre de veu molt ben aconseguit. D’altra banda, el pianista també va fer una bona execució pianística. Sonaren i es recitaren poemes de Joan Alcover, com La Balanguera, La sirena, Desolació, etc. amb la veu de Paloma Navarro, que demostrà tenir una dicció notable. Sonaren els versos del poema «Anacreòntica» del llibre Cap al tard, el començament dels quals era aquest:

La font ens avisa

vora del barranc

la taula i el banc

són pedra massissa.

(···)

Amb subtil fumera

dins la cafetera

bull la inspiració

L’espectacle bé va valer la pena, amb músics i rapsoda de nivell, però llàstima de les constants fallides de la microfonia, de la veu. És impensable que a un acte d’aquestes característiques l’aparell de so s’espenyi, i no és la primera vegada. Ja sé que la culpa no és dels tècnics (que de totes maneres es podrien espavilar, perquè tot anés una mica més bé), si l’Ajuntament vol dur a professionals de la música d’alta volada, convé que també inverteixi en els aparells que els han de fer sonar (per això, si és possible demanaríem una taula de so nova per a l’equip de l’auditori, perquè segons els tècnics aquest és el problema!) Esper que els responsables en prenguin nota. D’altra banda, el concert acabà amb la cançó de Lo pi de Formentor musicada per Maria del Mar Bonet, un regal que els components d’aquests projectes oferiren sàviament a un públic melòman certament entregat i que va quedar amb ganes de més. L’enhorabona als intèrprets i a tothom que ho va fer possible!

D’Ulisses coneixeu la història vella,

quan a una illa el dugué la tempestat,

i de la nímia enamorada i bella

fou hoste afalagat?

Joan Cabalgante i Guasp