El passat dos d’octubre de 2026, a les 19h a l’Arxiu de Capdepera, Gonçal López Nadal va dur a terme la conferència sobre Joan Mascaró i Antoni Binimelis. L’acte el presentà Joan Cabalgante en una sala amb gran assistència de públic.
Primer de tot, tant el presentador com el ponent esperaren el cinc minuts de rigor per començar l’acte. Cabalgante destacà la trajectòria acadèmica de Gonçal, com a doctor universitari de la UIB fins al seu lectorat a la universitat de Leeds. Inicià el seu parlament mentre es centrava en el mot escollit per nomenar la conferència: “pagès”. Curiosament, el seu origen fou fonamental per arribar intel·lectualment on arribaren ambdós personatges, gràcies a la humilitat i a la dedicació durant la seva infantesa a una llengua, el sànscrit, i una cultura molt distant i tan important com és l’oriental, principalment de la Índia. El professor i poeta gabellí agraí a l’Arxiu el fet d’haver possibilitat aquesta conferència.
Seguidament, Gonçal inicià el seu parlament, s’ha de dir que gràcies a ell fou possible que el poble de Capdepera aconseguís conèixer la importància de dues figures tan cabdals com aquests dos cappares de l’espiritualitat. D’altra banda, el professor es presentà com a deutor de la difusió d’un llegat que li “conferiren” tant el Margalidà com el Felanitxer, el primer per haver-lo pogut conèixer gràcies al seu oncle Guillem Nadal, que va ser ambaixador de la Índia. L’amfitrió de Son Comparet (no s’ha d’oblidar les xerrades que organitzen conjuntament amb el seu germà) realitzà una conferència excepcional amb una passió pròpia de la seva experiència, car ja havia portat la xerrada a devers 14 pobles, fins arribar per sort també a Capdepera. Es contaren algunes anècdotes conegudes, però d’altres que el ponent brindà al públic gabellí, com per exemple el fet que quan Joan Mascaró estava a punt d’embarcar cap a la batalla d’Annual rebé un comunicat que li va capgirar la vida, mentre passà de l’infern al cel: March li brindà l’oportunitat d’anar cap a la Universitat de Cambridge a exercir com a professor. O que el mateix Mascaró va ser detingut al carrer per fer una demostració de sànscrit en una classe, ja que és una llengua que es canta, com deia el mestre, en una situació felliniana. També el fet que Mascaró mai no trepitjà la Índia, tan sols la universitat a Ceilan.
Posteriorment, Gonçal es va deixar portar per la història del personatge, mentre regressava a la seva famosa entrevista per la BBC, on coincidí amb els Beatles, i que motivà que George Harrison li dedicàs la cançó Inner Light, transfons del missatge d’espiritualitat i de pau que els hi havia tramès el savi mallorquí. A més hàbilment López va saber acursar per a poder parlar de l’altre personatge: Antoni Binimelis, més desconegut que el primer, i a qui li va poder dedicar menys temps. Tot i així deixà palesa les seves diferències a avinences intel·lectuals i vitals: mentre que el primer era més filosòfic, aquest segon era més vital i es mesclava més amb la gent de carrer. Tot i el seu origen pagès i la dificultat d’accedir a uns estudis, va tenir plaça de professor de grec a Madrid i Gonçal gaudí del privilegi de poder tenir-lo de professor. El felanitxer passà els seus darrers dies a la Índia.
Finalment, hi hagué temps durant la conferència de veure imatges inèdites d’ambdós personatges i fins i tot un vídeo final que mostrà l’experiència de Binimelis a la Índia, conjuntament amb l’oncle de Gonçal, qui també sortí a les imatges com a jove aprenent, fet que el va fer enorgullir enormement i demostrà també estar agraït amb el poble gabellí per l’acollida i tractament. El públic, en general, quedà satisfet i molt agraït amb el professor emèrit, i per haver escoltat un testimoni de primera mà de les vivències de dos savis mallorquins que estudiaren una llengua tan brillant espiritualment parlant com el sànscrit. Moltíssimes gràcies!
Joan Cabalgante i Guasp
Agraïments: membres de l’Arxiu de Capdepera i al professor.
