La vida que aprenc

Carles Capdevila

Dia 17 d’abril de 2016, ja fa més de deu anys, Carles Capdevila oferí una conferència-monòleg davant un públic que omplí l’auditori del Centre Cap Vermell. Mai s’havia vist, en el nostre poble, una resposta tan massiva a un acte d’aquesta naturalesa. I és que Capdevila arribava amb l’aurèola de filòsof i periodista de prestigi, que havia consolidat, a més de amb la seva presència en ràdio i televisió, com a director-fundador del diari Ara. Un mitjà, aquest últim del qual aquest lector n’és subscriptor gairebé des del seu naixement, l’any 2010, entre d’altres motius per l’atractiu que exercia el seu director. I, justament, un càncer que se li va diagnosticar el 2015 l’obligà a deixar el càrrec, però no la seva tasca de conferenciant ni la d’articulista, almenys no tota, cosa que li permeté aquella visita a Cala Rajada, per a gaudi de tots els que anàrem a escoltar-lo. «Cap Vermell», com no, aprofità l’avinentesa per a fer-li una magnífica entrevista. Carles Capdevila, víctima de la malaltia, finaria l’any 2017.

El mateix any de la seva mort, veuria publicat el seu últim llibre, «La vida que aprenc», un recull d’apunts personals que havia publicat a l’Ara, en què, com es diu a la contraportada, posà en pràctica un periodisme que volia prioritzar la vida per sobre de les notícies. Aquest lector, en tot cas, s’ha servit d’una edició de 2025 que, com queda recollit, és la primera de l’editrorial Arcàdia. Petites píndoles, quant al format, però carregades de capacitat de reflexionar sobre la condició humana, en tots els seus vessants i contradiccions.

Coneguem, del mateix Carles Capdevila, alguns dels aspectes que considerava importants pert fer aquest món una mica millor. En una entrevista a VilaWeb deixava anar coses com Crec que la cultura actual, que és fantàstica en moltes coses, ens porta a passar el dia distrets, a estar ocupats amb moltes coses diferents, i a viure en la dispersió (…) Per mi, que m’acusin de ser ingenu és un elogi. Hi ha uns quants conceptes que s’han convertit en insults pràcticament. En aquella entrevista que he dit que li va fer «Cap Vermell», ens deia: La clau de l’educació és la confiança i l’autoestima, i per donar confiança i autoestima als teus fills n’has de tenir tu. I en un article publicat a Cetr, reflexionant sobre el que l’any 2015 li havia ensenyat, deia, entre altres coses:  Una decisió tan simple com quedar amb els que estimes i fugir dels que et fan la vida impossible t’acosta bastant a la felicitat

La vida que aprenc Carles Capdevila   Dia 17 d’abril de 2016, ja fa més de deu anys, Carles Capdevila oferí una conferència-monòleg davant un públic que omplí l’auditori del Centre Cap Vermell. Mai s’havia vist, en el nostre poble, una resposta tan massiva a un acte d’aquesta naturalesa. I és que Capdevila arribava amb l’aurèola de filòsof i periodista de prestigi, que havia consolidat, a més de amb la seva presència en ràdio i televisió, com a director-fundador del diari Ara. Un mitjà, aquest últim del qual aquest lector n’és subscriptor gairebé des del seu naixement, l’any 2010, entre d’altres motius per l’atractiu que exercia el seu director. I, justament, un càncer que se li va diagnosticar el 2015 l’obligà a deixar el càrrec, però no la seva tasca de conferenciant ni la d’articulista, almenys no tota, cosa que li permeté aquella visita a Cala Rajada, per a gaudi de tots els que anàrem a escoltar-lo. «Cap Vermell», com no, aprofità l’avinentesa per a fer-li una magnífica entrevista. Carles Capdevila, víctima de la malaltia, finaria l’any 2017.   El mateix any de la seva mort, veuria publicat el seu últim llibre, «La vida que aprenc», un recull d’apunts personals que havia publicat a l’Ara, en què, com es diu a la contraportada, posà en pràctica un periodisme que volia prioritzar la vida per sobre de les notícies. Aquest lector, en tot cas, s’ha servit d’una edició de 2025 que, com queda recollit, és la primera de l’editrorial Arcàdia. Petites píndoles, quant al format, però carregades de capacitat de reflexionar sobre la condició humana, en tots els seus vessants i contradiccions.   Coneguem, del mateix Carles Capdevila, alguns dels aspectes que considerava importants pert fer aquest món una mica millor. En una entrevista a VilaWeb deixava anar coses com Crec que la cultura actual, que és fantàstica en moltes coses, ens porta a passar el dia distrets, a estar ocupats amb moltes coses diferents, i a viure en la dispersió (…) Per mi, que m’acusin de ser ingenu és un elogi. Hi ha uns quants conceptes que s’han convertit en insults pràcticament. En aquella entrevista que he dit que li va fer «Cap Vermell», ens deia: La clau de l’educació és la confiança i l’autoestima, i per donar confiança i autoestima als teus fills n’has de tenir tu. I en un article publicat a Cetr, reflexionant sobre el que l’any 2015 li havia ensenyat, deia, entre altres coses:  Una decisió tan simple com quedar amb els que estimes i fugir dels que et fan la vida impossible t’acosta bastant a la felicitat.   Les poc més de 200 pàgines del llibre no tenen desperdici i, evidentment, aquí no reproduiré tot el que aquest lector va subratllar, perquè hauria de citar pràcticament tot el text, de dalt a baix, però sí alguna dels paràgrafs que m’han semblat força il·lustratius:   – Anar deixant les coses per més tard és absurd i acaba deixant la vida per quan no la tens, però la procrastinació (ajornar la realització d’una tasca ineludible) intel·lectualitzada, argumentada, confirma fins a quin punt som capaços de prendre’ns el pèl a nosaltres mateixos. – Els que diuen que tothom té la seva part de raó no tenen raó. Em recorden els que opinen que qualsevol opinió és igual de respectable: la seva opinió no mereix el meu respecte, per falsa. – Ha de ser molt trist aixecar-te cada matí sense cap altra il·lusió que frustrar la dels altres. – A la xarxa i a la vida hi guanyaríem molt si penséssim abans de parlar.   Podria continuar, clar, però la meva recomanació és que llegiu «La vida que aprenc», sense deixar-ne cap engruna. M’agraïreu la recomanació. Carles Capdevila, a més d’un subtil sentit de l’humor, en aquestes píndoles hi deixa traslluir el seu vessant més filosòfic, reflexionant especialment sobre com fer aquest món una mica millor.   Poc abans de morir, va deixar una mena de llegat en una entrevista feta a magradacatalunya.cat: “Ara, em toca lluitar, viure, riure i escriure, i ho vull fer dedicant totes les meves energies a aquestes quatre causes, i conciliant-ho amb la proximitat total a la gent que vull. No vegeu cap complicació en un tractament mèdic que va molt bé, ni cap renúncia. En la meva llibreta d’idees i projectes ja surten llibres a escriure, xerrades a preparar, gent de qui aprendre. Abraço la meva nova vida amb alegria i convençut que serà encara millor”   Gràcies, Carles Capdevila.

La vida que aprenc – Carles Capdevila – Arcàdia Editorial – La Col·lectiva, Barcelona 2025